Em vaig criar en Warialda, un poble xicotet de Nova Gaŀles del Sud. Warialda és una comunitat de grangers on es crien ovelles i vaques, i on es cultiven cereals i xicotets cultius. La ciutat està neta, i té poca criminalitat.

Al ser el major de deu germans, quan tenia tretze anys, vaig començar a treballar per a ajudar a la meua família. Com no vaig tindre l’oportunitat d’estudiar molt, treballava en granges. Als 15 anys, era ramader i domava cavalls.

Treballar en les granges tenia els seus avantatges i els seus inconvenients. Per una banda, m’agradava molt el treball i l’entorn. M’assentava davant de la foguera per les nits i mirava la lluna i el cel estrellat mentres la brisa em portava els aromes dels arbustos del voltant. Recorde que solia pensar que algú devia haver creat totes eixes coses meravelloses. Per una altra banda, estava exposat a influències negatives en les granges. A sovint escoltava paraulotes i em resultava fàcil aconseguir cigarrets. En poc de temps, fumar i dir paraulotes es va convertir en part de la meua vida.

Quan tenia 18 anys, em vaig mudar a Sydney. Vaig intentar entrar en l’exèrcit, però em van rebutjar perquè no tenia estudis. Vaig trobar treball i em vaig quedar en Sydney un any. Va ser en aquella època quan vaig contactar per primera vegada amb els testimonis de Jehovà. Vaig acceptar la invitació per a assistir a una de les seues reunions, i en seguida vaig reconéixer que les seues ensenyances eren la veritat.

No obstant, poc després vaig decidir tornar al camp. Em vaig mudar a Goondiwindi, Queensland. Vaig trobar treball, em vaig casar i, desgraciadament, vaig començar a beure.

La meua dona i jo vam tindre dos fills. Després que els meus fills nasqueren, vaig començar a pensar cap a on es dirigia la meua vida. Vaig recordar el que es va dir en aquella reunió dels testimonis de Jehovà en Sydney i vaig decidir que havia de fer alguna cosa.

Vaig trobar un exemplar vell de La Talaia, que contenia l’adreça de la sucursal dels testimonis de Jehovà d’Austràlia. Vaig enviar una carta demanant ajuda. Com a resposta, un Testimoni amable i amorós va vindre a visitar-me. Prompte em vaig posar a estudiar la Bíblia amb ell.

A mesura que estudiava la Bíblia em vaig adonar que havia de fer canvis importants en la meua vida. Un versicle bíblic que em va impactar va ser 2 Corintis 7:1. Este versicle ens anima a purificar-nos de tot allò que pot tacar el cos.

Vaig decidir deixar de fumar i deixar d’abusar de l’alcohol. No va ser fàcil fer estos canvis, ja que estos hàbits havien format part de la meua vida durant molt de temps. Però estava decidit a viure d’una manera que li agradara a Déu. La gran ajuda va ser aplicar el principi registrat en Romans 12:2: «Deixeu d’emmotlar-vos a este sistema; més bé, transformeu-vos renovant la ment». Em vaig adonar que, per a deixar arrere els meus hàbits, necessitava canviar la meua manera de pensar i vore’ls com ho fa Déu, com hàbits perjudicials. Amb esta ajuda, vaig aconseguir deixar de fumar i d’abusar de l’alcohol.

Lo més difícil va ser deixar de dir paraulotes. Sabia el que deia la Bíblia en Efesis 4:29: «Que de la vostra boca no isquen mai paraules roïnes». Tot i això, em costava canviar el meu llenguatge. M’ajudava meditar en les paraules d’Isaïes 40:26, que diu: «Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa eixir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seua força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap». Vaig raonar que si Déu tenia el poder de crear l’univers infinit, que tant m’agrada mirar, segur que podia donar-me l’ajuda que necessitava per a fer els canvis que ell volia. Amb molta oració i esforç, gradualment vaig poder controlar la meua manera de parlar.

Com a ramader, no tenia massa oportunitats de parlar amb la gent, ja que no hi havia quasi ningú en les granges on treballava. Tot i això, l’entrenament que vaig rebre en les reunions dels testimonis de Jehovà em va ajudar a saber expressar-me. Entre altres coses, este entrenament em va permetre parlar als altres sobre les bones notícies del Regne de Déu (Mateu 6:9, 10; 24:14).

Durant els últims anys, he disfrutat de servir com ancià de congregació. Per a mi és un privilegi fer tot lo possible per ajudar als meus germans, encara que la major benedicció és servir a Jehovà amb la meua dona i els meus benvolguts fills.

Estic molt agraït que Jehovà em permetera aprendre d’ell a pesar que no tinc molts estudis (Isaïes 54:13). Estic totalment d’acord amb les paraules de Proverbis 10:22, que diu: «La benedicció de Jehovà és la que dona riquesa». La meua família i jo desitgem continuar aprenent més sobre Jehovà i servir-lo eternament.