L’AMENAÇA: Les amenaces externes com el pas del temps i l’oposició no han aconseguit acabar amb la Bíblia. Aixina i tot, alguns copistes i traductors han intentat modificar el missatge bíblic. A vegades han tractat d’adaptar la Bíblia a les seues doctrines, en lloc d’adaptar les seues creences a la Bíblia. Vegem-ne alguns exemples:

• Lloc de culte. Entre els segles IV i II abans de la nostra era, els escriptors del Pentateuc samarità van afegir al final del text d’Èxode 20:17 les paraules «a la muntanya de Garizim. I allà és on has de construir un altar». D’esta manera, els samaritans pretenien que les Escriptures donaren suport als seus plans de construir un temple en aquella muntanya.

• La Trinitat. Menys de 300 anys després d’haver-se completat la Bíblia, un escriptor trinitari va afegir en 1 Joan 5:7 estes paraules que no es troben en el text original: «En el cel: el Pare, el Verb i l’Esperit sant, i estos tres són un». Segons l’erudit bíblic Bruce Metzger, «a partir del segle VI», estes paraules «apareixen cada vegada amb més freqüència en els manuscrits de la Vetus Latina i la Vulgata».

• El nom de Déu. Basant-se en una superstició jueva, molts traductors van decidir eliminar el nom diví de les Escriptures. El van substituir per títols com «Déu» o «Senyor», expressions que no només s’utilitzen per a referir-se al Creador, sinó també a hòmens, déus falsos i, fins i tot, al Diable (Joan 10:34, 35; 1 Corintis 8:5, 6; 2 Corintis 4:4). *

COM HA SOBREVISCUT: D’una banda, tot i que alguns copistes bíblics eren despreocupats o inclús deshonestos, molts altres eren experts i meticulosos. Per exemple, els masoretes van fer còpies de les Escriptures Hebrees entre els segles VI i X, i van produir el que es coneix com el text masorètic. Eren coneguts perquè comptaven les paraules i les lletres per a verificar que no hi haguera cap error. Quan creien que hi havia algun error en l’escrit original que estaven usant, l’anotaven al marge. Això demostra que els masoretes es negaven a alterar el text bíblic. El catedràtic Moshe Goshen-Gottstein va escriure: «Alterar el text intencionadament hauria sigut per a ells el pitjor dels crims».

D’altra banda, la gran quantitat de manuscrits existents hui en dia ajuda els erudits bíblics a detectar errors. Per exemple, durant segles alguns líders religiosos asseguraren que les seues versions llatines de la Bíblia eren fidels al text original. Aixina i tot, havien afegit en 1 Joan 5:7 les paraules mencionades adés. Este error es va arribar a infiltrar inclús en la prestigiosa traducció a l’espanyol Reina-Valera. Ara bé, què van revelar altres manuscrits que es van descobrir? Bruce Metzger va escriure: «Estes paraules [de 1 Joan 5:7] no es troben en cap manuscrit antic (siríac, copte, armeni, etiòpic, àrab, eslavònic), excepte en el llatí». Gràcies al descobriment d’estos manuscrits, versions revisades de la Reina-Valera i altres traduccions han eliminat esta frase afegida.

Demostren els manuscrits antics que el missatge bíblic s’ha preservat? Doncs bé, quan es van descobrir els manuscrits del Mar Mort en l’any 1947, els erudits van poder comparar el text masorètic hebreu amb estos rotllos escrits més de mil anys abans. Un membre de l’equip editorial dels manuscrits del Mar Mort va afirmar que un rotllo «oferix una prova irrefutable que la reproducció del text bíblic feta pels copistes jueus durant més de mil anys és extremadament fidel i exacta».

La Biblioteca Chester Beatty de Dublín (Irlanda) té una coŀlecció de papirs de quasi tots els llibres de les Escriptures Gregues Cristianes, la qual inclou manuscrits que daten del segle II —a penes uns 100 anys després que es finalitzara la Bíblia. «Encara que la coŀlecció de papirs aporta molta informació nova sobre detalls del text», diu The Anchor Bible Dictionary, «també demostra una estabilitat exceŀlent en la transmissió del text bíblic al llarg de la història.»

EL RESULTAT: En comptes d’alterar la Bíblia, la gran quantitat de manuscrits antics ha ajudat a preservar-la millor. «No hi ha cap altre llibre antic que tinga un registre tan primitiu i abundant del seu text», va escriure Frederic Kenyon sobre les Escriptures Gregues Cristianes, «i ningun erudit que siga objectiu negaria que els escrits que tenim en l’actualitat ens han arribat quasi intactes.» I pel que fa a les Escriptures Hebrees, l’erudit William Henry Green va afirmar: «Es pot dir amb tota seguretat que cap altra obra antiga s’ha transmés amb tanta exactitud».