Em vaig criar en Puerto Limón, una ciutat portuària en la costa est de Costa Rica. Els meus pares van tindre huit fills i jo soc el sèptim. Mon pare va morir quan jo tenia 8 anys, així que ma mare ens va haver de criar a soles.

El beisbol sempre ha format part de la meua vida. M’agradava practicar este esport quan era xicotet. Acabant la meua adolescència, em vaig unir a un equip de la lliga amateur. Quan tenia 20 anys, mentres jugava en la lliga amateur, un caçatalents em va proposar jugar en un equip professional de Nicaragua. No obstant, com ma mare tenia mala salut en aquella època i jo cuidava d’ella, no vaig voler mudar-me allí. Aixina que vaig rebutjar l’oferta. Més tard, un caçatalents em va convidar a jugar en l’equip nacional de beisbol de Costa Rica, compost per jugadors de la lliga amateur. I esta volta, vaig acceptar l’oferta. Vaig jugar en l’equip nacional des de l’any 1949 fins al 1952, i vaig jugar una sèrie de partits en Cuba, Mèxic i Nicaragua. Jugava de base i ho feia bé, inclús vaig jugar 17 partits seguits sense cometre cap error. M’encantava escoltar les multituds en l’estadi cantant el meu nom!

Lamentablement, portava una vida immoral. I encara que tenia una nóvia, sempre estava amb altres dones. A més, bevia molt. Un dia, em vaig emborratxar tant que quan em vaig despertar al sendemà en el meu llit, no podia recordar com havia arribat a casa. També apostava en partides de dominó i jugava a la loteria.

Mentres portava este estil de vida, ma mare es va fer testimoni de Jehovà. Ella va intentar que m’interessara en la seua fe, però no va tindre èxit al principi perquè estava totalment absorbit pel meu esport. Si estava entrenant en el camp durant les hores de menjar, ni tan sols sentia fam. La meua ment estava totalment centrada en el joc. El beisbol era la meua passió!

No obstant, als 29 anys vaig patir una lesió greu mentres intentava agarrar una pilota en un partit. Després de recuperar-me, vaig deixar de jugar de manera professional. Tot i això, em vaig mantindre en el món del beisbol entrenant jugadors d’una lliga amateur prop de ma casa.

En 1957, vaig acceptar la invitació per a assistir a una assemblea que els testimonis de Jehovà celebraven en un dels estadis on havia jugat a beisbol. Mentres estava assentat en l’auditori, em vaig adonar del contrast entre la conducta respectuosa que hi havia entre els testimonis de Jehovà i el comportament agressiu que veia entre les multituds en els partits de beisbol. El que vaig vore en aquella assemblea em va motivar a començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis i a assistir a les seues reunions.

Em van impressionar moltes de les ensenyances bíbliques que vaig aprendre. Per exemple, Jesús va predir que en els últims dies els seus deixebles predicarien les bones notícies del Regne de Déu per tot el món (Mateu 24:14). També vaig aprendre que els verdaders cristians no duen a terme el seu ministeri per guanyar diners. Jesús va dir: «Debades ho heu rebut, doneu-ho també debades» (Mateu 10:8).

Mentres estudiava amb els testimonis de Jehovà, comparava el que deia la Bíblia amb el que feien ells. Admirava el gran esforç que feien per predicar les bones notícies del Regne de Déu per tot el món. I em vaig adonar que ells mostraven l’esperit generós que Jesús va ensenyar als seus seguidors. Així que quan vaig llegir Marc 10:21 i vaig vore la invitació de Jesús dient, «Vine i segueix-me», vaig voler fer-me Testimoni.

No obstant, em va costar un temps prendre algunes decisions. Per exemple, durant molts anys havia jugat al meu número de la «sort» cada setmana en la loteria nacional. No obstant, vaig aprendre en la Bíblia que Déu condemna els adoradors del «deu de la sort» i les persones avaricioses (Isaïes 65:11; Colossencs 3:5). Aixina que vaig decidir deixar d’apostar. El primer diumenge després de deixar de jugar a la loteria, el meu número de la «sort» va guanyar. La gent es burlava de mi perquè no vaig jugar eixa setmana i em pressionaven molt per a que tornara a jugar, però no ho vaig fer. No vaig tornar a apostar.

La meua nova personalitat cristiana es va vore sotmesa a una altra prova el dia que em vaig batejar en una assemblea dels testimonis de Jehovà (Efesis 4:24). Eixa vesprada, quan vaig tornar a l’hotel on em quedava, vaig trobar a la meua exnóvia esperant-me fora de l’habitació. Ella em va dir: «Vinga Sammy, per què no ens divertim un poc?». Però de seguida li vaig contestar: «No!». Li vaig recordar que ara vivia segons les normes morals de la Bíblia (1 Corintis 6:18). Es va sorprendre i va dir: «Què?». Aleshores li va llevar importància al punt de vista bíblic sobre la immoralitat sexual i em va insistir per a que tornarem a estar junts. No obstant, vaig entrar en la meua habitació i vaig tancar la porta. Actualment, estic content de dir que des que em vaig fer Testimoni en l’any 1958, m’he mantingut fidel als canvis que vaig fer en el meu estil de vida.

Crec que podria escriure un llibre sobre els beneficis que he rebut per seguir la guia de la Bíblia. Alguns d’eixos beneficis són que hui en dia tinc molts amics, tinc una vida amb propòsit i soc una persona realment feliç.

Encara m’agrada el beisbol, però he ajustat les meues prioritats. Amb el beisbol vaig guanyar prestigi i diners, però estes coses no van durar. No obstant, la meua relació amb Déu i la germandat de la qual forme part duraran per sempre. La Bíblia diu: «El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre» (1 Joan 2:17). Ara estime a Jehovà Déu i el seu poble més que res en este món!