Hui en dia, la majoria de persones religioses que són sinceres poden comprovar si les seues creences estan basades en la Bíblia o no. Però a principis del segle XVI açò no era tan senzill perquè poques persones podien accedir a una traducció de la Bíblia en el seu mateix idioma. Per això, pocs feligresos podien saber si el que els ensenyaven en l’Església estava basat en la Bíblia, i els clergues no ajudaven molt. De fet, el llibre History of the Christian Church, de Philip Schaff, diu: «L’Església de Suïssa era corrupta [...]. Els clergues eren ignorants, supersticiosos i immorals».

 En mig d’estes circumstàncies és quan Huldrych Zwingli es va esforçar per saber què ensenyava la Bíblia. Què va descobrir? Com va compartir amb altres el que va aprendre? I quines lliçons podem extraure de la seua vida i les seues creences?

 Quan tenia poc més de 20 anys, Zwingli va decidir que volia ser sacerdot catòlic. Per a fer-ho havia d’estudiar filosofia, tradicions de l’Església i els escrits dels «Pares de l’Església», però res de la Bíblia.

 Com va començar Zwingli a descobrir què ensenya la Bíblia? Quan anava a la universitat de Basilea (Suïssa), escoltava les classes de Thomas Wyttenbach, qui criticava el sistema d’indulgències a de l’Església. De fet, este home li va ensenyar que «Crist va morir una volta pels nostres pecats», segons la biografia Zwingli—God’s Armed Prophet, de Bruce Gordon (1 Pere 3:18). Quan Zwingli va entendre que el sacrifici de Jesús és l’única manera d’obtindre el perdó dels pecats, no va estar d’acord amb el fet que els líders de l’Església pogueren fer-ho a canvi de diners (Fets 8:20). No obstant, Zwingli va continuar amb els seus estudis i es va fer sacerdot catòlic als 22 anys.

 Als vint-i-tants anys, Zwingli va aprendre grec pel seu compte amb l’objectiu d’entendre el llenguatge original del que es coneix com el Nou Testament. També va estudiar les obres d’Erasme i va aprendre que, com ensenya la Bíblia, Jesús és l’únic Mediador entre Déu i els hòmens (1 Timoteu 2:5). Com a resultat, Zwingli començà a dubtar de la doctrina catòlica d’utilitzar els sants per a dirigir-se a Déu.

 Quan tenia uns 30 anys, Zwingli encara es va esforçar més per a trobar la veritat. No obstant, també va servir com a capellà de l’exèrcit en diverses guerres d’Europa per a controlar Itàlia. En la batalla de Marignano, en 1515, va vore com milers de catòlics es mataven entre ells. Uns pocs anys després, Zwingli va copiar a mà i inclús va memoritzar gran part de les Escriptures Gregues. En 1519, vivia en Zúric, el centre del poder polític de Suïssa. Amb el temps, va començar a pensar que l’Església hauria de deixar d’ensenyar qualsevol doctrina que no estiguera basada en les Escriptures. Però, com podia ajudar a altres a arribar a la mateixa conclusió?

 Zwingli pensava que les persones rebutjarien les mentires religioses quan escoltaren la veritat de la Bíblia. Per això, quan va ser nomenat sacerdot de Grossmünster, una important església de Zúric, va començar a posar en pràctica una idea atrevida: En lloc de llegir del leccionari b llatí que els clergues havien estat recitant durant segles, va llegir i explicar els Evangelis directament de la Bíblia capítol per capítol, de principi a fi. A més, no va fer referència als Pares de l’Església, sinó que va deixar que les Escriptures s’explicaren a si mateixes. Per a fer això, va utilitzar els passatges més senzills per a explicar els més difícils (2 Timoteu 3:16).

 Zwingli va ajudar les persones a vore que la Bíblia era pràctica per al dia a dia. Va ensenyar les normes morals de la Bíblia i va explicar que estava malament adorar a Maria, la mare de Jesús, orar als sants, vendre indulgències i va denunciar la immoralitat que hi havia en el clergat. Com va reaccionar la gent? Després del seu primer sermó, alguns digueren: «Mai havia escoltat res paregut». Un historiador va escriure sobre els assistents catòlics dels sermons de Zwingli: «Aquells que havien deixat d’anar a l’església perquè estaven indignats per l’estupidesa i la immoralitat dels sacerdots, ara tornaven».

 En 1522, el clergat va intentar convéncer els polítics de Zúric per a que pararen la gent de fer qualsevol cosa que anara en contra de la doctrina de l’Església. Com a resultat, Zwingli va ser acusat d’heretgia. Com no volia renunciar a les seues creences, va deixar de ser sacerdot catòlic.

 A pesar que Zwingli ja no era sacerdot, encara era un predicador molt actiu i tractava de convéncer els altres per a que pensaren igual que ell. La seua ensenyança el va fer conegut i es va convertir en una persona influent per als polítics de Zúric. Gràcies a açò, va fer força per a provocar reformes religioses en la ciutat. Per exemple, en 1523 va convéncer les autoritats judicials per a prohibir qualsevol ensenyança que no estiguera basada en les Escriptures i, en 1524, també les va convéncer per a iŀlegalitzar la idolatria. Els magistrats civils, amb la coŀlaboració dels predicadors i de la gent de la zona, destruïren molts altars, ídols, imatges i relíquies. El llibre Zwingli—God’s Armed Prophet diu: «L’Església de l’oest mai havia presenciat una destrucció tan deliberada des dels saquejos dels Vikings a les cases religioses». En 1525 també va influir a les autoritats per a convertir les propietats de l’Església en hospitals i per a permetre que els monjos i les monges es pogueren casar. També va proposar que la Missa fora reemplaçada per una celebració més senzilla basada en el model que descriu la Bíblia (1 Corintis 11:23-25). Els historiadors diuen que els esforços de Zwingli i els d’algunes persones religioses i polítiques d’aquella època assentaren les bases del moviment de la Reforma i de la nova religió Protestant.

 L’obra més important de Zwingli va ser la traducció de la Bíblia. En la dècada de 1520, va treballar amb un grup d’erudits que es basaven en l’hebreu i el grec original i s’ajudaven de la Septuaginta grega i de la Vulgata en llatí. Gastaven un sistema senzill: llegien el versicle en l’idioma original, el comparaven amb traduccions respectades, després l’analitzaven en grup i anotaven les seues conclusions. La seua faena d’explicar i traduir la Paraula de Déu va donar com a resultat la Bíblia de Zúric de 1531 que es va publicar en un únic volum.

 Encara que pot ser que Zwingli tinguera bones intencions, va ser una persona agressiva i intolerant. Per exemple, en 1525 va participar en el juí contra els Anabaptistes, un grup que creia que els xiquets no s’havien de batejar. Quan els tribunals van dictar sentència de mort a qualsevol persona que estiguera en contra del bateig de xiquets, Zwingli no es va oposar a este veredicte tan dur. També va pressionar els líders polítics per a que utilitzaren les forces armades per a difondre les seues idees reformistes. No obstant això, algunes regions de Suïssa que eren molt catòliques es van resistir a les seues reformes i això va causar una guerra civil. Zwingli acompanyà als soldats de Zúric al camp de batalla, on va perdre la vida als 47 anys.

 Encara que no és tan conegut com els reformadors protestants Martí Luter i Joan Calví, Huldrych Zwingli també ha deixat una empremta en la història. Zwingli va rebutjar les ensenyances de l’Església catòlica romana d’una forma més radical que Luter i va facilitar que la gent acceptara les idees de Calví. Per estos motius se li considera la tercera persona clau de la Reforma.

 Zwingli va fer coses bones i roïns. Per a difondre els seus punts de vista es va ficar en política i va recórrer a la guerra. Com a resultat, no va seguir l’exemple de Jesucrist, qui va rebutjar involucrar-se en política i va ensenyar els seus deixebles que estimaren els seus enemics, tot lo contrari de matar-los (Mateu 5:43, 44; Joan 6:14, 15).

 Tot i això, Zwingli és conegut com un estudiant de la Bíblia minuciós que va estar determinat a compartir allò que aprenia. De fet, va descobrir moltes veritats bíbliques i va ajudar els altres a fer lo mateix.