Fa uns 35 segles, poc temps abans que la nació d’Israel entrara en la terra promesa, Déu va dir als israelites que volia protegir-los de qualsevol «epidèmia maligna» que hagueren conegut en Egipte (Deuteronomi 7:15). Una manera de protegir-los va ser donant-los instruccions detallades sobre la prevenció de malalties i higiene. Per exemple:

•   Les lleis de la nació establien que calia banyar-se i llavar la roba (Levític 15:4-27).

•   Respecte als excrements humans, Déu va dir: «Tingues fora del campament un lloc per a fer-hi les teues necessitats. Porta una paleta en el teu equip. Quan isques a fer les teues necessitats, obri un clot i després cobreix amb terra els excrements» (Deuteronomi 23:13, 14 [vv. 12, 13 en altres bíblies]).

•   Si se sospitava que algú tenia una malaltia contagiosa, se’l posava en quarantena, és a dir, se l’aïllava durant un temps. Abans de tornar, aquell que s’havia curat de la malaltia havia de llavar la seua roba i banyar-se en aigua per a que se’l considerara «pur» (Levític 14:8, 9).

•   També es posava en quarantena a qualsevol que tocara un cadàver (Levític 5:2, 3; Nombres 19:16).

 Les lleis d’Israel reflectien conceptes mèdics i mesures sanitàries que estaven avançats al seu temps.

 En altres nacions continuaven utilitzant normes d’higiene antiquades. Per exemple:

•   La gent tirava el fem al carrer. L’aigua bruta, el menjar podrit i altres deixalles creaven condicions poc higièniques que feien augmentar la taxa de malalties i de mortaldat infantil.

•   Els metges de l’antiguitat sabien molt poc o res dels gèrmens i els patògens que causen malalties. Els egipcis utilitzaven «remeis» preparats amb sang de sargantana, excrement de pelicà, ratolins morts, orina, i pa florit. També s’utilitzaven freqüentment en els tractaments mèdics tant l’excrement humà com el d’animal.

•   Els egipcis de l’antiguitat es posaven malalts a causa dels paràsits provinents de les aigües contaminades del riu Nil i dels seus canals de reg. A més, com que menjaven aliments en mal estat, molts xiquets morien de diarrea i altres malalties paregudes.

 Els israelites, per altre costat, donat que obeïen les lleis de Déu, es mantenien més saludables.