«Si de veres vols conéixer a Déu, ves amb els testimonis de Jehovà.» Em va sorprendre escoltar este comentari. En aquell moment, feia poc de temps que estava estudiant amb els testimonis de Jehovà. Però, per a que comprengueu la meua reacció, deixeu que vos conte un poc de la meua vida.

 Vaig nàixer en Quezaltepeque, un poble d’El Salvador. Jo era el sext de quinze fills i els meus pares em van educar per a ser una persona honrada i seguir les normes. A més, Leonardo i altres testimonis de Jehovà venien ocasionalment per a ensenyar-nos coses de la Bíblia. Però vaig ignorar el que aprenia i vaig prendre moltes males decisions. Quan tenia 14 anys, vaig començar a beure alcohol i a prendre drogues amb els meus amics d’escola. Un a un, deixaren l’escola i s’uniren a una banda, i jo vaig seguir el seu mal exemple. Passàvem els dies al carrer, demanant diners i furtant per a pagar els nostres vicis.

 La banda es va convertir en la meua família. Pensava que els devia la meua lleialtat. Per exemple, un dia un company de la banda que estava davall dels efectes de les drogues va atacar un dels meus veïns. Durant la baralla, el meu veí va aconseguir reduir el meu amic i va cridar la policia. Com estava molt enfadat, vaig començar a destrossar el cotxe del meu veí amb un garrot, amb la intenció que el deixara anar-se’n. El meu veí em va suplicar que parara de trencar-li les finestres i de destrossar-li el cotxe, però em vaig negar a fer-ho.

 Quan tenia 18 anys, la meua banda es va barallar amb la policia. Havíem fet una bomba, i quan estava a punt de tirar-la, no sé exactament com, em va explotar en la mà. Sols recorde vore la meua mà destrossada i, aleshores, em vaig desmaiar. Quan em vaig despertar en l’hospital, em vaig adonar que havia perdut la mà dreta, m’havia quedat sord de l’orella dreta i estava pràcticament cego de l’ull dret.

 A pesar de tot el que m’havia passat, vaig tornar amb la meua banda després que em donaren l’alta en l’hospital. Poc temps després, la policia em va arrestar i m’enviaren a la presó. Allí, la relació que tenia amb els membres de la banda es va enfortir. Ens passàvem el dia junts, des del desdejuni quan fumàvem el primer porro del dia, fins que anàvem a dormir.

 Mentres estava en la presó, Leonardo va vindre a vore’m. Conforme parlàvem, va assenyalar un tatuatge del meu braç dret. Em va preguntar: «Saps què volen dir estos tres punts?». Li vaig contestar: «Clar: sexe, drogues i rock-and-roll». Però Leonardo em va dir: «Jo millor diria que signifiquen hospital, presó i mort. Has estat en l’hospital, ara estàs en la presó i, ja saps què és lo següent».

 El que va dir Leonardo em va deixar de pedra. Tenia raó, estava cavant la meua pròpia tomba amb el meu estil de vida. Leonardo em va convidar a estudiar la Bíblia amb ell i vaig acceptar. El que vaig aprendre de la Bíblia em va motivar a fer canvis en la meua vida. Per exemple, la Bíblia diu que «les males companyies corrompen els bons costums» (1 Corintis 15:33). Per tant, una de les primeres coses que havia de fer era buscar nous amics. Per este motiu, vaig deixar de reunir-me amb la banda i, en canvi, vaig començar a assistir a les reunions dels testimonis de Jehovà que es feien en la presó. En la reunió dels Testimonis, vaig conéixer a Andrés, un altre presoner que es va batejar com a testimoni de Jehovà estant en la presó. Em va convidar a desdejunar amb ell i, a partir d’eixe moment, vaig deixar de començar el dia fumant marihuana. En lloc d’això, Andrés i jo comentàvem un versicle bíblic cada matí.

 Els membres de la banda van vore els meus canvis ràpidament. Com a resultat, un dels caps de la banda em va dir que volia parlar amb mi. Tenia por perquè no sabia què voldria fer-me quan s’enterara de les meues intencions, ja que és pràcticament impossible deixar una banda. Em va dir: «Hem vist que ja no vens a les nostres reunions, sinó que vas a les dels testimonis de Jehovà. Què estàs planejant?». Li vaig dir que volia continuar estudiant la Bíblia i canviar la meua vida. Em va sorprendre quan em va dir que la banda em respectaria si demostrava que volia convertir-me en un testimoni de Jehovà. I em va dir: «Si de veres vols conéixer a Déu, ves amb els testimonis de Jehovà. Esperem que deixes de fer coses roïnes. Et felicite, estàs en el bon camí. Els Testimonis de veres poden ajudar-te. Vaig estudiar amb ells als Estats Units, i alguns membres de la meua família són testimonis de Jehovà. No tingues por i continua aixina». Encara tenia por, però al mateix temps, estava molt content. Li vaig donar gràcies a Jehovà en el meu cor. Em sentia com un ocell que ix de la seua gàbia, i vaig entendre les paraules de Jesús: «Coneixereu la veritat, i la veritat vos farà lliures» (Joan 8:32).

 Alguns dels meus anteriors amics em van posar a prova oferint-me drogues. He de reconéixer que en algunes ocasions vaig caure en la temptació. Però, amb el temps, després de moltes oracions sinceres, vaig superar els meus vicis (Salm 51:12, 13 [vv. 10, 11 en altres bíblies]).

 Després d’eixir de la presó, molts pensaven que tornaria a ser com abans. Però en lloc d’això, tornava a la presó regularment per a compartir amb altres presoners el que havia aprés de la Bíblia. Per fi els meus anteriors amics es van convéncer que havia canviat. No obstant això, els enemics que tenia abans encara no ho sabien.

 Quan un dia estava predicant, un grup armat d’una banda rival ens va rodejar al meu company i a mi perquè volien matar-me. El meu company els va explicar de manera amable però amb fermesa que ja no era membre de ninguna banda. Em vaig esforçar per mantindre’m en calma. Després de pegar-me una pallissa i avisar-me que no tornara a entrar en aquella zona, baixaren les seues armes i ens deixaren anar. La Bíblia realment m’havia canviat la vida. En el passat haguera tractat de venjar-me, però ara obeïsc el consell bíblic de 1 Tessalonicencs 5:15: «Mireu que ningú no torne a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tots els hòmens».

 Des que soc testimoni de Jehovà, m’he esforçat per ser un home honrat. No ha sigut fàcil. No obstant això, amb l’ajuda de Jehovà Déu, el consell de la Bíblia i el suport dels meus nous amics, ho he aconseguit. No vull tornar al meu estil de vida anterior (2 Pere 2:22).

 Abans era un home violent i ple de ràbia. Estic segur que ara no estaria viu si haguera continuat amb este estil de vida violent. El que he aprés de la Bíblia m’ha transformat. He superat els meus vicis i he aprés a ser pacífic amb els meus antics enemics (Lluc 6:27). I ara disfrute d’amistats que m’ajuden a tindre bones qualitats (Proverbis 13:20). També tinc una vida feliç i amb propòsit servint a Déu, que ha estat disposat a perdonar totes les coses roïnes que he fet (Isaïes 1:18).

 En l’any 2006, vaig assistir a una escola bíblica per a evangelitzadors fadrins. Uns anys després, em vaig casar amb la meua estimada esposa, i junts estem criant a la nostra filla. Ara passe gran part del meu temps ensenyant a altres els principis Bíblics que m’ajudaren. I també servisc com ancià en la congregació de la meua zona, intentant ajudar als jóvens per a que no caiguen en els mateixos errors que jo. Ara, en lloc de cavar la meua tomba, estic posant els fonaments per aconseguir el futur etern que Déu promet en la Bíblia.