Vaig nàixer en Mont-real, la ciutat més gran de la província canadenca del Quebec. Els meus pares van ser molt carinyosos amb mi i els meus tres germans. Vivíem en Rosemont, un barri tranquil, i disfrutàvem d’una vida agradable i pacífica.

 De xicotet, sentia curiositat per la Bíblia. Recorde que, als 12 anys, vaig disfrutar molt de llegir sobre la vida de Jesús en el Nou Testament. Impressionat pel seu amor i la seua compassió, volia ser com ell. Per desgràcia, eixe desig es va esfumar quan vaig créixer i vaig començar a relacionar-me amb la gent equivocada.

 Mon pare era saxofoniste, i no només vaig heretar el seu instrument sinó també la seua passió per la música, que es va convertir en el centre de la meua vida. Com m’agradava tant eixe món, en seguida vaig aprendre a tocar la guitarra. Amb el temps, vaig formar una banda de rock amb uns quants amics, i tocàvem en alguns espectacles. Uns productors molt coneguts en la indústria de la música es fixaren en mi i em feren una oferta. Vaig firmar un contracte amb una important discogràfica. La meua música es va fer prou popular i a sovint sonava en la ràdio del Quebec.

 Pareixia que ho tenia tot en la vida. Era jove i famós, i estava guanyant molts diners fent el que més m’agradava. De dia, m’entrenava en el gimnàs, feia entrevistes, firmava autògrafs i apareixia en la televisió. De nit, tocava i anava a festes. Per a suportar la pressió dels fans, al principi vaig començar a beure, però vaig acabar consumint drogues. Era un temerari i duia una vida immoral.

 Alguns envejaven el meu estil de vida perquè pareixia que era feliç. Però en el meu interior, un sentiment de buidor s’apoderava de mi, especialment quan estava a soles. Patia depressió i ansietat. Tràgicament, en el punt àlgid del meu èxit, dos dels meus productors van morir de sida. Estava commocionat! Encara que m’encantava la música, l’estil de vida que l’acompanyava no m’agradava gens.

 A pesar del meu èxit, era conscient que alguna cosa terrible estava passant en el món. Com podia existir tanta injustícia? Em preguntava per què Déu no feia res al respecte. De fet, a sovint li orava buscant respostes. Un dia, durant un descans entre gira i gira, vaig començar a llegir de nou la Bíblia. Encara que no comprenia la major part del que llegia, vaig concloure que la fi del món estava prop.

 En la meua lectura de la Bíblia, vaig descobrir que en una ocasió Jesús va dejunar en el desert durant 40 dies (Mateu 4:1, 2). Vaig pensar que si feia lo mateix, potser Déu se m’apareixeria. Així que vaig fixar una data per a iniciar el dejú. Dos setmanes abans de començar, dos testimonis de Jehovà tocaren a la meua porta i els vaig fer passar com si haguera estat esperant-los. Llavors, mirant fixament als ulls de Jacques, un dels Testimonis, li vaig preguntar: «Com podem saber si estem vivint en els últims dies d’este món?». En resposta, va obrir la seua Bíblia i va llegir 2 Timoteu 3:1-5. Els vaig bombardejar amb moltes preguntes i vaig quedar impressionat amb les respostes lògiques i satisfactòries que em donaren, sempre basades en les Escriptures. Després d’algunes visites, vaig arribar a la conclusió que el dejú no era necessari.

 Vaig començar a estudiar la Bíblia regularment amb els Testimonis. Amb el temps, em vaig tallar la melena i vaig començar a assistir a totes les reunions. La càlida benvinguda que em donaren en la sala del Regne em va acabar de convéncer que, per fi, havia trobat la veritat.

 Era evident que, per a aplicar el que estava aprenent en el meu curs de la Bíblia, havia de fer canvis dràstics. Per un costat, havia de deixar de consumir drogues i abandonar el meu estil de vida immoral. I per un altre, necessitava canviar la meua actitud egocèntrica i interessar-me més pels altres. Com criava jo a soles els meus dos fills, també havia d’aprendre a cuidar-los en sentit emocional i espiritual. Així que vaig deixar arrere la meua carrera musical i vaig començar a treballar en una fàbrica on em pagaven molt poquet.

 Fer tots estos canvis no va ser gens fàcil. Mentres m’esforçava per deixar les drogues, vaig patir la síndrome d’abstinència i vaig tindre algunes recaigudes (Romans 7:19, 21-24). Abandonar el meu estil de vida immoral va ser especialment difícil. A més, el meu nou treball era esgotador, i guanyar tan poquet em desmoralitzava. Em costava tres mesos guanyar els mateixos diners que abans hauria guanyat en només dos hores.

 L’oració em va ajudar a no rendir-me i a seguir fent estos canvis tan complicats. També va ser essencial la lectura regular de la Bíblia. Recorde que alguns textos bíblics van ser especialment animadors. Un d’ells era 2 Corintis 7:1, que exhorta als cristians: «Purifiquem-nos de tot allò que pot tacar el cos i l’esperit». Un altre text que em va reafirmar que era capaç de deixar els mals hàbits era Filipencs 4:13, que diu: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort». Jehovà Déu va contestar les meues oracions i, finalment, em va ajudar a entendre i aplicar les veritats bíbliques. Això em va motivar a dedicar-li la meua vida (1 Pere 4:1, 2). En 1997, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 Estic convençut que si haguera continuat amb el meu estil de vida anterior, hui en dia estaria mort. En canvi, ara tinc una vida realment feliç! La meua esposa, Elvie, és meravellosa; és una verdadera benedicció. Junts disfrutem d’ensenyar la Bíblia als altres com a evangelitzadors a temps complet. Això m’aporta alegria i satisfacció. Estic molt agraït a Jehovà per haver-me atret a ell (Joan 6:44).