Vaig nàixer a la ciutat de Calgary, en Alberta (Canadà). Els meus pares es van divorciar quan jo era un xiquet, aixina que ma mare i jo ens mudàrem a casa dels meus iaios. Ells ens volien molt a ma mare i a mi, i per això vaig tindre una infància molt feliç. Tinc molt bons records de la meua infància.

 Però tot va canviar quan tenia set anys. Ma mare es va tornar a casar amb mon pare i ens mudàrem a Saint Louis, Missouri (Estats Units d’Amèrica). Em vaig adonar que mon pare era un poc cruel. Per exemple, quan vaig tornar a casa després del meu primer dia de classe en una escola nova, es va enterar que m’havien fet bullying i no m’havia defés. Es va enfadar tant que em va pegar inclús més fort que els xiquets de classe. Vaig aprendre la lliçó i vaig tindre la meua primera baralla als set anys.

 El mal caràcter de mon pare va afectar ma mare, i a sovint discutien. Vaig començar a prendre drogues i alcohol als 11 anys. Em vaig anar fent més violent i solia clavar-me en baralles al carrer. Quan vaig acabar l’institut, la violència m’havia canviat per complet.

 Em vaig allistar en l’exèrcit de la marina dels Estats Units d’Amèrica. Allí em van entrenar per a matar. Cinc anys després, vaig deixar l’exèrcit per a estudiar psicologia perquè volia treballar per a l’Oficina Federal d’Investigació (FBI). Vaig començar la universitat als Estats Units d’Amèrica, i després la vaig continuar en el Canadà.

 En la universitat em vaig desenganyar amb les persones i la societat en general. Les persones em pareixien molt egoistes, no li trobava sentit a res i no veia solució als problemes de la humanitat. Havia perdut l’esperança que les persones pogueren fer del món un lloc millor.

 Com que no li veia sentit a res, la meua vida va començar a girar al voltant de l’alcohol, les drogues, els diners i el sexe. Anava de festa en festa i de dona en dona. El meu entrenament militar feia que em clavara en baralles. I com que tenia el meu propi sentit de la justícia, li plantava cara a tot el qui pensava que havia tractat malament a algú. En realitat, m’havia convertit en un esclau de la violència.

 Un dia, estàvem un amic i jo en el soterrani de ma casa davall l’efecte de les drogues. Estàvem preparant un carregament iŀlegal de marihuana per a vendre-la i, de sobte, em va preguntar si creia en Déu. Jo li vaig respondre: «Si Déu és el responsable del patiment que hi ha en el món, no m’agradaria conéixer-lo». Al dia següent començava un nou treball, i un company que era testimoni de Jehovà em va preguntar: «Creus que Déu és el responsable del patiment que hi ha en el món?». Que em fera eixa pregunta en aquell moment em va sorprendre i em va despertar l’interés. Durant els següents sis mesos tinguérem moltes conversacions, i em va ensenyar les respostes que dona la Bíblia a moltes de les preguntes més difícils que em feia sobre la vida.

 En aquell moment vivia amb la meua nóvia, però ella no volia que li contara el que estava aprenent. Un diumenge, li vaig contar que havia convidat als Testimonis a casa per a estudiar la Bíblia amb ells. Al dia següent, quan vaig tornar del treball, vaig vore que s’ho havia emportat tot i se n’havia anat. Em vaig posar a plorar i li vaig demanar ajuda a Déu en oració. Eixa va ser la primera volta que vaig utilitzar el nom de Déu, Jehovà, en oració (Salm 83:19 [v.18 en altres bíblies]).

 Dos dies després vaig tindre el meu primer curs bíblic amb un matrimoni de Testimonis. Quan se’n van anar, vaig continuar llegint el llibre Usted puede vivir para siempre en el paraíso en la Tierra, i me’l vaig acabar aquella nit. a El que vaig aprendre de Jehovà Déu i del seu fill Jesucrist em va tocar el cor. Vaig descobrir que Déu és compassiu i que també patix quan sofrim (Isaïes 63:9). Em va commoure l’amor que em té i el sacrifici que el seu Fill va fer per mi (1 Joan 4:10). Vaig arribar a la conclusió que Jehovà havia sigut pacient amb mi «perquè no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió» (2 Pere 3:9). Vaig notar que Jehovà volia ser el meu amic (Joan 6:44).

 Vaig començar a assistir a les reunions de congregació eixa mateixa setmana. Tenia el monyo llarg, arracades i feia un poc de por, però els Testimonis em van tractar com si fora un familiar a qui no havien vist en molt de temps. Es comportaren com cristians de veritat. De fet, em vaig sentir com quan vivia amb els meus iaios, però en un ambient encara més bonic.

 El que estava aprenent de la Bíblia començà a transformar ràpidament la meua vida. Em vaig tallar el monyo, vaig deixar la meua vida immoral, les drogues i l’abús de l’alcohol (1 Corintis 6:9, 10; 11:14). Com volia agradar a Jehovà, no justificava el meu mal comportament quan veia que no li agradava alguna cosa que feia. De fet, a sovint em sentia ferit i em deia: «He de deixar de fer açò». Intentava canviar ràpidament la meua manera de pensar i les meues accions. Com a resultat, vaig tastar els beneficis de fer les coses a la manera de Jehovà. Sis mesos després de començar a estudiar la Bíblia, el 29 de juliol de 1989, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 La Bíblia m’ha ajudat a transformar la meua personalitat. En el passat solia reaccionar de manera violenta quan em trobava algú amb ganes de problemes. Però ara m’esforce per estar «en pau amb tot el món» (Romans 12:18). No haguera pogut fer açò sense l’ajuda de Jehovà, el poder transformador de la seua Paraula i l’esperit sant (Gàlates 5:22, 23; Hebreus 4:12).

 En lloc de ser un esclau de les drogues, la violència i la immoralitat, ara m’esforce per agradar a Déu i donar-li lo millor, com per exemple, ajudant els altres a conéixer-lo. Uns anys després de batejar-me, em vaig mudar a un altre país per a ajudar en zones on hi ha més necessitat en la predicació. Al llarg d’estos anys, he sentit l’alegria d’ensenyar a moltes persones i de vore també com la Bíblia ha millorat les seues vides. A més, estic molt content perquè ma mare s’ha fet testimoni de Jehovà, en part pels canvis positius que va vore en la meua conducta i actitud.

 En 1999, em vaig graduar al Salvador del que ara es coneix com l’Escola per a Evangelitzadors del Regne. Esta escola em va preparar per a portar la davantera en l’obra de predicar, d’ensenyar i d’atendre la congregació. Més tard, eixe mateix any, em vaig casar amb la meua estimada esposa, Eugenia. I els dos prediquem a temps complet a Guatemala.

 Ara, en comptes d’estar desenganyat amb la vida, soc immensament feliç. Posar en pràctica les ensenyances de la Bíblia m’ha alliberat de la immoralitat sexual i la violència i m’ha donat una vida plena d’amor autèntic i de pau.