La meua família és de Tonga, un país que es troba al sud-oest del Pacífic format per unes 170 illes. A Tonga no teníem moltes coses materials, i vivíem sense electricitat i sense vehicle. Però la nostra casa tenia aigua corrent i teníem unes quantes gallines. Durant les vacances de l’escola, els meus dos germans i jo ajudàvem al nostre pare a cuidar de la plantació de la família, on plantàvem plàtans, moniatos, colocàsia i mandioca. Mon pare mantenia la família venent els cultius i fent altres xicotets treballs. Com moltes altres persones de les illes del Pacífic, la nostra família respectava la Bíblia i anàvem a l’església regularment. Però aixina i tot, pensàvem que l’única forma de millorar les nostres vides era mudant-nos a un país més ric.

 Quan tenia 16 anys, mon tio va arreglar les coses per a que ens mudàrem a Califòrnia (Estats Units). Per a nosaltres va ser un canvi cultural molt gran! Encara que la situació econòmica va millorar, vivíem en una zona pobra on hi havia molta violència i tràfic de drogues. Moltes nits sentíem tirs, i la majoria dels nostres veïns tenien por de les bandes de delinqüents. Moltes persones portaven armes per a protegir-se o per a resoldre disputes. Encara tinc una bala en el pit per una d’estes baralles.

 En l’institut volia encaixar amb els altres. A poc a poc, em vaig involucrar en festes desenfrenades, m’emborratxava, em vaig fer violent i consumia drogues. I amb el temps, em vaig fer addicte a la cocaïna. Per a comprar drogues, vaig començar a robar. Encara que els meus familiars mai faltaven a l’església, mai vaig rebre la guia que m’haguera ajudat a resistir la pressió de grup per a fer coses que no estaven bé. Em van arrestar moltes voltes per actuar amb violència. La meua vida anava de mal en pitjor! I finalment, vaig acabar en la presó.

 En l’any 1997, mentres estava en la presó, un altre presoner es va adonar que tenia una Bíblia. Era Nadal, una època que la majoria de tongalesos considera santa. Em va preguntar si sabia realment el que deia la Bíblia sobre el naixement de Jesucrist, però jo no tenia ni idea. Em va mostrar el relat de la Bíblia sobre el naixement de Jesús, i vaig vore com la majoria de tradicions del Nadal ni tan sols es mencionen en ella (Mateu 2:1-12; Lluc 2:5-14). Estava molt sorprés, i em preguntava què més deia la Bíblia. Aquell home havia estat anant a les reunions setmanals que els testimonis de Jehovà feien en la presó, i vaig decidir anar amb ell. Estaven analitzant el llibre bíblic de Revelació, o Apocalipsi. Encara que no comprenia molt el que deien, em vaig adonar que tot el que ensenyaven estava basat en la Bíblia.

 Quan els Testimonis em van oferir un curs bíblic, vaig acceptar molt content. Per primera volta en la meua vida, vaig aprendre la promesa de la Bíblia de viure en un futur paradís en la terra (Isaïes 35:5-8). Em va quedar claríssim que per a agradar a Déu havia de fer canvis molt grans en la meua vida. Em vaig adonar que Jehovà Déu no anava a deixar-me viure en el nou món si no deixava els meus vicis (1 Corintis 6:9, 10). Per això, em vaig resoldre a controlar el meu mal geni, deixar de fumar i no tornar a abusar de l’alcohol ni prendre drogues.

 L’any 1999, abans d’acabar la condemna, les autoritats em van traslladar a una altra presó. Durant més d’un any, no vaig tindre contacte amb els Testimonis. Però estava decidit a continuar fent canvis. L’any 2000, el govern em va canceŀlar el permís de residència en els Estats Units i em van deportar a Tonga.

 Ja en Tonga, vaig buscar els Testimonis i vaig continuar el meu curs bíblic. M’encantava el que estava aprenent, i em va impressionar molt vore que els Testimonis de l’illa basaven tot el que ensenyaven en la Bíblia, igual que feien els Testimonis dels Estats Units.

 Mon pare era conegut en la comunitat per tindre una posició de molta responsabilitat en la seua església. Per això, al principi la meua família estava confosa i molesta perquè em relacionava amb els testimonis de Jehovà. No obstant, temps després els meus pares es van alegrar perquè els principis de la Bíblia m’estaven ajudant a netejar la meua vida.

 Per a mi, un dels canvis més difícils estava relacionat amb una beguda de la qual s’abusa molt en la meua cultura. Molts tongalesos passen hores i hores cada setmana bevent kava, una beguda sedant que s’elabora amb les arrels del pebrer. Ara que havia tornat al meu poble, la majoria de nits anava al club de kava i bevia fins quasi perdre el coneixement. Part del problema era que m’ajuntava amb amics que no respectaven les normes de la Bíblia. Amb el temps, els Testimonis em van ajudar a vore que els meus hàbits ofenien Déu. Vaig fer canvis per a obtindre la benedicció i l’aprovació de Déu.

 Vaig començar a assistir a totes les reunions dels testimonis de Jehovà. Relacionar-me amb altres persones que volien agradar Déu em va ajudar a resistir les temptacions. L’any 2002, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 M’he beneficiat de la paciència de Déu de la qual es parla en la Bíblia: «No és que el Senyor retarde el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més bé és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perda, sinó que tots arriben a la conversió» (2 Pere 3:9). Per descomptat, podria haver acabat amb este sistema corrupte fa temps, però ha deixat que continue durant el temps suficient per a que persones com jo puguem fer-nos amigues de Déu. M’agrada pensar que pot utilitzar-me per a ajudar a altres a fer el mateix.

 Amb l’ajuda de Jehovà, he recuperat el control de la meua vida. Ja no robe per a pagar una addició que podria matar-me. Més bé, intente ajudar els meus veïns a fer-se també amics de Jehovà. Gràcies a relacionar-me amb els testimonis de Jehovà, vaig conéixer a Tea, la meua preciosa dona. Junt amb el nostre fill, tenim una vida de família feliç. I junts ensenyem als altres el meravellós futur del qual ens parla la Bíblia, on podrem viure en un paradís pacífic per sempre.