Vaig nàixer a Ciudad Obregón, al nord de Mèxic, i soc el quint de nou fills. Vivíem als afores de la ciutat, on mon pare es feia càrrec d’una xicoteta granja. Era un lloc ideal per a viure, i la nostra família estava unida i feliç. Per desgràcia, quan tenia tan sols cinc anys d’edat, un huracà va destrossar la granja, i ens vam haver de mudar a una altra ciutat.

 Mon pare va començar a guanyar diners. Però al mateix temps, es va convertir en alcohòlic. Açò va afectar el seu matrimoni i també a nosaltres, els seus fills. Començàrem a fumar els cigarrets que li furtàvem a mon pare. Quan tenia sis anys, em vaig emborratxar per primera volta. Poc temps després, els meus pares es van separar, i els meus vicis van empitjorar.

 Ma mare ens va portar amb ella quan se’n va anar a viure amb un altre home. Ell no li donava diners, i no podíem tirar endavant amb el que ella guanyava. Així que els meus germans i jo vam haver de treballar en lo que fora. Tot i això, ens costava molt arribar a final de mes. Jo netejava sabates i venia pa, periòdics, xiclets i altres coses. També caminava per la ciutat buscant menjar als femers de la zona on vivia la gent rica.

 Quan tenia deu anys, un home em va oferir treballar amb ell a l’abocador de la ciutat. Vaig acceptar l’oferta, vaig deixar l’escola i me’n vaig anar de casa. Ell em pagava menys d’un dòlar al dia i em donava menjar del que trobava entre els fems. Vivia en una barraca que vaig haver de construir amb coses que trobava al femer. La gent que vivia al meu voltant utilitzava un llenguatge obscé i era immoral. Molts eren addictes a les drogues i a l’alcohol. Aquella va ser la pitjor època de la meua vida, plorava totes les nits tremolant de por. Em donava vergonya ser tan pobre i tindre tan poca educació escolar. Vaig viure en aquell femer durant tres anys i després em vaig mudar a un altre estat de Mèxic. Allí treballava en camps de flors, cotó, canya de sucre i creïlles.

 Quatre anys després vaig tornar a Ciudad Obregón. Una de les meues ties, que era curandera, em va oferir una habitació a sa casa. Vaig començar a tindre malsons i em vaig deprimir tant que fins i tot vaig pensar en suïcidar-me. Una nit li vaig orar a Déu: «Senyor, si existixes, vull conéixer-te i servir-te per sempre. Si existix una religió verdadera, vull trobar-la».

 Sempre he tingut inclinació espiritual. Inclús quan era un xiquet, vaig anar a moltes esglésies de diferents religions, però sempre acabava desiŀlusionat amb totes elles. Cap d’elles em va ajudar a satisfer la meua necessitat espiritual ni em va ensenyar massa de la Bíblia. Algunes d’elles donaven massa importància als diners, i en altres la gent portava una vida immoral.

 Quan tenia 19 anys, un dels meus cunyats em va dir que els testimonis de Jehovà li havien ensenyat el que diu la Bíblia sobre les imatges religioses. Em va llegir Èxode 20:4, 5. Ahí diu que no devem fer-nos imatges. En concret, el versicle 5 diu: «No els adores ni els dones culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós». En eixe moment el meu cunyat em va preguntar: «Si Déu utilitza imatges per a fer miracles, o si vol que les utilitzem per a adorar-lo, per què les prohibiria?». Això em va fer pensar. A partir d’eixe moment, tinguérem moltes converses sobre temes bíblics. Disfrutava molt amb estes converses i el temps em passava volant.

 Temps després, vaig anar amb ell a una reunió dels testimonis de Jehovà. Em va impressionar molt el que vaig vore i escoltar. Fins i tot els jóvens participaven en la reunió i parlaven amb fluïdesa des de la plataforma. Vaig pensar: «Quina educació més bona rep ací la gent!». A pesar de tindre els cabells llargs i anar desarreglat, els Testimonis em donaren una benvinguda calorosa. Una família fins i tot em va convidar a sopar amb ells després de la reunió!

 Amb el curs que vaig començar amb els testimonis de Jehovà, vaig aprendre que Jehovà Déu és un Pare amorós que es preocupa per nosaltres sense importar la nostra situació econòmica, social, racial o nivell educatiu. Ell és verdaderament imparcial (Fets 10:34, 35). Per fi estava satisfent les meues necessitats espirituals. El buit espiritual que sentia començà a desaparéixer.

 La meua vida sencera començà a millorar dràsticament! Vaig deixar de fumar, d’abusar de l’alcohol i d’utilitzar llenguatge obscé. El ressentiment amb el que vaig créixer se’n va anar, i també desaparegueren els meus terribles malsons. Vaig poder superar el meu complex d’inferioritat, el qual tenia profundament arrelat degut als traumes emocionals de la meua infància i la meua limitada educació.

 Tinc una esposa meravellosa que estima a Jehovà i que em dona molt de suport. Ara servisc com a responsable itinerant dels testimonis de Jehovà, visitant congregacions per a animar i ensenyar els meus germans espirituals. Gràcies al poder curatiu de la Bíblia i a l’exceŀlent educació que Déu ens dona, ja no m’avergonyisc de mi mateix.