Vaig nàixer en San Juan Chancalaito, un poblet de l’estat de Chiapas (Mèxic). La meua família pertany al poble chol, un grup ètnic descendent dels maies. Jo era el que feia cinc de dotze fills. Quan era xicotet, els meus germans i jo estudiàvem la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Per desgràcia, no vaig aplicar els consells bíblics durant la meua joventut.

 Als 13 anys ja consumia drogues i era un lladre habitual. A eixa edat me’n vaig anar de casa i anava bambant d’un lloc a un altre. Quan tenia 16 anys, vaig començar a treballar en una plantació de marihuana. Portava al voltant d’un any allí quan, una nit, mentres transportàvem una gran càrrega de marihuana en barco, ens atacaren uns hòmens d’un càrtel rival armats fins a les dents. Vaig escapar del tiroteig llançant-me al riu i deixant-me anar corrent avall. Finalment, vaig fugir als Estats Units.

 Allí vaig continuar traficant amb drogues i clavant-me en més problemes. Als 19 anys, vaig ser arrestat i condemnat a presó per robatori i intent d’homicidi. En la presó, em vaig unir a una banda i vaig cometre més actes violents. Com a resultat, les autoritats em van traslladar a una presó d’alta seguretat en Lewisburg (Pennsilvània).

 En la presó de Lewisburg, la meua conducta va anar de mal en pitjor. Gràcies als tatuatges que portava, em vaig poder unir fàcilment a la mateixa banda dins de la presó. Em vaig fer encara més violent i anava d’un altercat a un altre. Una volta em vaig involucrar en una lluita molt violenta de bandes en el pati de la presó, usàrem bats de beisbol i peses de gimnàs. Per a separar-nos, els guàrdies utilitzaren gas lacrimogen. Després d’això, les autoritats de la presó m’enviaren a una unitat de règim especial per a interns perillosos. Tenia un temperament explosiu i gastava un llenguatge molt ofensiu. M’era molt fàcil pegar a la gent, de fet, m’agradava i no sentia cap remordiment.

 En la unitat de règim especial, passava la major part del dia confinat en la meua ceŀla i, per a entretindre’m, vaig començar a llegir la Bíblia. Temps després, una guàrdia em va donar el llibre Usted puede vivir para siempre en el paraíso en la Tierra. a A mesura que llegia este manual d’estudi bíblic, me’n recordava de moltes coses que havia aprés de xiquet quan estudiava la Bíblia amb els Testimonis. Això em va permetre reflexionar en lo baix que havia caigut per culpa de la meua personalitat violenta. També pensava en la meua família. Com dos germanes meues s’havien fet testimonis de Jehovà, vaig pensar: «Elles viuran per sempre, per què jo no?». Va ser en eixe moment quan em vaig resoldre a canviar.

 No obstant, sabia que a soles no podria. Per això, lo primer que vaig fer va ser orar-li a Jehovà i suplicar-li que m’ajudara. Després, vaig escriure a la sucursal dels testimonis de Jehovà dels Estats Units per a demanar un curs bíblic. La sucursal va fer plans per a que una congregació pròxima es posara en contacte amb mi. Per eixe temps, no em permetien rebre visites de persones que no foren familiars, per això, un germà de la congregació va començar a enviar-me cartes animadores i publicacions bíbliques que van enfortir el meu desig de canviar.

 Vaig fer un pas encara més gran quan vaig decidir deixar la banda on havia estat tants anys. Com el cap de la banda també estava en la mateixa unitat de règim especial que jo, em vaig acostar a ell durant un dels períodes d’esplai i li vaig dir que volia fer-me testimoni de Jehovà. Per a sorpresa meua, em va dir: «Si ho tens clar, fes-ho. No puc interposar-me entre tu i Déu. Però si només vols eixir-te’n de la banda, ja saps a què t’exposes».

 Durant els dos anys següents, el personal de la presó va percebre canvis en la meua personalitat. Com a conseqüència, eren més considerats amb mi. Per exemple, ja no m’emmanillaven quan em treien de la ceŀla per a dur-me a les dutxes. Un dels guàrdies inclús em va animar a continuar per eixe camí. De fet, en l’últim any de condemna, les autoritats de la presó em traslladaren a una dependència de mínima seguretat annexa a la penitenciaria. En 2004, després de 10 anys, m’alliberaren i em deportaren a Mèxic en un autobús per a convictes.

 Poc després d’arribar a Mèxic, vaig trobar una sala del Regne dels testimonis de Jehovà. Vaig assistir a la primera reunió amb l’uniforme de presidiari, l’única roba decent que tenia. A pesar del meu aspecte, els germans em van rebre afectuosament. Vore tanta amabilitat va fer que em sentira entre els cristians verdaders (Joan 13:35). En aquella reunió, els ancians es van assegurar que rebera un curs bíblic. Un any després, el 3 de setembre de 2005, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà.

 En gener de 2007, vaig començar a servir com a precursor regular, dedicant 70 hores al mes a ensenyar la Bíblia. En 2011, em vaig graduar en l’Escola Bíblica per a Germans Fadrins (que ara s’anomena Escola per a Evangelitzadors del Regne). Este curs em va ajudar molt a complir amb les meues responsabilitats en la congregació.

 En 2013, em vaig casar amb la meua estimada Pilar. Ella diu, amb un toc d’humor, que se li fa difícil creure tot el que li conte del meu passat. Mai he recaigut en les coses d’abans. Tant la meua dona com jo creiem que la persona que soc ara dona testimoni del poder transformador de la Bíblia (Romans 12:2).

 Crec que les paraules de Jesús registrades en Lluc 19:10 m’apliquen personalment. Allí diu: «[He] vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut». No m’he tornat a sentir perdut mai més ni he tornat a pegar a ningú. Gràcies a la Bíblia, tinc el propòsit més noble que hi ha en la vida, disfrute de tindre relacions pacífiques amb els altres i, més important, tinc una bona relació amb el meu Creador, Jehovà.