Un dia, mentres Eliso, una testimoni de Jehovà, estava donant una classe de la Bíblia en casa d’una dona interessada, van arribar dos visitants inesperats. En la porta estaven un clergue i la seua dona. Eliso havia sentit que esta parella havia perdut el seu únic fill feia poc.

 Quan Eliso els va dir lo molt que sentia la pèrdua del seu fill, el clergue i la seua dona començaren a plorar amargament. Aleshores, el clergue va dir molt enfadat: «No entenc per què Déu ha permés una prova com esta! Com m’ha pogut llevar al meu únic fill? He servit a Déu durant 28 anys, i he fet moltes coses bones. I aixina és com m’ho paga! Per què Déu ha matat al meu fill?».

 Eliso li va explicar a la parella que Déu no li havia llevat al seu fill. I van parlar de temes com el rescat, la resurrecció i les raons per les quals Déu permet que passen coses roïnes. Tant el clergue com la seua dona li van dir a Eliso que els acabava de contestar les preguntes que havien estat fent-li a Déu en oració.

 A la setmana següent, el clergue i la seua dona es van unir a la classe de la Bíblia que li donava Eliso a la dona interessada. Estaven estudiant amb el llibre Què diu realment la Bíblia?, el capítol «Tornaràs a vore els teus familiars i amics que han mort». La parella va participar amb molt d’entusiasme en l’estudi.

 Més tard, els dos van assistir a l’assemblea especial dels testimonis de Jehovà en Tbilisi (Geòrgia), i els va commoure l’amor i la unitat que van observar allí. Precisament, ells havien intentat inculcar eixes qualitats als membres de la seua església, però no havien tingut èxit.