En 2005, una dona de l’Índia a qui li diuen Sowbhagya va passar per una situació molt difícil: el seu home va faltar. Com que ell era qui mantenia la família, ara ella s’havia d’esforçar per buscar-se la vida i cuidar a Meghana, la seua filleta de tres anys.

 I si això encara no era prou, Sowbhagya va sentir que tot el món li donava l’esquena. La seua família els deia a sovint, tant a ella com a la seua filla, que eren una càrrega per a ells i les tractaven com aquells que demanen almoina. Degut això, per a trobar consol, Sowbhagya va començar a assistir a una església de la zona, però la menyspreaven perquè era pobra. Aixina que va començar a buscar faena per a valdre’s per si mateixa. No obstant, per més que s’esforçava no conseguia trobar-ne cap.

 Sowbhagya diu: «Com que pensava que no n’hi havia eixida, vaig decidir suïcidar-me. No obstant, sabia que si ho feia, la meua filla tindria molts problemes. Aixina que vaig pensar que seria millor acabar amb la vida de les dos». Per tant, com que Sowbhagya se sentia tan poca cosa i tan poc estimada, va anar a comprar verí.

 Mentres Sowbhagya tornava cap a casa en tren, Elizabeth, una testimoni de Jehovà va començar a parlar amb ella. Quan Sowbhagya li va dir que no tenia treball, Elizabeth es va oferir a ajudar-la a trobar-ne un. Elizabeth li va dir que anava de camí cap a un curs bíblic. Açò va sorprendre a Sowbhagya perquè, encara que havia anat a moltes esglésies, mai havia sentit que la gent estudiara la Bíblia. Per tant, Elizabeth li va dir que podia visitar-la per a explicar-li com són els cursos bíblics.

 No obstant, quan Sowbhagya va arribar a casa, encara estava pensant en dur a terme el seu pla. Però, va decidir esperar perquè la seua filla se n’havia anat de viatge amb un familiar.

 Durant eixe temps, va anar a visitar a Elizabeth mentres esperava que tornara la seua xiqueta. Elizabeth es va alegrar molt de la seua visita i li va ensenyar el llibre Què diu realment la Bíblia? A Sowbhagya li va cridar molt l’atenció el capítol: «Hi ha vida després de la mort?», ja que el seu home havia faltat feia poc. Eixe mateix dia, va acceptar un curs bíblic.

 Elizabeth la va convidar a assistir a una assemblea regional que se celebrava la setmana següent. A Sowbhagya li va agradar tant el que va sentir que també va voler fer-se testimoni de Jehovà. I mentres tornava cap a casa de l’assemblea, li van oferir un treball.

 Sowbhagya va continuar estudiant la Bíblia i es va batejar. Ara, en comptes de voler acabar amb la seua vida, té un propòsit pel qual lluitar. Amb el temps, la seua filla també es va batejar i hui en dia les dos són precursores regulars. A més, Meghana coŀlabora com a voluntària remota en una de les oficines de traducció de l’Índia.

 Que agraïdes estan les dos que, aquell dia en el tren, Elizabeth li demostrara interés sincer a Sowbhagya i li parlara sobre la veritat! Però, sobretot estan molt agraïdes a Jehovà. Meghana diu: «Si no haguérem conegut a Jehovà, ara no estaríem vives. Tant ma mare com jo, estem molt contentes i desitgem que arribe el dia en què puguem tornar a abraçar a mon pare, ensenyar-li sobre la Bíblia i explicar-li com Jehovà ens va salvar la vida».