Què opinen els testimonis de Jehovà sobre els funerals?
Basem els nostres punts de vista i costums relacionats amb els funerals en el que diu la Bíblia. Per exemple:
Plorar la mort d’algú que estimes és normal. Els deixebles de Jesús van plorar la mort dels seus sers volguts (Joan 11:33-35, 38; Fets 8:2; 9:39). Per tant, no pensem que els funerals siguen ocasions alegres (Eclesiastés 3:1, 4; 7:1-4). En comptes d’això, els veiem com ocasions per mostrar empatia (Romans 12:15).
Els morts no són conscients de res. A pesar del nostre origen ètnic o cultural, evitem costums o pràctiques basades en la creença antibíblica que els morts estan conscients i poden influir en les nostres vides (Eclesiastés 9:5, 6, 10). Costums com per exemple: vetlar els morts, celebrar funerals o memorials amb molta pompa, fer sacrificis a favor d’ells, parlar-los i demanar-los coses, i els rituals de viudetat. Evitem tots eixos costums i pràctiques perquè obeïm la següent advertència bíblica: «Separeu-vos-en, [...] no toqueu res d’impur» (2 Corintis 6:17).
La mort té remei. La Bíblia diu que els morts ressuscitaran i que arribarà el dia en el que la mort ja no existirà més (Fets 24:15; Apocalipsi 21:4). Esta esperança ens ajuda —igual que va ajudar els cristians del segle I— a evitar costums extrems de dol (1 Tessalonicencs 4:13).
La Bíblia aconsella ser humils (Proverbis 11:2). Pensem que un funeral no hauria de ser una oportunitat per a que algú fera «ostentacions» del seu estatus social (1 Joan 2:16). No organitzem cerimònies pomposes dissenyades principalment per a entretindre, o que exhibixen taüts caríssims i indumentàries exagerades per impressionar els assistents.
No tractem d’imposar als altres les nostres creences sobre els funerals. En este cas obeïm el principi que diu que «cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix» (Romans 14:12). No obstant, si se’ns dóna l’oportunitat, tractem d’explicar les nostres creences «serenament i amb respecte» (1 Pere 3:16; Textos Religiosos de l’AVL [v. 15 en altres bíblies]).
Com són els funerals dels testimonis de Jehovà?
On se celebren? Els familiars poden celebrar el funeral on vullguen, ja siga a una sala de reunions, un tanatori, una casa particular, un crematori o al cementeri.
Com és el servici religiós? Es fa un discurs per consolar els qui han perdut el ser estimat on s’explica el que diu la Bíblia sobre la mort i l’esperança de la resurrecció (Joan 11:25; Romans 5:12; 2 Pere 3:13). El discurs del funeral destaca les bones qualitats que tenia el difunt, potser recordant experiències animadores del seu exemple de fe (2 Samuel 1:17-27).
Pot cantar-se un càntic basat en les Escriptures (Colossencs 3:16). El servici conclou amb una oració consoladora (Filipencs 4:6, 7).
S’ha de pagar, o es passa el platet? No cobrem cap servici religiós, i això inclou els funerals. No fem col·lectes en cap de les nostres reunions (Mateu 10:8).
Qui pot assistir? Tots són benvinguts als funerals celebrats a les sales de reunions. Els funerals estan oberts al públic, igual que les altres reunions que celebrem.
Van els testimonis de Jehovà als funerals d’altres religions?
Cada Testimoni pren la seua decisió segons la seua consciència educada amb els principis de la Bíblia (1 Timoteu 1:19). No obstant, no participem en cerimònies religioses que considerem que estan en conflicte amb el que diu la Bíblia (2 Corintis 6:14-17).