Salta al contingut

Es van vore afectats els testimonis de Jehovà per l’holocaust nazi?

Es van vore afectats els testimonis de Jehovà per l’holocaust nazi?

 Durant l’Holocaust, uns 35.000 testimonis de Jehovà vivien repartits entre Alemanya i els territoris ocupats pels nazis. D’entre estos, 1.500 van morir. Les causes d’eixes morts no estan clares en tots els casos, però com la investigació continua en marxa, les xifres i altres detalls segurament aniran actualitzant-se.

 Com van morir?

  • Guillotina que usaven els nazis

      Executats: Prop de 400 hòmens i dones Testimonis van ser executats en Alemanya i en els països ocupats pels nazis. A la majoria de les víctimes les jutjaven, les sentenciaven a mort i les decapitaven. Altres eren afusellades o condemnades a morir en la forca, sense haver tingut l’oportunitat de defendre’s davant d’un tribunal.

  •   Degut a les terribles condicions de reclusió: Més de mil Testimonis van morir als camps de concentració i presons dels nazis. Morien a causa dels treballs forçats, les tortures, la inanició, el fred extrem, les malalties o per una atenció mèdica insuficient. Com a conseqüència de tot este maltractament, alguns van morir poc després de ser alliberats a finals de la Segona Guerra Mundial.

  •   Altres causes: Alguns Testimonis van morir en les càmeres de gas, sotmesos a experiments mèdics o per injeccions letals.

 Per què se’ls va perseguir?

 Als testimonis de Jehovà se’ls va perseguir per adherir-se a les ensenyances bíbliques. Quan els nazis els van exigir que feren coses que la Bíblia prohibix, els Testimonis es van negar. Triaren «obeir Déu abans que els hòmens» (Fets 5:29). Estos són dos aspectes en què van demostrar que havien pres esta decisió.

  1.   Per mantindre’s políticament neutrals. Igual que els Testimonis de hui en dia, els que vivien sota el règim nazi eren neutrals en assumptes polítics (Joan 18:36). Per això es van negar a:

    •   Servir en l’exèrcit o donar suport a qualsevol activitat bèŀlica (Isaïes 2:4; Mateu 26:52).

    •   Votar en les eleccions o associar-se a organitzacions nazis (Joan 17:16).

    •   Saludar l’esvàstica o dir: «Heil Hitler!» (Mateu 23:10; 1 Corintis 10:14).

  2.   Per practicar la seua fe. A pesar que se’ls va prohibir practicar la seua fe, els testimonis de Jehovà van continuar:

    •   Reunint-se per a orar i adorar junts (Hebreus 10:24, 25).

    •   Predicant el missatge de la Bíblia i distribuint publicacions bíbliques (Mateu 28:19, 20).

    •   Sent amables amb la gent del seu entorn, inclús amb els qui eren jueus (Marc 12:31).

    •   Aferrant-se a la seua fe i refusant firmar un document amb el qual renunciarien a les seues creences (Marc 12:30).

 El professor Robert Gerwarth conclou que els testimonis de Jehovà «foren, de fet, l’únic grup en el Tercer Reich que va ser perseguit únicament sobre la base de les seues creences religioses». a Els altres reclusos admiraven els Testimonis per mantindre’s ferms. Un presoner d’Àustria inclús va dir: «No van a la guerra. Preferixen morir abans que matar una altra persona».

 On van morir?

  •   En camps de concentració: Molts van morir en camps com els d’Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Mauthausen, Neuengamme, Niederhagen, Ravensbrück i Sachsenhausen on estaven reclosos. Només en Sachsenhausen s’han confirmat 200 morts de testimonis de Jehovà.

  •   En presons: A alguns Testimonis se’ls va torturar fins la mort. Altres van morir per culpa de les lesions provocades durant els interrogatoris.

  •   En llocs d’execució: Majoritàriament, se’ls va executar en les presons de Plötzensee (Berlín), Brandenburg i Halle (Saale). A part d’estos llocs, se n’han documentat uns altres 70 més.

 Alguns dels qui van ser executats

  •  Nom: Helene Gotthold

     Lloc d’execució: Plötzensee (Berlín)

     Helene estava casada, i era mare d’una xiqueta i d’un xiquet. L’arrestaren diverses vegades. En 1937, la van interrogar i va rebre un tracte tan brutal que va perdre el fill que esperava. El 8 de desembre de 1944, va ser decapitada en la presó de Plötzensee (Berlín).

  •  Nom: Gerhard Liebold

     Lloc d’execució: Brandenburg

     Als 20 anys, Gerhard va ser decapitat el 6 de maig de 1943; dos anys després que son pare fóra decapitat en la mateixa presó. En la carta de despedida que va escriure a la seua família i a la seua nóvia va dir: «Sense el poder del Senyor, no haguera sigut capaç d’aguantar».

  •  Nom: Rudolf Auschner

     Lloc d’execució: Halle (Saale)

     Rudolf només tenia 17 anys quan va ser decapitat, el 22 de setembre de 1944. En la carta de despedida, li va dir a sa mare: «Molts germans han patit la mateixa sort, i jo també ho faré».

a Heydrich, el verdugo de Hitler, pàgina 131.