Els Testimonis de Jehovà no celebrem els natalicis perquè a Déu no li agraden. Encara que la Bíblia no diu clarament que no s’han de celebrar, ens ajuda a comprendre què n’opina Déu i a pensar en les característiques clau d’estes celebracions. Vegem-ne 4 característiques i els principis bíblics implicats.

1.   Els natalicis tenen orígens no cristians. Els orígens dels natalicis vénen de la creença que “els dimonis poden fer mal a una persona el dia del seu natalici” i que “la presència d’amics i les felicitacions poden protegir-la”, diu Funk & Wagnalls Standard Dictionary of Folklore, Mythology, and Legend. Per altra part, el llibre The Lore of Birthdays diu que antigament el dia del natalici estava “associat a un horòscop” basat en “la ciència mística de l’astrologia”. A més, diu: “La creença popular diu que els ciris de natalici estan dotats de màgia especial per a concedir desitjos”.

    Però la Bíblia condemna la màgia, l’endevinació, l’espiritisme o “coses semblants” (Deuteronomi 18:14; Gàlates 5:19-21). De fet, una de les raons per les quals Déu va destruir l’antiga ciutat de Babilònia era que els seus habitants practicaven astrologia, una forma d’endevinació (Isaïes 47:11-15). Els Testimonis de Jehovà no ens obsessionem amb les arrels de cada festivitat, però sí que fem cas de la clara direcció que ens dóna la Bíblia.

2.   Els primers cristians no celebraven els natalicis. The World Book Encyclopedia diu que “els primers cristians consideraven la celebració de natalicis com part d’un costum pagà”. La Bíblia mostra que els apòstols i els altres deixebles de Jesús van posar el model que tots els cristians hem de copiar (2 Tessalonicencs 3:6).

3.   Els cristians només han de commemorar la mort de Jesús, no cap natalici (Lluc 22:17-20). No hem de sorprendre’ns per açò, ja que la Bíblia diu: “El dia de la mort, millor que el del naixement” (Cohèlet [Eclesiastès] 7:1). Cap al final de la seua vida a la Terra, Jesús es va fer un bon nom davant de Déu, perquè va donar més importància al dia de la seua mort que al dia del seu naixement (Hebreus 1:4).

4.   La Bíblia no conté cap relat d’adoradors de Déu que celebraren natalicis. És digne de tindre en compte que els dos relats bíblics de natalicis són de persones que no adoraven Déu. I els dos van acabar malament (Gènesi 40:20-22; Marc 6:21-29).

 Com tots els bons pares, els Testimonis demostren amor pels seus fills durant tot l’any, fent-los regals i organitzant-los festetes amb altres xiquets. Intenten copiar l’exemple perfecte de Déu, qui dóna generosament a tots coses bones (Mateu 7:11). Els fills dels Testimonis de Jehovà no són menys feliços que la resta, com ho demostren estes paraules:

•   “És més especial rebre un regal quan menys t’ho esperes”. (Tammy, 12 anys.)

•   “Encara que no rep regals el dia del meu natalici, els meus pares em fan regals en altres dies. I m’agrada més perquè és sorpresa.” (Gregory, 11 anys.)

•   “Penses que 10 minuts, uns dolcets i una cançoneta són una festa? Has de vindre a ma casa i vore què es una festa de veritat! (Eric, 6 anys.)