•  Com determinen els testimonis de Jehovà si deurien celebrar una festa en particular?

•  Indica el fet que un testimoni de Jehovà no celebre algunes festes que ja no estima a la seua família?

•  Imposen els testimonis de Jehovà el seu criteri sobre la celebració de certes festes?

 Abans de decidir si deurien celebrar certa festa, els testimonis de Jehovà consulten la Bíblia. Si una festa o celebració viola clarament algun principi bíblic, els testimonis de Jehovà no en participen. En altres casos, cada Testimoni pren la seua decisió, procurant «guardar sempre irreprensible la [...] consciència davant de Déu i davant dels hòmens» (Fets 24:16).

 A continuació vorem algunes preguntes que es fan els testimonis de Jehovà quan han de decidir si celebrar o no una festa. a

•   Es basa esta festa en una ensenyança contrària al que diu la Bíblia?

   Principi bíblic: «Eixiu d’enmig d’ells, separeu-vos-en, diu el Senyor; no toqueu res d’impur» (2 Corintis 6:15-17).

   Per tal de separar-se completament de les creences contràries al que diu la Bíblia, els testimonis de Jehovà no celebren els següents tipus de festes:

   Festes que s’originen en la creença d’altres déus o la seua adoració. Jesús va dir: «Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte només a ell» (Mateu 4:10). Obeint eixa advertència, els testimonis de Jehovà no celebren el Nadal, la Pasqua o la Creu de Maig, ja que estes festes s’originen en l’adoració a altres déus i no a Jehovà. A més, no participen en festes com les següents:

  •  Kwanzaa. La paraula Kwanzaa «ve de l’expressió suahili matunda ya kwanza, que vol dir “primers fruits” i [açò] indica que la festa s’origina en les celebracions de la primera collita de la història africana» (Encyclopedia of Black Studies). Encara que alguns no consideren la Kwanzaa una celebració religiosa, l’Encyclopedia of African Religion la compara amb un festival africà on els primers fruits «s’oferixen als déus i als avantpassats per mostrar-los agraïment» i afegix que «l’esperit de donar les gràcies i expressar gratitud per les benediccions de la vida concedides pels avantpassats és el mateix esperit que es promou en la festa afroamericana de la Kwanzaa».

  •  Festivitat de la Mitja Tardor. Esta és una «festa en honor a la deessa de la Lluna» (Holidays, Festivals, and Celebrations of the World Dictionary). Inclou un ritual en el qual «les dones de la casa s’inclinen o, com es diu en xinés, fan un kowtow davant de la deessa» (Religions of the World—A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices).

  •  Nouruz. «Alguns dels primers orígens d’esta festa es troben en el zoroastrisme i és un dels dies més sagrats del calendari zoroàstric. [...] En particular, l’Esperit del Migdia, conegut com Rapithwina, era soterrat a la força per l’Esperit de l’Hivern durant els mesos freds i rebia la benvinguda amb celebracions al migdia de Nouruz segons la tradició zoroàstrica» (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).

  •  Shab-e Yalda. Esta celebració del solstici d’hivern està «clarament connectada amb l’adoració a Mitra», el déu de la llum, segons el llibre Sufism in the Secret History of Persia. També es pensa que esta festa podria estar relacionada amb l’adoració al déu grec i romà del Sol. b

  •  Dia d’Acció de Gràcies. Esta festa s’origina en antigues celebracions de les collites que honraven a diversos déus, igual que la Kwanzaa. Amb el temps, «estes tradicions populars antigues foren adoptades per l’església cristiana» (A Great and Godly Adventure—The Pilgrims and the Myth of the First Thanksgiving).

   Festes basades en la superstició o en la creença en la sort. La Bíblia diu que els qui paren taula al «déu de la sort», són els qui han abandonat a Jehovà (Isaïes 65:11). Per esta raó, els testimonis de Jehovà no celebren les següents festes:

  •  Ivan Kupala (o nit de Sant Joan). «Segons la creença popular, durant [Ivan Kupala] la naturalesa allibera les seues forces màgiques que poden ser aprofitades per a guanyar valentia i tindre més sort», diu el llibre The A to Z of Belarus. Originalment, l’esdeveniment era una festa pagana en la qual se celebrava el solstici d’estiu. No obstant això, l’Encyclopedia of Contemporary Russian Culture assenyala que «es va combinar amb la festa de l’Església [el dia de Sant Joan Baptista] després que els pagans acceptaren el cristianisme».

  •  Any Nou Lunar (Any Nou Xinés o Any Nou Coreà). «En esta època de l’any, més que en cap altra, les preocupacions principals de la família, els amics i els familiars són garantir la bona sort, mostrar respecte als déus i als esperits, i desitjar bona fortuna per a l’any vinent» (Mooncakes and Hungry Ghosts—Festivals of China). De la mateixa manera, l’Any Nou Coreà «comprén l’adoració als ancestres, rituals per a espantar els esperits malignes i garantir la bona sort durant l’Any Nou, i auguris per a determinar què depararà l’Any Nou» (Encyclopedia of New Year’s Holidays Worldwide).

   Festes basades en la creença que l’ànima és immortal. La Bíblia afirma clarament que l’ànima pot morir (Ezequiel 18:4). Així doncs, els testimonis de Jehovà no celebren festes que promouen la creença en la immortalitat de l’ànima com les següents:

  •  Tots Sants (Dia de difunts). Este és un dia per a «commemorar tots els fidels que han mort», segons la New Catholic Encyclopedia. «Al llarg de l’Edat Mitjana, es creia popularment que les ànimes del purgatori es podien aparéixer durant este dia com a fantasmes, bruixes, gripaus, etc., a les persones que els havien tractat malament durant la seua vida».

  •  Festival Qingming (Ch’ing Ming) i Festival del Fantasma Famolenc. Estos dos festivals se celebren per a honrar els avantpassats. Durant el Ch’ing Ming, diu el llibre Celebrating Life Customs Around the World—From Baby Showers to Funerals, «es crema menjar, beguda i bitllets per a garantir que els morts no tinguen ni fam ni set ni es queden sense diners». El llibre també afirma que «durant el mes del fantasma famolenc, sobretot en la nit de la lluna plena, [es creu que] la connexió entre els morts i els vius és major que en qualsevol altra nit. Per tant, és important prendre precaucions per a aplacar els morts, a més d’honrar els avantpassats».

  •  Chuseok. Este festival, diu The Korean Tradition of Religion, Society, and Ethics, inclou «l’ofrena de menjar i vi a les ànimes dels morts». Les ofrenes destaquen «una creença en l’existència contínua de l’ànima després de la mort del cos».

   Festes vinculades amb l’ocultisme. La Bíblia diu: «Que ningú de vosaltres no creme en sacrifici, com ells, un dels seus fills o filles, ni practique les arts d’endevinar o d’interpretar presagis, la màgia, les bruixeries, els encanteris, les consultes d’esperits, els auguris o les evocacions de morts. El Senyor detesta [...] aquests costums abominables» (Deuteronomi 18:10-12). Per tal de mantenir-se fora de qualsevol forma d’ocultisme, inclosa l’astrologia (una forma d’endevinació), els testimonis de Jehovà no celebren Halloween ni cap de les següents festes:

  •  Any Nou Singalés i Tàmil. «Els rituals tradicionals associats amb este esdeveniment [...] inclouen realitzar certes activitats en determinats moments astrològicament favorables» (Encyclopedia of Sri Lanka).

  •  Songkran. El nom d’este festival asiàtic «es deriva de la paraula sànscrita [...] que significa “moviment” o “canvi”, i [el festival] marca l’inici del moviment del Sol cap a la consteŀlació zodiacal d’Àries» (Food, Feasts, and Faith—An Encyclopedia of Food Culture in World Religions).

   Observances relacionades amb la llei mosaica i que van acabar amb el sacrifici de Jesús. La Bíblia diu: «Perquè Crist és la fi de la Llei» (Romans 10:4, nota). Els cristians encara es beneficien dels principis de la llei mosaica que es va donar a l’Israel antic. No obstant això, no observen les celebracions que la llei marca, especialment les que apunten al Messies perquè creuen que ja ha vingut. La Bíblia diu que «totes aquestes coses només són l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist» (Colossencs 2:17). Per esta raó, i ja que algunes festes han incorporat costums contraris a les Escriptures, els testimonis de Jehovà no celebren festivals com els següents:

  •  Hanukà. Este festival commemora la rededicació del temple jueu a Jerusalem. Però la Bíblia diu que Jesús es va convertir en el Gran Sacerdot «del tabernacle [o temple] més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat» (Hebreus 9:11). Per als cristians, eixe temple figuratiu va reemplaçar el temple físic de Jerusalem.

  •  Roix ha-xanà. Este és el primer dia de l’any jueu. En temps antics, en este festival s’oferien sacrificis especials a Déu (Nombres 29:1-6). Ara bé, Jesucrist, com a Messies, va abolir «sacrificis i oblacions» i així els va invalidar a la vista de Déu (Daniel 9:26, 27).

•   Promou esta celebració la unió de fes?

   Principi bíblic: «Com poden avenir-se el creient i el qui no creu? Quin acord es faria entre el temple de Déu i els ídols?» (2 Corintis 6:15-17).

   Els testimonis de Jehovà s’esforcen per conviure en pau amb els seus veïns i respecten el dret que tenen d’escollir les seues creences, i al mateix temps eviten les celebracions que promouen la unió de fes de les següents maneres:

   Celebracions d’una figura religiosa o esdeveniments que fomenten l’adoració unificada entre persones de diferents creences religioses. En l’antiguitat, quan Déu va guiar el seu poble cap a una nova terra on els habitants practicaven altres religions, els va dir: «No faces cap pacte amb ells ni amb els seus déus [...]. Si adorares els seus déus, això seria per a tu un parany» (Èxode 23:32, 33). Per això, els testimonis de Jehovà no s’involucren en festes com les següents:

  •  Loy Krathong. Durant este festival tailandés, «la gent fa cistelletes amb fulles, coŀloca dins ciris o varetes d’encens i les solta a l’aigua. Es diu que estes barquetes s’emporten la mala sort. El festival, de fet, commemora una petjada sagrada deixada per Buda» (Encyclopedia of Buddhism).

  •  Dia Nacional del Penediment. Segons un funcionari del govern citat en The National, un periòdic de Papua Nova Guinea, els qui participen en este esdeveniment «accepten els fonaments de la fe cristiana». I afegix que la celebració d’eixe dia promou els principis cristians en el país.

  •  Vesak. «Este és el dia més sagrat del budisme, en què se celebra el naixement, la iŀluminació i la mort de Buda, o l’aconseguiment del nirvana» (Holidays, Festivals, and Celebrations of the World Dictionary).

   Observacions que es basen en tradicions religioses que no ensenya la Bíblia. Jesús va dir als líders religiosos: «En nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu». També va declarar sobre ells que la seua adoració era vana perquè ensenyaven «doctrines» com «preceptes humans» (Mateu 15:6, 9). Com que els testimonis de Jehovà es prenen seriosament esta advertència, hi ha molts esdeveniments religiosos que no celebren:

  •  Epifania (Timkat, Reis d’Orient o Reis Mags). Es commemora la visita dels astròlegs a Jesús o el baptisme de Jesús. Esta celebració «ha cristianitzat alguns festivals de primavera pagans que honraven els déus de l’aigua viva, rius i rierols» (The Christmas Encyclopedia). El Timkat, un festival paregut, «té arrels profundes en la tradició» (Encyclopedia of Society and Culture in the Ancient World).

  •  Assumpció de la Mare de Déu. Esta festa celebra l’elevació en cos i ànima de la mare de Jesús al cel. Religion and Society—Encyclopedia of Fundamentalism diu: «Esta creença era desconeguda en l’església primitiva i no es troba cap referència en l’Escriptura».

  •  Immaculada Concepció. «La Immaculada Concepció [de Maria] no s’ensenya explícitament en l’Escriptura [...]. És una interpretació que l’Església ha fet» (New Catholic Encyclopedia).

  •  Quaresma. Este període de penitència i dejuni, segons la New Catholic Encyclopedia, es va establir «en el segle IV», més de 200 anys després que es completara la Bíblia. Pel que fa al primer dia de Quaresma, la enciclopèdia diu: «La pràctica de rebre cendra el Dimecres de Cendra ha sigut universal des del sínode de Benevent en 1091».

  •  Meskel (o Maskal). L’Encyclopedia of Society and Culture in the Medieval World diu que este festival etíop celebra «el descobriment de la Veracreu (la creu on va morir Crist crucificat), encenent fogueres i ballant al voltant d’estes». Tot i això, els testimonis de Jehovà no utilitzen la creu en la seua adoració.

•   Exalta esta festa un humà, una organització o un símbol nacional?

   Principi bíblic: «Això diu el Senyor: “Maleït l’home que confia en els hòmens i busca qui li faça de braç dret, mentre el seu cor s’allunya del Senyor!”» (Jeremies 17:5).

   Encara que els testimonis de Jehovà expressen el seu apreci pels altres, inclús oren per ells, no participen en celebracions o esdeveniments com els següents:

   Festes que honren un governant o un altre personatge notable. La Bíblia diu: «No confieu en l’home: és tan sols un poc d’alé. Qui en donaria res?» (Isaïes 2:22). Per això, els testimonis de Jehovà no celebren l’aniversari d’un sobirà.

   Celebracions de la bandera d’una nació. Els testimonis de Jehovà no celebren el Dia de la Bandera, perquè la Bíblia diu: «Guardeu-vos dels ídols» (1 Joan 5:21). Hui en dia, algunes persones no consideren que la bandera siga un ídol (un objecte d’adoració), però l’historiador Carlton J. H. Hayes va escriure: «La bandera és el principal símbol de fe i l’objecte central d’adoració del nacionalisme».

   Festes o celebracions que exalcen un sant. Què va passar quan un home que temia Déu es va inclinar davant de l’apòstol Pere? La Bíblia diu: «Pere el va fer alçar dient-li: —Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu» (Fets 10:25, 26). Com ni Pere ni cap dels altres apòstols acceptaven un honor especial o veneració, els testimonis de Jehovà no participen en esdeveniments per a honrar els qui són considerats sants, com les següents celebracions:

  •  Tots Sants. «Una festa en honor a tots els sants [...]. Els orígens d’esta festa són incerts» (New Catholic Encyclopedia).

  •  La Nostra Senyora de Guadalupe. Este festival honra «la santa patrona de Mèxic», que alguns creuen que és Maria, la mare de Jesús. Es diu que se li va aparéixer miraculosament a un llaurador en 1531 (The Greenwood Encyclopedia of Latino Literature).

  •  Onomàstica. «El dia del sant d’algú és el dia del sant amb el nom que li han posat a un xiquet durant el seu baptisme o la seua confirmació,» diu el llibre Celebrating Life Customs Around the World—From Baby Showers to Funerals. A més, diu que eixe dia té «una connotació religiosa molt forta».

   Participació en moviments polítics o socials. La Bíblia diu: «Més val emparar-se en el Senyor que posar confiança en els hòmens» (Salm 118:8, 9). Per tal de no donar a entendre que confien en els humans en lloc de confiar en Déu, els testimonis de Jehovà no participen en celebracions com el Dia de la Joventut o el Dia de la Dona, que donen suport a campanyes polítiques o socials. Per la mateixa raó, no participen en el Dia de l’Abolició de l’Esclavitud o celebracions paregudes. Més bé, esperen que el Regne de Déu resolga els problemes del món, entre ells el racisme i la desigualtat (Romans 2:11; 8:21).

•   Enaltix esta festa una nació o grup ètnic per damunt d’altres?

   Principi bíblic: «Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguen» (Fets 10:34, 35).

   Encara que molts testimonis de Jehovà senten afecte pel país on s’han criat, eviten celebracions que enaltixen nacions o grups ètnics, com per exemple:

   Actes que honren les forces armades. En comptes de defendre la guerra, Jesús va dir als seus seguidors: «Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui vos persegueixen» (Mateu 5:44). Per tant, els testimonis de Jehovà no observen celebracions que honren els soldats, incloses les següents festes:

  •  Dia d’ANZAC. Per les seues sigles en anglés, ANZAC significa «Cos de l’Exèrcit d’Austràlia i Nova Zelanda» L’Historical Dictionary of Australia continua dient que «el dia d’ANZAC ha evolucionat gradualment en un dia commemoratiu pels qui han perdut la vida en la guerra»..

  •  Dia dels Veterans (Dia del Record, Diumenge del Record o Dia dels Caiguts). Estes festes honren «els veterans de les forces armades i els qui han perdut la vida en les guerres del país» (Encyclopædia Britannica).

   Celebracions de la història o la independència d’una nació. Jesús va dir dels seus seguidors: «Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc» (Joan 17:16). Encara que als testimonis de Jehovà els agrada conéixer la història d’un país, es mantenen al marge de festivitats com ara les següents:

  •  Dia d’Austràlia. Segons la Worldmark Encyclopedia of Cultures and Daily Life, esta festa commemora «el dia de 1788 en què els soldats anglesos van hissar la seua bandera i declararen Austràlia com a una nova colònia».

  •  Dia de Guy Fawkes. Este és «un dia de commemoració i celebració nacional [de] l’atemptat frustrat de Guy Fawkes i d’altres simpatitzants catòlics contra el Rei Jaume I i els membres del Parlament d’Anglaterra en 1605» (A Dictionary of English Folklore).

  •  Dia de la Independència. En molts països, este és «un dia assenyalat en què se celebra públicament l’aniversari de la independència nacional» (Merriam-Webster’s Unabridged Dictionary).

•   Es caracteritza la festa per un comportament desenfrenat o immoral?

   Principi bíblic: «Ja heu passat prou de temps complint la voluntat dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables» (1 Pere 4:3).

   En harmonia amb eixe principi, els testimonis de Jehovà eviten celebracions que es caracteritzen per borratxeres i festes desenfrenades. Els testimonis de Jehovà disfruten de passar temps amb els seus amics i si prenen begudes alcohòliques, ho fan amb moderació. S’esforcen per obeir este consell bíblic: «Tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu» (1 Corintis 10:31).

   Per esta raó, els testimonis de Jehovà no participen en carnavals o festivals pareguts que promouen la conducta indecent que la Bíblia condemna. Això inclou el festival jueu del Purim. Encara que el Purim ha commemorat durant molt de temps l’alliberament dels jueus en el segle V abans de la nostra era, probablement ara «és considerat [...] l’equivalent jueu del Mardi Gras o Carnaval», diu el llibre Essential Judaism. Per a la majoria, «consistix en disfressar-se (sovint amb roba de dona), comportar-se desenfrenadament, beure en excés i fer molt d’escàndol».

 No, la Bíblia ensenya que s’ha d’estimar i respectar tots els membres de la família, sense importar la seua religió (1 Pere 3:1, 2, 7). Està clar que, quan un testimoni de Jehovà deixa de celebrar algunes festes, alguns dels seus familiars poden molestar-se o sentir-se ferits, o inclús traïts. En estos casos, molts testimonis de Jehovà prenen la iniciativa en demostrar el seu amor als familiars, d’explicar-los amb tacte les raons de les seues decisions i visitar-los en altres ocasions.

 No, creuen que cadascú ha de prendre la seua decisió (Josué 24:15). Els testimonis de Jehovà respecten totes les persones, sense importar les seues creences religioses (1 Pere 2:17).