A la sucursal dels Testimonis de Jehovà als Estats Units, trobem jóvens que gasten del seu temps i de les seues energies per llavar cada any unes 1.800 tones de roba dels tres centres associats de Brooklyn, Patterson i Wallkill (Nova York). Si bé, la quantitat es impressionant, el que fa més increïble este treball és la gran diversitat de peces que netegen.

Cada dia de treball, els que viuen als Betels dels Estats Units envien més d’11 mil peces de roba a les llavaneries, entre elles unes 2.300 camises, uns 650 pantalons, així com calcetins, roba interior i camisetes. A més de tot açò, envien 900 peces a la tintoreria.

A les llavaneries també arriben muntonades d’altres tipus de roba com per exemple, llençols, tovalloles i mantes, mesclades amb uniformes de cambrer i draps. Tot s’ha de netejar, secar i repartir. Per una banda, els draps es netegen tots junts i per l’altra, les peces delicades com corbates de seda o bruses es netegen a mà una per una.

Els treballadors de les llavaneries repasen cada peça de roba per si té algun esgarronet o li falta un botó. Si hi ha que cosir un botó, ho fa una maquina automàtica o es fa a mà. I si hi ha que arreglar alguna peça, ja passa a les mans d’un cosidor.

Per a poder fer el seguiment de cada article que es llava, una maquina li estampa una etiqueta xicoteta amb un codi de barres. Este codi permitix que la roba llavada i planxada es classifique automàticament i després es repartisca a cada vivenda de la família Betel dels Estats Units.

Els nous treballadors reben entrenament dels que tenen més experiència. Han d’aprendre més de 20 faenes diferents. Un treball que costa molt de temps d’aprendre és llevar les taques. Encara que pot parèixer fàcil, la realitat és que el nou treballador ha d’obtindre un coneixement en profunditat dels teixits i de com estos reaccionen amb les diferents tècniques i tractaments.

Tajh, que ha treballat en la llavaneria any i mig, comenta: “L’harmonia entre companys és genial. Quan treballes en gent de cultures diferents t’ho passes molt bé!”. Shelly, una altra treballadora, diu: “És un privilegi molt gran poder col·laborar en mantindre a la família Betel ben vestida”.