El divendres 5 de juliol de 2013, la família Betel dels Estats Units va rebre un anunci molt emocionant de part d’Anthony Morris, membre de la Junta Directiva: “S’ha fet un acord per a la venda dels sis edificis del complex que hi ha al C/ Adams, 117, i al C/ Sands, 90, a Brooklyn. a Per a la venda dels edificis 1 al 5 serà necessari desallotjar-los cap a la mitat d’agost d’este any”.

Estava clar que açò anava a ser una gran projecte. La superfície total de totes les plantes d’estos edificis és la mateixa que la d’11 camps de futbol. I els edificis s’havien de desallotjar en tan sols 60 dies!

Durant dècades, els edificis de l’1 al 5 estaven ocupats per impremtes i un equip d’enquadernació, però en 2004 es van traslladar a Wallkill (Nova York).

Des d’aleshores, estos edificis s’havien utilitzat com a magatzems i com a locals de manteniment. També hi havia una oficina de fusteria. Es guardaven materials de construcció i l’equipament que s’utilitzava per a altres projectes de construcció dels Estats Units i de l’estranger.

Per a desallotjar els edificis dins del temps assignat, es necessitava un bon pla. En primer lloc, hi havia que fer un inventari per a determinar quines coses es podrien vendre, quines tirar i quines guardar. Després, es van fer plans per a complir amb la faena de manera segura i eficaç.

La família Betel va treballar de valent per a dur avant el projecte. A més, es van invitar a 41 voluntaris temporals per a treballar a Betel. Els voluntaris venien de diferents parts dels Estats Units. Molts d’ells eren jóvens solters i forts. Van acceptar la invitació per a anar a treballar com a voluntaris de sis a deu setmanes. Van haver de deixar les seues famílies, amics, i treball amb la fi de col·laborar a Betel. Com es van sentir?

Jordan, de 21 anys, va vindre de l’estat de Washington i comentà: “Tant de bo ho haguera sol·licitat abans!”.

Steven, un jove de 20 anys de Texas, digué: “Sent que forme part d’una gran família feliç i treballadora que està per tota la terra”.

Justin, de 23 anys, va escriure: “Ací, a Betel, em sent com en casa! És meravellós l’ambient espiritual, l’amor i la germandat que allí hi ha”.

Adler, de 20 anys, va vindre de Puerto Rico i digué: “Alçar-me de bon matí era una prova per a mi, però he pogut fer moltes bones amistats que duraran per sempre”.

William, de 21 anys, va dir: “Anar a Betel ha sigut un somni per a mi des que era xicotet. Pensava que anava a sentir-me sol o perdut, però que enganyat estava. Betel ha sigut la millor experiència de ma vida! No puc imaginar-me res millor que estar ací!”.

Van complir els voluntaris amb el termini? I tant que sí! En tan sols 55 dies.