Un treballador d’una empresa externa gasta un camió grua per a coŀlocar una cabina d’observació. Esta forma part del mirador situat en una àrea tancada i segura de la sucursal. El centre de visitants i el mirador es van obrir per primera volta en maig de 2017, i en agost, 17.000 visitants ja tenien reservada una visita guiada per a vore el projecte.

Treballadors d’empreses externes gasten una grua per a coŀlocar un encofrat ja muntat en la Residència F, que és la primera que es construirà. Gràcies a la gran quantitat d’espai disponible entre els edificis, els encofrats poden recoŀlocar-se ràpidament sense necessitat de ser desmuntats.

S’estan construint cinc edificis residencials a la volta. En primer pla, els treballadors d’empreses externes amarren les barres d’acer abans d’abocar una base de formigó per a la Residència B. En la part de darrere a la dreta, els obrers bombegen el formigó per a la llosa de la Residència D. En la part de darrere a l’esquerra, la grua situa un panell d’encofrar per a crear l’espai on aniran l’eix de l’ascensor i les escales de la Residència E.

Una treballadora de l’equip mecànic gasta una ferramenta per a eliminar les impureses formades a l’unir dos seccions del tub de l’hidrant. Estes dos seccions s’unixen per fusió tèrmica, la qual derretix el plàstic i solda les dos seccions. Les impureses que ixen es retallen i es comprova la qualitat i la resistència de la unió. En total es van posar aproximadament quatre quilòmetres de tub per a l’hidrant.

Un treballador neteja un canal acabat d’impermeabilitzar. Estos canals permeten que les carreteres travessen els cursos d’aigua i dirigixen l’aigua de pluja a les llacunes d’atenuació per a evitar inundacions.

Un equip d’arquitectura, format per un matrimoni, marca on aniran les parets del passadís de la planta baixa.

Si mirem a l’est, tenim una vista aèria de les cinc residències que s’estan construint. En setembre es van completar les estructures de formigó, la faena que s’havia de fer en les parets internes de la residència F (darrere a la dreta) estava en progrés, i s’havia escomençat a escaiolar i pintar l’edifici. Mentres, els treballadors van començar a instaŀlar les parets exteriors i les finestres de la Residència E (darrere a l’esquerra). Es van preparar les residències B, C i D (en primer pla) per a que els equips d’arquitectura, electricitat, mecànica i andamis començaren a treballar.

Robert Luccioni, ajudant del Comité de Publicacions de la Junta Directiva i responsable del Departament Mundial de Disseny i Construcció, o WDC per les seues sigles en anglés, anima els equips amb un discurs bíblic. El WDC supervisa el disseny i la construcció de les noves instaŀlacions de les sucursals, assegurant-se que la faena es fa d’una manera eficient i econòmica.

Els treballadors preparen les lloses de formigó per al recinte on estaran el gas, els servidors informàtics i l’equip elèctric. A la dreta, els treballadors gasten una bomba de formigó per a fer els fonaments d’una barrera acústica que reduirà el soroll que emet tot l’equipament.

Un equip d’arquitectura revisa els plànols abans de marcar en el pis a on es fixaran els marcs d’acer.

Un treballador coŀloca els marcs d’acer de les parets exteriors.

Es coŀloca l’andami al voltant de la residència E per a que els equips de treball puguen accedir més fàcilment a les parets exteriors.

Una pintora aplica una capa protectora a les finestres recent instaŀlades. Quan esta capa s’eixuga es convertix en una peŀlícula plàstica que impedix que es danyen durant la construcció, i quan ja no és necessària es desapega.

L’equip mecànic fa proves de pressió en el sistema de calefacció d’una habitació. Una volta s’han fet els ajustos necessaris, es pot posar l’última capa de formigó per a cobrir els tubs de la calefacció.

Un paisatgista talla una secció de gespa silvestre de la rotonda que dóna accés a l’entrada principal de la sucursal. La gespa evita que cresquen males herbes, i així es reduïx el temps i els esforços que es dediquen a cuidar esta àrea de vegetació ubicada al costat d’una carretera molt transitada.

Un topògraf marca el lloc on anirà l’entrada al complex de les oficines amb un equip de GPS. A continuació, identifica el lloc amb una barra i la pinta per a que siga clarament visible. Esta part del complex albergarà una cuina permanent i una zona pensada per a gastar-se tant com a menjador com per a auditori. Els edificis de les residències es poden vore al fons.

Un matrimoni prepara l’encofrat d’una cambra per a controlar el flux de l’aigua; la qual forma part del sistema de drenatge de l’aigua de pluja. Al fons, les residències E i F es cobrixen amb teles de plàstic per a protegir la zona de treball de les inclemències del temps durant els mesos d’hivern.

Un aprenent s’ensenya a utilitzar una mànega de succió. Esta es gasta per a transportar i instaŀlar les vorades que pesen aproximadament uns 70 quilos. Una volta les vorades estan en la posició adequada, es posa formigó en els dos costats per a fixar-les.

Mentres s’acaba de coŀlocar un tub d’aigua, un membre de l’equip mecànic s’assegura que es mantinga en l’angle correcte. Es necessiten aproximadament uns 5 quilòmetres de tub per a abastir la nova sucursal.

Una membre de l’equip d’exteriors utilitza una serra per a tallar rajoles. Estes es gasten per a crear el travat de l’enrajolat de cara vista. En total, a les residències es coŀlocaran més de 300.000 rajoles.