El 13 de setembre del 2014 es va graduar la classe número 137 de l’Escola Bíblica de Galaad al centre educatiu que els Testimonis de Jehovà tenen a Patterson, Nova York. Esta escola prepara testimonis de Jehovà amb molta experiència per a ser encara més eficients en animar i edificar les congregacions i sucursals on són assignats. Un total de 12.333 persones van vore el programa en directe; uns de forma presencial a Patterson i altres per retransmissió de vídeo a llocs com el Canadà, Jamaica, Puerto Rico i els Estats Units.

Samuel Herd, un membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà, va presidir el programa. En els seus comentaris d’apertura es va centrar en quan elevats són els pensaments de Jehovà comparats amb els nostres (Isaïes 55:8, 9). Va dir que, a pesar d’haver passat cinc mesos omplint les seues ments amb els pensaments de Déu, els estudiants de Galaad només han rascat la superfície arribant a comprendre solament «l’esbós» de les obres de Déu (Job 26:14). El germà Herd va dir també que cada volta que ens reunim per considerar els pensaments de Déu ens beneficiem, i este programa de graduació no seria una excepció.

«La “paciència” forma part del fruit de l’esperit» (Gàlates 5:22). John Larson, un membre del Comité de Sucursal dels Estats Units, va ressaltar dos maneres en les quals podem demostrar paciència, un aspecte del fruit de l’esperit de Déu. En primer lloc, necessitem ser pacients amb Jehovà mentres ens prepara i ens ajuda a estar ferms en la fe (1 Pere 5:10). Abraham va donar un bon exemple al ser pacient mentres Jehovà el preparava i finalment complia la promesa que li havia fet (Hebreus 6:15).

En segon lloc, necessitem ser pacients amb nosaltres mateixos. Després de rebre la formació de Galaad, potser els estudiants tendisquen a exigir-se massa. Si les coses no van bé immediatament després d’aplegar a les seues assignacions, podrien preguntar-se: «Què estic fent malament?». Basant-se en la seua pròpia experiència, el germà Larson els va assegurar que podran superar els reptes tenint paciència amb ells mateixos i mantenint-se ocupats, mentres Déu els acaba de preparar (Hebreus 6:11, 12).

«Que els vostres cors siguen humils i visquen per sempre!» Anthony Morris, de la Junta Directiva, va basar el tema del seu discurs en la part final del Salm 22:27 (v. 26 en altres bíblies), que pot traduir-se literalment «que visca el vostre cor per sempre». Una benedicció com esta només es pot rebre si som humils. El germà Morris va subratllar que si no ho som, ens tornem inútils per a Jehovà. Qualssevol de nosaltres, fins i tot germans que porten molts anys en la veritat, podríem perdre de vista quan important és ser com Jesucrist (2 Pere 1:9).

Les Escriptures contenen exemples de persones que van ser humils i d’altres que no ho van ser. Herodes Agripa va usurpar l’honor que pertanyia només a Déu a l’acceptar arrogantment l’adulació de la gent. Per esta raó, un àngel el va ferir de mort i «va ser rosegat pels cucs» (Fets 12:21-23). Pere, en canvi, després que Jesús el renyira per no vore «les coses com Déu, sinó com els hòmens», aparentment no es va ofendre ni es va enfadar (Mateu 16:21-23). De fet, va acceptar la disciplina i va donar un bon exemple d’humiltat (1 Pere 5:5).

Alguns dels estudiants començaran a servir en alguna de les sucursals dels Testimonis de Jehovà. El germà Morris els advertí que sense humiltat serien infeliços en la seua assignació. Però, és molt difícil que un mateix s’adone que li falta humiltat. Per a emfatitzar este punt va dir que anys arrere, quan se li va donar consell a un responsable de congregació per no mostrar humiltat, esta persona va escriure a la sucursal i va dir: «Sóc l’home més humil que conec». El germà Morris va animar els estudiants a evitar eixa actitud. Més bé, demostraran que són humils si eviten tindre una imatge massa elevada de la seua autoritat i reconeixen que esta, en realitat, pertany a Jehovà Déu i a Jesucrist.

«Ell dóna esperit “sense límits”» (Joan 3:34). Michael Burnett, un instructor de Galaad, va recordar als estudiants que l’esperit sant els ajudarà a superar les dificultats o els dubtes que sorgiran en les seues assignacions. L’esperit de Déu va permetre a Bessalel portar avant els reptes que va anar trobant-se al complir amb la seua comissió de construir el tabernacle (Èxode 35:30-35). L’esperit sant no només va potenciar les habilitats naturals de Bessalel com a artesà sinó que també el va capacitar per a ensenyar als altres. L’esperit sant pot fer lo mateix pels graduats de Galaad, sobretot si seguixen el model d’ensenyança de les Escriptures que van aprendre en classe.

En temps de Bessalel, les dones israelites també jugaven un paper clau en la construcció del tabernacle (Èxode 35:25, 26). De la mateixa manera, les germanes de la classe han demostrat tindre «traça» al donar suport als seus marits. El germà Burnett va concloure exhortant els estudiants: «Atempereu les vostres habilitats amb la humiltat i l’obediència. Si ho feu, Jehovà vos donarà plenament del seu esperit».

«Ballaràs amb mi?» Mark Noumair, un ajudant del Comité d’Ensenyança, va desenrotllar el seu tema usant l’exemple del Rei David quan va ordenar que portaren l’arca de l’aliança a Jerusalem (2 Samuel 6:12-14). David, amb tota humiltat, va ballar alegrement amb «les criades dels seus servents» mentres l’arca era traslladada (2 Samuel 6:20-22). Aquelles criades mai oblidarien el dia que el Rei David va ballar amb elles. El germà Noumair va animar els estudiants a ballar amb «les criades». Els va preguntar: «Se vos coneixerà per ajudar els qui a penes tenen responsabilitats? [...] Valorareu els altres per les seues qualitats espirituals?».

Els graduats imitaran Jehovà si continuen mostrant amor lleial d’esta manera (Salm 113:6, 7). Inclús si les persones del seu voltant no són humils, els estudiants no deurien deixar que les imperfeccions dels altres els afecten. El germà Noumair els va dir: «No et dónes més importància de la que tens. Tracta les ovelles de Jehovà com Ell ho faria».

«Aprofiteu cada moment oportú per a predicar». William Samuelson, qui supervisa el Departament d’Escoles Bíbliques, es va referir a l’apòstol Pau com algú que va aprofitar cada oportunitat per a predicar les bones notícies (Fets 17:17). Llavors, el germà Samuelson va presentar les escenificacions d’experiències que els estudiants havien tingut en la predicació durant el curs. Per exemple, un matrimoni va parlar amb la dependenta d’una botigueta de menjar. Van esperar fins que la tenda es buidara un poc i li van mostrar el vídeo Per què estudiar la Bíblia? També li van dir que a jw.org podria trobar informació en laosià, el seu idioma matern. La parella va tindre la possibilitat de tornar i avivar l’interés de la dona.

«Continueu disponibles al servici del Regne». William Nonkes, qui treballa en el Departament de Servici de la sucursal dels Estats Units, va entrevistar quatre estudiants. Seguint l’esperit que desprenen les paraules d’Isaïes 6:8, els estudiants ja s’havien posat al servici del Regne, però l’escola els ha preparat per a fer-ho a major grau. La germana Snolia Maseko va explicar que Galaad li ha mostrat en quines àrees pot millorar, com per exemple, fer bon ús del temps inclús després d’un dia molt ocupat en activitats espirituals. Va dir: «El curs ha expandit els meus límits més enllà del que pensava que era capaç de fer». El germà Dennis Nielsen va descobrir com Sofonies 3:17 podia ajudar-lo a evitar el desànim en la predicació. Va dir: «Si estic predicant i els resultats no són bons, em recorde que Jehovà està content i crida de goig, i que jo deuria fer el mateix».

«Mireu els ocells del cel» (Mateu 6:26). Stephen Lett, de la Junta Directiva, va fer el discurs principal del programa. Basant-se en el consell de Jesús de «mirar» o observar atentament els pardals, el germà Lett va extraure moltes lliçons que podem aprendre (Job 12:7).

Per exemple, igual que Jehovà alimenta els ocells, també proveirà per a nosaltres. Som membres de «la casa de Déu» i ens assegura que Ell «es preocupa de la pròpia família» (1 Timoteu 3:15; 5:8). Per descomptat, hem de fer la nostra part. Igual que els pardals han de buscar el menjar que Déu els dóna, nosaltres hem de buscar «primer el Regne» per a rebre la Seua benedicció (Mateu 6:33).

El germà Lett també va assenyalar que, quan perceben un perill, molts pardals fan un so d’advertència. De la mateixa manera, nosaltres avisem els altres quan cal, per exemple, quan «algú ha comés una falta» sense adonar-se’n (Gàlates 6:1). I gràcies a la nostra predicació, avisem la gent de l’imminent «dia» de Jehovà (Sofonies 1:14). El germà Lett va donar un altre exemple per a explicar que, igual que les aus migratòries volen per damunt de les muntanyes altes, nosaltres també podem superar obstacles aparentment insalvables amb l’ajuda de Jehovà (Mateu 17:20).

Conclusió. Després que els estudiants reberen els diplomes, un dels graduats va llegir una carta d’agraïment en nom de tota la classe. En els seus comentaris de conclusió, el germà Herd va comparar el procés de guardar els pensaments de Jehovà al nostre cor amb el procés de subjectar les vies d’un tren a les travesseres. Calen molts colps de martell per a que els claus fixen fermament les vies. De la mateixa manera, els graduats haurien de seguir meditant en les coses que han deprés a Galaad. «Aparta el temps necessari per a clavar-los ben a dins del cor», els va dir el germà Herd i afegí: «Seguix els pensaments de Déu i seràs una benedicció».