La classe 134 de l’Escola Bíblica de Galaad es va graduar el dissabte 9 de març del 2013 al centre educatiu dels Testimonis de Jehovà situat a Patterson (Nova York). Esta escola prepara a testimonis de Jehovà d’experiència per a ser més eficients en la seua predicació. Amics, familiars i altres convidats, junt amb els alumnes, formaren una assistència total de 9.912 persones.

Marc Sanderson, que forma part de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà, va ser el president del programa de graduació. Va recordar a l’auditori la inauguració de l’Escola de Galaad, 70 anys arrere, l’1 de febrer de 1943. En aquella ocasió, el president de l’escola, Nathan Knorr, va indicar amb quin propòsit s’havia creat dient: «Ha d’haver centenars i milers de persones més a les que arribaríem «amb el missatge de les bones notícies del Regne» si hi haguera més treballadors en esta obra. I per la gràcia del Senyor, n’hi haurà més». Tindria raó el germà Knorr?

Considerem un exemple. Poc després que començara l’escola, el germà Knorr visità Mèxic en busca d’àrees on podrien enviar-se els missioners de Galaad. Al llarg de la seua visita, es va convidar a totes les congregacions d’un perímetre de 240 kilòmetres, al voltant de la capital, a assistir a una reunió, i 400 persones vingueren. Ara, unes set dècades després d’arribar els primers graduats de l’escola de Galaad a Mèxic, si es convocara la mateixa reunió en la mateixa àrea, s’esperaria que més de 200.000 persones hi assistiren.

«Què tens a la mà?» Anthony Griffin, que forma part del Comité de Sucursal dels Estats Units, va tractar este tema basat en Èxode 4:2. En este passatge Déu va preguntar a Moisés: «Què tens a la mà?» Moisés va contestar: «Un bastó». Jehovà va utilitzar aquell bastó com a símbol de l’autoritat i la missió que li havia donat (Èxode 4:5). Quan utilitzava la seua autoritat per donar glòria a Déu, Moisés comptava amb l’aprovació divina, però quan la va utilitzar per a donar-se importància i reprendre els seus germans —com va fer a «Meribà»—, Jehovà el va condemnar (Nombres 20:9-13).

El germà Griffin va comparar el bastó de Moisés amb l’entrenament espiritual que havien rebut els estudiants. Els exhortà a no utilitzar-lo per imposar la seua autoritat sobre els altres. En compte d’això, els va advertir: «Utilitzeu tot el que heu rebut per alabar i honrar Jehovà. D’esta manera, continuareu sent una benedicció per a aquells a qui serviu».

«Recordeu el mannà.» Stephen Lett, de la Junta Directiva, va destacar les següents quatre lliçons que aprenem de quan Déu va donar miraculosament el mannà als israelites en el desert.

• Continueu treballant dur (Nombres 11:8). Per beneficiar-se del mannà, els israelites l’havien d’arreplegar ràpidament i preparar-lo per a menjar (Èxode 16:21).

• Mai murmureu contra les provisions de Jehovà (Nombres 11:5, 6). Els israelites es van queixar del mannà, però Déu s’ho va prendre com una queixa personal. Igual que el mannà, l’aliment espiritual que rebem no és sempre emocionant, però sempre ens nodrix. Hauríem d’estar agraïts per totes les provisions de Jehovà.

• Confia plenament que Jehovà sempre proveirà el que necessites. Déu va subministrar el mannà tots els dies fidelment i incloïa una ració doble el dia anterior al sàbat (Èxode 16:22-26). De la mateixa manera, confiem que Jehovà suplirà les nostres necessitats (Mateu 6:11).

• La desobediència mai resulta en benedicció (Èxode 16:19, 20, 25-28). Els israelites que intentaren arreplegar mannà en sàbat sols aconseguiren tindre la desaprovació de Jehovà, i els qui l’agafaven els altres dies de la setmana per al dia següent se’l trobaven pudent i ple de cucs.

Aleshores, el germà Lett va exhortar els estudiants a recordar les lliçons del mannà i estes paraules que va pronunciar Jehovà: «Llavors veureu com vos òbric les comportes del cel i aboque sobre vosaltres a mans plenes la benedicció» (Malaquies 3:10).

«Estigueu preparats per a viure en el món nou.» William Samuelson, qui supervisa el Departament d’Escoles Bíbliques, explicà que encara que estiguem preparats o amb ganes de viure en el món nou, és molt més important estar preparats en el sentit d’estar a punt. Açò requerix sensatesa de la nostra part (1 Pere 4:7).

Demostrem sensatesa per com controlem les nostres imperfeccions. No hem de culpar Satanàs ni el món que està sota el seu control, per excusar tots els nostres errors pensant que corregirem els nostres defectes en el món nou, quan Déu elimine estes males influències. De fet, ja podem lluitar contra les nostres tendències negatives, com per exemple l’egoisme, esforçant-nos per vestir-nos de la nova personalitat (Efesis 4:24).

«Solta el boli.» Un dels instructors de Galaad, Mark Noumair, utilitzà un boli per a il·lustrar «la necessitat que tenim d’escriure el guió de la nostra vida». Soltem el boli quan permitim que siga Jehovà qui escriga el nostre guió.

El rei Saül és un exemple que ens servix d’advertència. Ell començà el seu regnat sent un home modest, humil i discret (1 Samuel 10:22, 27; 11:13). Però prompte es va posar a «escriure el seu propi guió» fent el que ell pensava que era correcte i glorificant-se ell mateix. Déu el va rebutjar per la seua desobediència (1 Samuel 14:24; 15:10, 11).

Encara que els estudiants han sigut fidels fins ara, el germà Noumair els va recordar la necessitat de continuar servint Jehovà a la Seua manera. Va donar als estudiants este consell: «No vos equivoqueu, que Déu vos utilitze no vol dir que tingueu la seua aprovació». Per exemple, Moisés no va seguir les instruccions de Déu quan miraculosament va fer eixir aigua d’una roca. Va tindre el resultat que esperava, però no la benedicció de Jehovà (Nombres 20:7-12).

«Feu-vos eco del que diu l’àngel que vola enmig del cel.» Un altre instructor de Galaad, Sam Roberson, va basar la seua dissertació en Apocalipsi 14:6, 7. Després va presentar escenificacions d’algunes experiències que van tindre els estudiants durant la seua predicació recent. Per exemple, mentre un estudiant es recuperava d’una intervenció, va predicar a una infermera de l’hospital. La infermera era del Perú, així que va començar la conversa mostrant-li una foto de la pàgina web jw.org de la predicació a Chachapoyas (Perú). Açò va dur a un estudi bíblic amb ella i amb el seu marit.

«M’has seduït i m’he deixat seduir» (Jeremies 20:7). Allen Shuster, qui forma part del Comité de Sucursal dels Estats Units, entrevistà dos parelles de la classe. Els estudiants s’havien sentit com seduïts per Jehovà. De quina manera? Al principi van dubtar de la seua pròpia capacitat d’estar a l’altura de les exigències del curs. Quan l’escola va començar, van rebre moltíssima ajuda i això els va permetre acabar el curs satisfactòriament. La germana Marianne Aronsson expressava d’esta manera el seu agraïment per la preparació de Galaad: «Mai tindré problemes per a saber què estudiar. M’he adonat que cada versicle de la Bíblia és com un tresor».

«Imiteu la seua fe.» David Splane, de la Junta Directiva, va fer el discurs final del programa, basant el seu tema en Hebreus 13:7, que diu: «Feu memòria dels vostres dirigents, que vos van anunciar la paraula de Déu; considereu la fi exemplar de la seua vida i imiteu la seua fe». Com van demostrar fe els «dirigents» de l’obra dels Testimonis de Jehovà de fa 70 anys?

El 24 de setembre de 1942, Nathan Knorr va convocar una junta amb els coordinadors de les dos corporacions dels Testimonis de Jehovà. Els va proposar la formació d’una nova escola, anomenada Galaad, per entrenar missioners que encapçalarien l’obra de la predicació en territoris nous. Però les condicions no pareixien les més favorables per a esta escola. La Segona Guerra Mundial estava en ple apogeu i feia difícil o impossible l’enviament de missioners a molts països. És més, el sistema financer mundial es va col·lapsar durant els anys 30 i l’organització sols tenia prou diners per a fer funcionar l’escola durant cinc anys. Tot i això, estos germans mostraren fe a l’aprovar esta proposta per unanimitat.

Els graduats de les primeres classes de Galaad també mostraren una fe digna de ser imitada. Van aprendre a conformar-se amb el que tenien i a evitar l’amor als diners (Hebreus 13:5, 6). Molts pensaven que mai tornarien a casa de visita perquè les seues famílies no podrien pagar-los el viatge. De fet, molts no van vore les seues famílies fins passats 10 o 15 anys en la seua assignació. Estaven convençuts que Jesús continuaria cuidant d’ells i de les seues famílies com sempre ho havia fet (Hebreus 13:8).

Després de relatar detalls sobre alguns germans que servien en assignacions difícils a l’estranger, inclús abans d’anar a Galaad, el germà Splane va dir als estudiants: «Vosaltres formeu part de la gloriosa història dels 70 anys d’hòmens i dones que han assistit a l’Escola de Galaad. [...] Sigueu feliços al servir Jehovà allà on estigueu».

El germà Splane va acabar la seua participació amb una videopresentació de fotos dels 77 graduats de Galaad que ara servixen a la sucursal dels Estats Units dels Testimonis de Jehovà, inclosos dos graduats de la primera classe de 1943. Esta videopresentació anava acompanyada de càntics interpretats amb veu i orquestra que els Testimonis de Jehovà han utilitzat en la seua adoració al llarg dels últims 70 anys.

Després de rebre els seus diplomes, un dels graduats va llegir una carta d’agraïment de part de tota la classe. Finalment, el germà Sanderson va concloure el programa i va emfatitzar que les paraules que pronuncià el germà Knorr fa 70 anys a la primera classe no han perdut el seu significat: «No importa on t’envien, recorda que eres [...] un publicador del Regne. I que este és el major privilegi que pot rebre qualsevol criatura a la terra: ser un proclamador que alaba Déu ara, abans que vinga Harmagedon. [...] Mentre tingueu el privilegi de predicar, prediqueu».