Els Testimonis de Jehovà són ben coneguts per la seua predicació de casa en casa, però ara també els podem trobar junt a atractius exhibidors portàtils de publicacions a llocs molt transitats.

Últimament, s’ha donat més importància a esta forma de predicació. Al novembre del 2011, un grup de testimonis de Nova York va començar a presentar a la gent el missatge de la Bíblia per mitjà d’exhibidors de publicacions i carretons. Esta iniciativa va anar molt bé i ràpidament es va començar a fer el mateix en altres ciutats.

Per al març del 2015 s’havien enviat 165.390 carretons a les congregacions dels Testimonis de Jehovà per tot el món. També s’han adquirit milers d’estands i exhibidors.

La predicació casa per casa continua sent la manera principal que tenen els Testimonis de Jehovà de donar a conéixer la veritat de la Bíblia. Tot i això, els carretons també són molt efectius. Vegem-ne uns quants exemples:

Al Perú un home que li diuen Raúl, es va arrimar a uns testimonis en un dels carretons i els va dir: “On estàveu? M’he passat tres anys buscant els Testimonis! Quan he vist el vostre carretó li he donat gràcies a Déu.”

Encara que els Testimonis de Jehovà visiten sovint l’àrea on ell viu, Raúl no sol estar a casa durant el dia ni els caps de setmana. Ell els va explicar que anteriorment havia estudiat la Bíblia amb els Testimonis i ara volia reprendre el seu estudi. Es van fer preparatius per a que ho poguera fer.

Un matrimoni jove que es va parar a un carretó a Bulgària va agafar el llibre El secreto de la felicidad familiar. La setmana següent va tornar i es va endur dos llibres més: Mi libro de historias bíblicas i Aprendamos del Gran Maestro. El germà que estava encarregat del carretó els va preguntar quants fills tenien. Ells van contestar “No en tenim cap encara, però quan els tinguem volem ensenyar-los coses de Déu i estos llibres són exactament el que necessitem.”

Un home que anava vestit de militar es va arrimar a unes testimonis que estaven prop d’un carretó de literatura a Ucraïna. Els va dir: “Xiques, digueu-me quan vindrà l’Harmagedon.” L’home havia estat participant activament en els conflictes recents d’Ucraïna. Els esdeveniments mundials l’havien convençut que prompte arribaria l’Harmagedon i es preguntava perquè Déu no havia actuat. Les germanes li explicaren amb la Bíblia que Déu té una bona raó per a no intervindre encara en els assumptes humans i que molt prompte acabarà amb tota la maldat. L’home va acceptar les revistes La Atalaya i Despertad i el llibre ¿Existe un Creador que se interese por nosotros?

A Macedònia un xic jove va dir a uns testimonis, que estaven en un carretó, que ell coneixia les revistes però li agradaria tindre el llibre Què diu realment la Bíblia? Va dir que aniria directe a una biblioteca per començar a llegir-lo.

Dos hores més tard, després d’haver-se llegit les primeres 79 pàgines del llibre, va tornar i va dir: “Este llibre m’ha canviat la vida! M’he adonat que moltes coses en les que creia no són de veres. Tot el que el llibre explica em sembla molt lògic. Ha canviat la meua manera de vore la vida per complet!”