«Vull que vages als estudis de Columbia a Nova York i cantes un dels nostres càntics. Et faran una gravació professional. Això sí, no digues res a ningú.»

A finals de 1913, William Mockridge va complir l’assignació que li va donar Charles Taze Russell. a Este càntic es va gravar en un format de 78 rpm i es va conéixer amb el nom «El día sin igual». William es va assabentar després que eixe càntic s’utilitzaria al començament del «Fotodrama de la Creació», un muntatge de música i conferències bíbliques amb pel·lícules mudes i imatges pintades en vidre. Esta projecció es va estrenar a Nova York al gener de 1914.

La gravació de William va ser una de les més de 50 que els operaris del fonògraf reproduïren en la projecció en anglés del «Fotodrama». Encara que la major part de la música va ser produïda per altres, unes poques, inclosa la de William, es van encarregar a alguns estudiants de la Bíblia. Estos utilitzaren les lletres d’un dels seus llibres de cançons: Himnes de l’aurora del mil·lenni (en anglés).

Durant molts anys, els Testimonis han utilitzat cançons creades per altres. En ocasions, quan era necessari, feien canvis en les lletres per exposar el que entenien de les Escriptures.

Per exemple, una de les cançons que se sentia al «Fotodrama» es titulava «Our King Is Marching On» (Ací està el nostre rei), una adaptació de la cançó «Battle Hymn of the Republic» (Himne de batalla de la República). La primera estrofa de l’himne deia: «Els meus ulls han vist la glòria de la vinguda del Senyor». No obstant, els Estudiants de la Bíblia canviaren la lletra per «els meus ulls poden vore la glòria de la presència del Senyor». Este canvi es va fer amb l’objectiu de mostrar la creença que el govern de Jesucrist inclou no sols la vinguda, sinó també la presència, un període determinat de temps (Mateu 24:3).

Temps després es va fer un esforç per evitar la música que tenia origen en altres fonts o altres religions, de manera que a l’any 1966 es va publicar Cantando y acompañándose con música en su corazón. En eixe any, els Testimonis van formar una orquestra xicoteta per gravar cadascun dels 119 càntics del llibre. La música d’estes composicions es va utilitzar com acompanyament de les cançons en les reunions de congregació. També, alguns testimonis disfrutaren d’escoltar-les a sa casa.

Al 2009, els Testimonis de Jehovà publicaren un nou llibre de cançons anomenat Cantem a Jehovà. També es gravaren interpretacions amb veu i orquestra en dotzenes d’idiomes. L’any 2013, els Testimonis van publicar per primera vegada vídeos musicals per a xiquets. Un d’ells es titula «Ora sempre a Jehovà». Cada mes el veuen o se’l baixen milions de vegades de la nostra pàgina web.

Han sigut moltes les expressions d’apreci per esta música. Una dona que li diuen Julie va escriure per agrair el cançoner Cantem a Jehovà: «Les noves cançons són precioses! Quan estic sola, em pose les que expressen com em trobe. He notat que la meua relació amb Jehovà s’ha fet més forta i que estic més decidida a donar el millor de mi a Jehovà».

Heather, la mare de dos xiquets de set i nou anys, va escriure com ha afectat els seus fills el vídeo «Ora sempre a Jehovà»: «Els ha ajudat no sols a orar a Jehovà quan s’alcen o quan estan amb nosaltres, sinó també a fer-ho sempre que necessiten parlar amb ell».