Salta al contingut

Imatges que realcen el text

Imatges que realcen el text

T’has preguntat alguna volta de quina manera es fan les fotos que realcen i complementen el text de les nostres publicacions? Per a explicar-ho, mira com es va dissenyar i fotografiar la portada de la ¡Despertad! de setembre del 2015. a

  • Disseny. Després de llegir l’article «Una opinión realista del dinero», els dissenyadors del Departament d’Art, que es troba al Centre Educatiu de la Watchtower en Patterson (Nova York), van fer uns esbossos per a il·lustrar el text. Després, van presentar eixos esbossos al Comité de Redacció de la Junta Directiva, qui va triar la idea que havia de fotografiar-se.

    El Comité de Redacció revisa els dissenys d’algunes portades

  • Localització. En comptes de fer fotos en un banc de veritat, l’equip de fotografia va gastar un dels vestíbuls del Centre Educatiu de la Watchtower per a muntar-ne un fictici. b

  • Càsting. Els qui van fer de model són testimonis de Jehovà i se’ls va seleccionar per a reproduir la clientela típica d’un banc a una gran ciutat. Es du un registre per a que els mateixos models no apareguen massa sovint en les nostres publicacions.

  • Accessoris. Perquè el banc de la foto pareguera que estava fora dels Estats Units, el Departament d’Art va usar diners estrangers. L’equip de fotografia va gastar atrezzo per a fer que l’escena semblara tan exacta i autèntica com fóra possible. Un dels fotògrafs, anomenat Craig, va dir: «No es deixa res a la casualitat».

  • Vestuari i maquillatge. Per a la foto del banc, els models es van vestir amb la seua pròpia roba. De totes formes, per a les escenes d’època es necessita vestuari especialitzat i, per esta raó, el Departament d’Art investiga i confecciona els vestits adequats. L’equip de maquillatge caracteritza els models segons l’època, el context o l’escenari representat en la foto. Craig comenta: «Com a conseqüència de les fotografies i les pantalles d’alta resolució de hui en dia, ens veiem obligats a ser més meticulosos que mai. Un error ínfim pot llançar a perdre la foto».

  • Sessió fotogràfica. Els fotògrafs es van assegurar que la llum d’ambient corresponguera a una escena de dia. Per a cada sessió, els fotògrafs han de comprovar que la il·luminació siga l’adequada —tant si la representació és diürna, nocturna o amb llum artificial— i que encaixe amb la llum que ja hi ha a l’escena, i si es l’apropiada per a l’ambientació. Craig explica: «A diferència del vídeo, només tenim una imatge per a representar l’atmosfera del moment, així que la llum es importantíssima».

  • Edició. Després, els editors fotogràfics van difuminar els bitllets a fi que els lectors se centren en les persones de la foto i no en l’origen dels diners. Encara que la porta i els marcs de la finestra eren rojos, en l’edició es van canviar a verds de manera que encaixaren millor amb el color de l’escena en conjunt.

A part de les fotografies fetes a Patterson, en sucursals com les d’Austràlia, Brasil, Canadà, Alemanya, Japó, Corea, Malawi, Mèxic, i Sud-àfrica, hi ha fotògrafs als qui se’ls pot demanar que proporcionen imatges per a les nostres publicacions. Cada mes, el Departament d’Art afig unes 2.500 fotos a la seua base de dades. Moltes d’estes ixen publicades en les revistes La Atalaya i ¡Despertad!, les quals van tindre una tirada combinada de 115 milions d’exemplars en 2015. Si vols saber-ne més, estàs convidat a visitar les nostres instal·lacions a Patterson o a qualsevol altra sucursal de les que tenim per tot el món.

Oferint la revista en la predicació

a Es fan més fotos de les que finalment acaben gastant-se, en qualsevol cas, moltes «escenes eliminades» —com se solen anomenar— s’afigen a biblioteques d’imatges i més avant es gasten en altres projectes.

b Si els fotògrafs pensen treballar al carrer d’alguna ciutat, el Departament d’Art seguit seguit ha de demanar els permisos corresponents a les autoritats i especificar: quanta gent participarà, l’equipament que farà falta i els mètodes d’il·luminació que es gastaran.