Per culpa de les intenses pluges que va haver al nord d’Itàlia a finals de novembre de 2016, alguns pobles del sud de la ciutat de Moncalieri van quedar completament anegats. En alguns llocs, l’aigua superava el mig metre d’altura. «L’aigua no va perdonar res», comentava un periòdic. Uns 1.500 habitants van ser evacuats immediatament per les autoritats locals i, gràcies a la ràpida intervenció dels equips de rescat, no hi hagueren víctimes mortals. Tot i això, moltes famílies van patir pèrdues considerables.

Equips de treball formats per Testimonis de la localitat en seguida es posaren en marxa. Ajudaren les famílies a traure de les seues cases fang i enderrocs, i rescataren mobles i altres objectes personals. En una ocasió, un dels equips que portava material i menjar de calent es va trobar amb el camí tallat. Les autoritats els van deixar passar per a que pogueren auxiliar una família. Els voluntaris van donar un colp de mà tant a altres Testimonis com als seus veïns, encara que no foren de la mateixa religió.

Un cas va ser el que va passar a una finca de pisos on el soterrani havia quedat completament inundat. Quan els servicis de rescat havien acabat de bombar l’aigua, un equip gran de Testimonis va ajudar Antonio, un company Testimoni, a desfer-se dels residus que se li havien quedat en el traster. Quan van acabar d’ajudar Antonio i la seua família, els voluntaris donaren un colp de mà a altres residents del mateix edifici. Van formar una cadena humana i, en només unes poques hores, ja havien buidat tots els trasters. Tots es van mostrar molt agraïts. Viviana, una de les veïnes, li va dir a la dona d’Antonio amb llàgrimes als ulls: «Per favor, dóna moltes gràcies de part nostra als teus germans; sou extraordinaris!».

En un poble molt perjudicat per les pluges, els habitants observaren els equips de treball dels Testimonis que estaven ajudant les persones afectades. Motivats pel que veien, alguns es presentaren voluntaris per a unir-se als treballs de socors i seguien gustosament les instruccions dels encarregats de cada grup.

La casa d’un home havia patit danys considerables, i la cotxera havia quedat coberta pel fang. Es va quedar impressionat de vore huit Testimonis treballant sense parar durant quatre hores per a llevar-li tota la brutícia de la cotxera. En agraïment, va abraçar alguns dels treballadors i va publicar un missatge en les xarxes socials donant les gràcies per l’«ajuda inestimable» que havia rebut.

Un Testimoni conta: «Vam ajudar uns quants veïns que no són Testimonis, la majoria dels quals ja tenien més de 80 anys. A alguns d’ells se’ls escapaven les llàgrimes mentres ens donaven les gràcies pel que havíem fet». Un dels veïns, que participa activament en la parròquia del poble, va dir als Testimonis lo molt que valorava l’ajuda que li havien donat. I va afegir: «És meravellós vore que encara que no som de la mateixa religió, no hem tingut problema en donar-nos un colp de mà». Un altre home va dir: «Lamente que només se vos conega per tocar a les portes els diumenges de matí i no per l’ajuda que doneu».