Èxode 1:1-22
1 Ara bé, aquests són els noms dels fills d’Israel que van anar a Egipte amb Jacob, cada home amb la seva casa:+
2 Rubèn, Simeó, Leví i Judà;+
3 Issacar, Zabuló i Benjamí;
4 Dan i Neftalí, i Gad i Aser.+
5 En total, Jacob va tenir 70 descendents. Però Josep ja estava a Egipte.+
6 Amb el temps, Josep va morir,+ i també tots els seus germans i tota aquella generació.
7 I els israelites van tenir molts fills i es van fer molt nombrosos. De seguida es van multiplicar tant i es van fer tan poderosos que van omplir tota aquella terra.+
8 Al cap d’un temps, va començar a regnar un nou rei a Egipte, un que no coneixia Josep.
9 I ell va dir al seu poble: «Mireu! El poble d’Israel és més nombrós i poderós que nosaltres.+
10 Hem d’actuar amb astúcia. Si no, es continuaran multiplicant i, si esclata una guerra, s’uniran als nostres enemics, lluitaran contra nosaltres i marxaran del país.»
11 Aleshores van nomenar encarregats* perquè els oprimissin amb treballs durs,+ i els van obligar a construir per al faraó les ciutats magatzem de Pitom i Ramsés.+
12 Però com més els oprimien, més es multiplicaven i més terra ocupaven, de manera que els egipcis van agafar molta por dels israelites.+
13 Per això van esclavitzar+ els israelites amb duresa.
14 Els van amargar la vida obligant-los a fer treballs molt pesats: els van ordenar que preparessin argila i que fessin maons i tota mena de feines al camp. En efecte, els van maltractar i els van sotmetre amb tot tipus d’esclavitud.+
15 Més tard, el rei d’Egipte va parlar amb dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà,
16 i els va dir: «Quan ajudeu les dones hebrees a donar a llum+ i les vegeu a la cadira de part, si neix un nen, mateu-lo, però si neix una nena, deixeu-la viure.»
17 Ara bé, les llevadores temien el Déu verdader, i per això no feien el que havia ordenat el rei d’Egipte. En comptes d’això, deixaven viure+ els nens que naixien.
18 Temps després, el rei d’Egipte va cridar les llevadores i els va preguntar: «Per què heu deixat viure els nens?»
19 I les llevadores van contestar al faraó: «És que les dones hebrees no són com les egípcies. Elles són fortes i, abans que la llevadora arribi, ja han tingut el fill.»
20 Així doncs, Déu va beneir les llevadores, i el poble d’Israel va continuar creixent i fent-se molt poderós.
21 I com que les llevadores havien temut Déu, ell les va recompensar amb fills.
22 Finalment, el faraó va ordenar a tot el seu poble: «Llanceu al riu Nil tots els nens hebreus que neixin,+ però deixeu viure les nenes.»
Notes a peu de pàgina
^ O «capatassos d’esclaus».