Èxode 5:1-23

  • Moisès i Aaron davant del faraó (1-5)

  • Cada vegada hi ha més opressió (6-18)

  • Els israelites culpen Moisès i Aaron (19-23)

5  Després d’això, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: «Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Deixa que el meu poble vagi al desert perquè celebri una festa en honor meu.”» 2  Però el faraó va contestar: «Qui és aquest Jehovà,+ perquè l’hagi d’obeir i hagi de deixar marxar Israel?+ No conec Jehovà, i no deixaré marxar Israel.»+ 3  Llavors ells li van dir: «El Déu dels hebreus ha parlat amb nosaltres. Si us plau, deixa’ns fer un viatge de tres dies al desert perquè puguem fer sacrificis a Jehovà, el nostre Déu.+ Si no ho fem, ens castigarà amb malalties o deixarà que ens matin amb l’espasa.» 4  El rei d’Egipte els va respondre: «Moisès i Aaron, per què distraieu el poble i no els deixeu treballar? Torneu a la feina!»+ 5  I va afegir: «Mireu quin poble tan gran tinc aquí. I voleu que deixin de treballar?» 6  Aquell mateix dia, el faraó va manar als capatassos i als seus ajudants: 7  «No li doneu més palla al poble per fer maons.+ Que ells mateixos vagin a recollir-la. 8  Però exigiu-los que facin la mateixa quantitat de maons que abans, que no baixi la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: “Volem marxar! Volem fer sacrificis al nostre Déu!” 9  Així que feu-los treballar encara més i tingueu-los ocupats. Així no tindran temps d’escoltar mentides.» 10  Llavors els capatassos+ i els seus ajudants van sortir a dir a la gent: «Això és el que ha dit el faraó: “Ja no us donaré més palla. 11  Aneu a recollir-la vosaltres mateixos allà on la pugueu trobar. A més, no us reduiré la quantitat de feina.”» 12  Aleshores el poble va anar per tots els camps de la terra d’Egipte recollint les tiges que havien quedat després de la sega.* 13  I els capatassos els pressionaven dient: «Cada dia heu de fer la feina que us pertoca, com quan us donàvem la palla.» 14  A més, els capatassos del faraó van colpejar+ els ajudants que ells havien posat sobre els israelites. I els deien: «Per què no heu fet ni ahir ni avui la mateixa quantitat de maons que abans?» 15  Així que els ajudants israelites van anar a queixar-se al faraó, dient-li: «Per què tractes així els teus servidors? 16  No ens donen palla a nosaltres, els teus servidors, però no deixen de dir-nos: “Feu maons!” Ens colpegen a nosaltres, quan la culpa la té el teu poble.» 17  I el faraó va contestar: «Ganduls, més que ganduls!+ Per això aneu dient: “Volem marxar! Volem fer sacrificis a Jehovà!”+ 18  Vinga, torneu a la feina! No us donaran palla, però haureu de fer la mateixa quantitat de maons.» 19  Els ajudants israelites es van adonar que tenien un greu problema, perquè els havien ordenat: «No podeu disminuir la quantitat de maons que feu al dia.» 20  Quan van sortir de parlar amb el faraó, es van trobar amb Moisès i Aaron, que els estaven esperant, 21  i els van dir: «Que Jehovà vegi el que esteu fent i us jutgi, perquè heu fet que el faraó i els seus servidors ens odiïn i els heu posat una espasa a la mà perquè ens matin.»+ 22  Aleshores Moisès va dir a Jehovà: «Jehovà, per què fas patir aquest poble? Per què m’hi has enviat? 23  Des que he anat a parlar amb el faraó en nom teu,+ ha tractat encara pitjor el teu poble,+ i tu no has fet res per salvar-lo.»+

Notes a peu de pàgina

O «recollint rostoll per utilitzar-lo en lloc de palla».