Primer llibre de les Cròniques 21:1-30

  • David fa un cens iŀlegal (1-6)

  • Càstig de Jehovà (7-17)

  • David construeix un altar (18-30)

21  Llavors Satanàs* es va aixecar contra Israel i va incitar David a fer un cens d’Israel.+  I David va dir a Joab+ i als caps del poble: «Aneu a fer un cens dels israelites des de Beerxeba fins a Dan,+ i després informeu-me’n perquè sàpiga quants són.»  Però Joab li va dir: «Que Jehovà multipliqui el seu poble per 100! Rei i senyor meu, no són ja tots ells servidors teus? Per què vol fer això el meu senyor i fer que Israel es torni culpable?»  Però el rei va imposar la seva ordre a Joab. Per això, Joab va marxar i va viatjar per tot Israel, i després va tornar a Jerusalem.+  Aleshores Joab va comunicar a David el resultat del cens: a tot Israel hi havia 1.100.000 homes armats amb espases, i a Judà, 470.000 homes armats amb espases.+  Però les tribus de Leví i Benjamí no van ser inscrites al cens,+ perquè a Joab li va semblar detestable l’ordre del rei.+  Ara bé, això no li va agradar gens al Déu verdader, i per això va castigar Israel.  Llavors David va dir al Déu verdader: «He comès un pecat+ molt greu amb això que he fet. Si us plau, perdona el pecat del teu servent,+ perquè he fet una estupidesa.»+  Aleshores Jehovà va dir a Gad,+ l’home que transmetia visions a David: 10  «Ves i digues a David: “Això és el que diu Jehovà: ‘Et dono tres opcions. Escull què prefereixes que et faci.’”» 11  Així doncs, Gad va anar a veure David i li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Tria 12  què vols: tres anys de fam,+ tres mesos de derrotes davant dels teus adversaris i que l’espasa dels teus enemics t’atrapi,+ o bé tres dies patint el càstig de l’espasa de Jehovà, és a dir, una epidèmia al país,+ i que l’àngel de Jehovà porti destrucció+ per tot el territori d’Israel.” Pensa-t’ho i digues què he de respondre a qui m’ha enviat.» 13  I David va dir a Gad: «Això és molt dur per a mi. Prefereixo caure en mans de Jehovà, perquè ell és molt misericordiós.+ Però no vull caure en mans dels homes.»+ 14  Aleshores Jehovà va enviar una epidèmia+ a Israel, i van morir 70.000 israelites.+ 15  A més, el Déu verdader va enviar un àngel a Jerusalem per destruir-la, però quan Jehovà va veure que estava a punt de fer-ho, li va saber greu* aquella desgràcia+ i va dir a l’àngel que estava causant la destrucció: «Prou!+ Aparta ja la mà.» L’àngel de Jehovà estava a prop de l’era d’Ornan,+ el jebuseu.+ 16  Quan David va aixecar la vista, va veure l’àngel de Jehovà dret entre la terra i el cel amb una espasa desembeinada+ a la mà apuntant cap a Jerusalem. De cop, David i els ancians, que s’havien vestit amb roba de sac,+ es van llançar de cara a terra.+ 17  I David va dir al Déu verdader: «No he sigut jo qui ha dit de fer un cens del poble? Soc jo qui ha pecat, i soc jo qui ha actuat malament.+ Però, què han fet aquestes ovelletes? Jehovà, Déu meu, que la teva mà em castigui a mi i a la casa del meu pare, si us plau, però no portis aquesta plaga sobre el teu poble.»+ 18  Aleshores l’àngel de Jehovà va manar a Gad+ que digués a David que pugés a l’era d’Ornan, el jebuseu, i hi construís un altar per a Jehovà.+ 19  Per tant, David hi va pujar, tal com li havia dit Gad en el nom de Jehovà. 20  Ornan, que estava trillant el blat, es va girar i va veure l’àngel. I els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar. 21  Quan David va pujar a trobar-lo, Ornan va aixecar la vista i el va veure, i de seguida va sortir de l’era i es va inclinar de cara a terra davant de David. 22  I David va dir a Ornan: «Ven-me* el terreny de l’era perquè hi pugui construir un altar per a Jehovà. Ven-me’l pel preu que val i que així s’aturi la plaga que colpeix el poble.»+ 23  Però Ornan li va respondre: «Queda-te’l. Que el meu senyor, el rei, faci el que li sembli bé. També et dono toros per a les ofrenes cremades, el trill+ perquè et serveixi de llenya i el blat per a l’ofrena de cereals. Et dono tot això.» 24  Però el rei David va dir a Ornan: «De cap manera! Et pagaré el preu que val, perquè no em quedaré amb el que és teu per donar-ho a Jehovà, ni oferiré sacrificis cremats que no m’hagin costat res.»+ 25  Així que, pel terreny, David va donar a Ornan una quantitat d’or que pesava 600 sicles.* 26  Aleshores David va construir-hi un altar+ per a Jehovà i va oferir sacrificis cremats i sacrificis de pau. Va invocar Jehovà, i ell li va contestar enviant foc+ del cel damunt de l’altar de les ofrenes cremades. 27  I Jehovà va ordenar a l’àngel+ que tornés a enfundar l’espasa. 28  Quan David va veure que Jehovà li havia contestat a l’era d’Ornan, el jebuseu, va seguir fent sacrificis allà. 29  En aquella època, però, el tabernacle de Jehovà que Moisès havia fet al desert i l’altar de les ofrenes cremades eren al lloc alt sagrat de Gabaon.+ 30  Però David no hi havia pogut anar a consultar Déu, perquè estava aterrit per l’espasa de l’àngel de Jehovà.

Notes a peu de pàgina

O potser «un opositor».
O «va lamentar».
Lit. «Dona’m».
Un sicle equivalia a 11,4 g. Consulta l’ap. B14.