Primera carta als Corintis 11:1-34
11 Imiteu-me, tal com jo imito Crist.+
2 Us felicito perquè sempre em teniu present en tot i us aferreu a les tradicions que us vaig transmetre.
3 Però vull que sapigueu que el cap de tot home és el Crist,+ el cap de la dona és l’home+ i el cap del Crist és Déu.+
4 Quan un home ora o profetitza amb el cap cobert, avergonyeix el seu cap,
5 però quan una dona ora o profetitza+ amb el cap descobert, avergonyeix el seu cap, perquè és com si anés amb el cap afaitat.
6 Per tant, si una dona no es cobreix, que es talli els cabells molt curts. Però si per ella és vergonyós tallar-se els cabells molt curts o afaitar-se el cap, que es cobreixi.
7 L’home no s’ha de cobrir el cap, perquè és la imatge+ i la glòria de Déu, però la dona és la glòria de l’home.
8 Perquè l’home no va venir de la dona, sinó que la dona va venir de l’home.+
9 A més, l’home no va ser creat a causa de la dona, sinó que la dona va ser creada a causa de l’home.+
10 Per aquesta raó i per causa dels àngels,+ la dona ha de portar un senyal de submissió* al cap.
11 D’altra banda, en el Senyor, la dona no existeix sense l’home i l’home no existeix sense la dona.
12 Perquè tal com la dona ve de l’home,+ l’home neix de la dona, però totes les coses venen de Déu.+
13 Jutgeu-ho per vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona ori a Déu amb el cap descobert?
14 No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són una deshonra per a l’home
15 però que els cabells llargs són una glòria per a la dona? Perquè a ella se li ha donat el cabell per cobrir-se.
16 I si algú vol defensar qualsevol altre costum, que sàpiga que ni nosaltres ni les congregacions de Déu en tenim cap altre.
17 Us dono aquestes instruccions, però no us puc felicitar, perquè les vostres reunions us fan més mal que bé.
18 Per començar, he sentit a dir que, quan us reuniu com a congregació, hi ha divisions entre vosaltres, i fins a cert punt m’ho crec.
19 Perquè sens dubte hi haurà sectes entre vosaltres,+ i així es farà evident qui té l’aprovació de Déu.
20 Quan us reuniu, en realitat no és per menjar el Sopar del Senyor.+
21 Perquè quan el mengeu, cadascú ja ha sopat abans i, mentre un té gana, un altre està borratxo.
22 No teniu casa per menjar i beure? O és que menyspreeu la congregació de Déu i avergonyiu els que no tenen res? Què us he de dir? Us he de felicitar? En això no us puc felicitar.
23 El que us he ensenyat és el que vaig rebre del Senyor: la nit+ que seria traït, el Senyor Jesús va agafar un pa
24 i, després de donar gràcies a Déu, el va partir i va dir: «Això representa el meu cos+ que serà donat a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva.»+
25 Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa,+ i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte,+ validat amb la meva sang.+ Continueu fent això en memòria meva sempre que la begueu.»+
26 Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, esteu proclamant la mort del Senyor fins que ell vingui.
27 Per tant, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor de manera indigna serà culpable de no respectar el cos i la sang del Senyor.
28 Primer, que cadascú s’examini i s’aprovi a si mateix,+ i només llavors podrà menjar del pa i beure de la copa.
29 Perquè qui menja i beu sense comprendre què representa el cos, menja i beu la seva pròpia condemna.
30 Per això molts de vosaltres esteu dèbils i malalts, i bastants esteu dormint en la mort.*+
31 Però si examinéssim el que nosaltres mateixos som, no seríem jutjats.
32 En canvi, quan se’ns jutja, Jehovà* ens disciplina+ perquè no siguem condemnats amb el món.+
33 Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar aquest sopar, espereu-vos els uns als altres.
34 Si algú té gana, que mengi a casa seva, perquè quan us reuniu no sigueu condemnats.+ Pel que fa als altres assumptes, els resoldré quan vingui.
