Primera carta de Joan 4:1-21
4 Estimats, no us cregueu totes les declaracions inspirades.*+ Al contrari, comproveu si les declaracions inspirades* venen de Déu,+ perquè al món han aparegut molts falsos profetes.+
2 D’aquesta manera podreu saber que una declaració inspirada ve de Déu: tota declaració inspirada que reconeix que Jesucrist ha vingut com a humà* ve de Déu.+
3 Però tota declaració inspirada que no reconeix a Jesús no ve de Déu.+ Aquesta és la declaració inspirada de l’anticrist, la declaració que vau escoltar que vindria+ i que ja és al món.+
4 Fillets, vosaltres veniu de Déu i els heu vençut,+ perquè aquell que està unit amb vosaltres+ és més gran que aquell que està unit amb el món.+
5 Ells venen del món.+ Per aquesta raó, el que diuen ve del món i el món els escolta.+
6 Nosaltres venim de Déu. Qui ha conegut Déu ens escolta+ i qui no ve de Déu no ens escolta.+ Així és com distingim entre la declaració inspirada de la veritat i la declaració inspirada de l’error.+
7 Estimats, continuem estimant-nos els uns als altres,+ perquè l’amor ve de Déu, i qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.+
8 Qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.+
9 Així és com es va mostrar l’amor de Déu en el nostre cas: Déu va enviar el seu Fill unigènit*+ al món perquè puguem obtenir la vida per mitjà d’ell.+
10 L’amor consisteix en això: no que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a sacrifici de reconciliació*+ pels nostres pecats.+
11 Estimats, si Déu ens va estimar així, nosaltres estem obligats a estimar-nos els uns als altres.+
12 Ningú ha vist mai Déu.+ Però si ens continuem estimant els uns als altres, Déu està amb nosaltres i el seu amor es fa perfecte en nosaltres.+
13 I sabem que ens mantenim units amb ell i que ell es manté unit amb nosaltres perquè ens ha donat el seu esperit.
14 A més, nosaltres mateixos hem vist i donem testimoni que el Pare ha enviat el seu Fill com a salvador del món.+
15 Si algú reconeix que Jesús és el Fill de Déu,+ Déu es manté unit amb ell i ell es manté unit amb Déu.+
16 I hem arribat a conèixer l’amor que Déu ens té i creiem en aquest amor.+
Déu és amor,+ i qui es manté en l’amor es manté unit amb Déu, i Déu es manté unit amb ell.+
17 D’aquesta manera l’amor s’ha fet perfecte en nosaltres perquè en el dia del judici puguem parlar amb confiança,*+ perquè tal com ell és, així som nosaltres en aquest món.
18 En l’amor no hi ha por,+ sinó que l’amor perfecte fa desaparèixer* la por, perquè la por ens limita. De fet, si algú té por, no ha sigut perfeccionat en l’amor.+
19 Estimem perquè ell ens va estimar primer.+
20 Si algú diu: «Estimo Déu», però odia el seu germà, és un mentider.+ Perquè qui no estima el seu germà,+ a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.+
21 Aquest és el manament que ell ens ha donat: qui estima Déu, que estimi també el seu germà.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «els esperits».
^ Lit. «tot esperit».
^ Lit. «en la carn».
^ O «únic».
^ O «sacrifici propiciatori», «sacrifici d’expiació», «mitjà per apaivagar».
^ O «parlar amb llibertat», «tenir confiança».
^ O «fa fora».