Primera carta de Pere 2:1-25
2 Per tant, desfeu-vos de tota maldat,+ de l’engany, de la hipocresia, de l’enveja i de tota mena de calúmnies.
2 Com nadons,+ desenvolupeu un fort desig per la llet pura* de la paraula, que us farà créixer cap a la salvació,+
3 sempre que hàgiu comprovat* que el Senyor és bo.
4 A l’apropar-vos a ell —que és una pedra viva, rebutjada pels homes,+ però escollida per Déu i preciosa als seus ulls—,+
5 vosaltres, com a pedres vives, esteu sent edificats per formar una casa espiritual+ perquè sigueu un sacerdoci sant i, d’aquesta manera, pugueu oferir sacrificis espirituals+ que Déu accepti per mitjà de Jesucrist.+
6 Per això les Escriptures diuen: «Mireu, poso a Sió una pedra escollida, una pedra angular de fonament molt valuosa, i qui demostri fe en ella no serà mai decebut.»*+
7 Per tant, per a vosaltres ell és molt valuós, perquè sou creients. Però per als que no creuen, «la pedra que els constructors van rebutjar+ s’ha convertit en la pedra angular principal»*+
8 i és «una pedra que fa ensopegar i una roca que ofèn».*+ Ensopeguen perquè desobeeixen la paraula. Aquest és el final que els espera.
9 Però vosaltres sou «un poble escollit, un sacerdoci reial, una nació santa,+ un poble que és una propietat especial,+ per tal que anuncieu per tot arreu les exceŀlències»*+ d’aquell que us ha cridat de la foscor a la seva llum meravellosa.+
10 Perquè abans no éreu un poble, però ara sou el poble de Déu.+ Abans no se us mostrava misericòrdia, però ara se us ha mostrat misericòrdia.+
11 Estimats, com a estrangers i residents temporals que sou,+ us suplico que us continueu abstenint dels desitjos de la carn+ que lluiten contra vosaltres.+
12 Comporteu-vos de manera exceŀlent entre les nacions+ perquè, quan us acusin d’actuar malament, siguin testimonis de les vostres bones obres+ i, com a resultat, glorifiquin Déu el dia que faci la seva inspecció.
13 Per causa del Senyor, sotmeteu-vos a tota institució* humana,+ ja sigui a un rei+ com algú superior,
14 o als governants com els seus enviats per castigar els que fan el mal i lloar els que fan el bé.+
15 Perquè la voluntat de Déu és que, al fer el bé, feu callar els* insensats que parlen per la seva ignorància.+
16 Sigueu com persones lliures,+ però no utilitzeu la vostra llibertat com a excusa per fer* el que està malament,+ sinó per ser esclaus de Déu.+
17 Honreu persones de tot tipus,+ estimeu tota la germandat,+ temeu Déu,+ honreu el rei.+
18 Que els servidors siguin submisos als seus amos amb el respecte que mereixen,+ no només als que són bons i raonables, sinó també als que són difícils de complaure.
19 Perquè si algú aguanta dificultats* i pateix injustament per tenir una bona consciència davant de Déu, això és una cosa molt agradable.+
20 Perquè, quin mèrit té si aguanteu que us peguin per haver pecat?+ Però si aguanteu patiments per haver fet el bé, això li agrada molt a Déu.+
21 De fet, per a això heu sigut cridats, perquè Crist va patir per vosaltres+ i així us va deixar un exemple perquè seguiu fidelment les seves petjades.+
22 Ell no va cometre cap pecat+ i a la seva boca no s’hi va trobar cap engany.+
23 Quan l’insultaven,+ no els va respondre amb insults.+ Quan patia,+ no els va amenaçar, sinó que es va posar a les mans d’aquell que jutja+ amb justícia.
24 Va carregar els nostres pecats+ sobre el seu cos al pal,*+ perquè moríssim pel que fa al* pecat i visquéssim per a la justícia. I «us vau curar gràcies a les seves ferides».+
25 Perquè éreu com ovelles perdudes,+ però ara heu tornat al pastor+ i superintendent de les vostres ànimes.*
Notes a peu de pàgina
^ O «no adulterada».
^ Lit. «hàgiu tastat».
^ Lit. «avergonyit».
^ Lit. «el cap d’angle».
^ O «fa caure».
^ Lit. «virtuts», és a dir, tant les qualitats de Déu com els seus actes dignes de lloança.
^ Lit. «creació».
^ Lit. «poseu un morrió als».
^ O «per encobrir».
^ O «patiments».
^ O «a l’arbre».
^ O «fóssim alliberats del».
^ O «vides».
