Primer llibre dels Reis 13:1-34
13 Mentre Jeroboam estava dret a l’altar+ per fer pujar el fum dels sacrificis, un home de Déu va arribar a Betel des de Judà per ordre de Jehovà.+
2 Aleshores, per ordre de Jehovà, va cridar contra l’altar: «Altar! Altar! Això és el que diu Jehovà: “A la casa de David li naixerà un fill que es dirà Josies.+ Damunt teu, ell sacrificarà els sacerdots dels llocs alts sagrats que fan pujar el fum dels sacrificis damunt teu, i cremarà ossos humans damunt teu.”»+
3 Aquell mateix dia va anunciar un senyal* quan va dir: «Aquest és el senyal que Jehovà ha anunciat: “L’altar es partirà i les cendres* que hi ha al seu damunt seran escampades.”»
4 Tan aviat com el rei Jeroboam va sentir el missatge que l’home del Déu verdader havia proclamat contra l’altar de Betel, va treure la mà de l’altar i, assenyalant l’home, va dir: «Agafeu-lo!»+ Immediatament, la mà que havia estès se li va paralitzar,* i no la podia moure.+
5 Llavors l’altar es va partir i la cendra que hi havia es va escampar, d’acord amb el senyal que l’home del Déu verdader havia anunciat per ordre de Jehovà.
6 I el rei va dir a l’home del Déu verdader: «Si us plau, suplica Jehovà, el teu Déu, i fes oració per mi perquè se’m curi la mà.»+ Així que l’home del Déu verdader va suplicar Jehovà i la mà del rei es va curar i li va quedar com abans.
7 Aleshores el rei va dir a l’home del Déu verdader: «Vine a casa meva, menja alguna cosa i deixa que et faci un regal.»
8 Però l’home del Déu verdader li va contestar: «Encara que em donessis la meitat de la teva casa, no vindria amb tu a menjar pa ni a beure aigua en aquest lloc.
9 Perquè això és el que Jehovà m’ha ordenat: “No has de menjar pa ni beure aigua i no has de tornar pel camí per on has vingut.”»
10 Per tant, va marxar per un altre camí, i no va tornar pel camí que havia agafat per anar a Betel.
11 A Betel hi vivia un profeta que ja era vell. Quan els seus fills van arribar a casa, li van explicar tot el que l’home del Déu verdader havia fet aquell dia a Betel i tot el que havia dit al rei. Després d’explicar tot això al seu pare,
12 ell els va preguntar: «Per on ha marxat?» I els seus fills li van ensenyar el camí per on havia marxat l’home del Déu verdader que havia vingut de Judà.
13 Llavors els va dir: «Prepareu-me el burro.» Els seus fills li van preparar el burro i ell hi va muntar.
14 Aleshores va sortir darrere de l’home del Déu verdader i el va trobar assegut sota un gran arbre. Li va preguntar: «Ets l’home del Déu verdader que ha vingut de Judà?»+ I ell li va contestar: «Sí, soc jo.»
15 El profeta vell li va dir: «Vine a casa meva i menja pa.»
16 Però ell li va contestar: «No puc tornar amb tu ni acceptar la teva invitació, i tampoc puc menjar pa ni beure aigua amb tu en aquest lloc.
17 Perquè Jehovà m’ha dit: “No hi has de menjar pa ni beure aigua. I no has de tornar pel camí per on has vingut.”»
18 Llavors l’altre li va dir: «Jo també soc profeta com tu i, per ordre de Jehovà, un àngel m’ha dit: “Fes-lo tornar amb tu a casa teva perquè mengi pa i begui aigua.”» (El profeta el va enganyar.)
19 Així que va tornar amb ell per menjar pa i beure aigua a casa seva.
20 Mentre estaven asseguts a taula, el profeta que l’havia fet tornar va rebre un missatge de Jehovà.
21 I amb veu forta va dir a l’home del Déu verdader que havia vingut de Judà: «Això és el que diu Jehovà: “Com que no has fet cas de l’ordre de Jehovà i no has obeït el manament que Jehovà, el teu Déu, t’ha donat,
22 sinó que has tornat per menjar pa i beure aigua en aquest lloc, encara que se’t va dir: ‘No mengis pa ni beguis aigua’, el teu cadàver no serà enterrat a la tomba dels teus avantpassats.”»+
23 Després que l’home del Déu verdader va acabar de menjar i de beure, el profeta vell que l’havia fet tornar li va preparar el burro.
24 Aleshores se’n va anar i, pel camí, es va trobar amb un lleó que el va matar.+ El seu cadàver va quedar estès al camí i el burro es va quedar al seu costat. El lleó també es va quedar al costat del cadàver.
25 Uns homes que passaven per allà van veure el cadàver estès al camí i el lleó al seu costat. Llavors van entrar a la ciutat on vivia el profeta vell i van explicar el que havien vist.
26 Quan el profeta que l’havia fet tornar enrere ho va sentir, de seguida va dir: «És l’home del Déu verdader que no ha fet cas de l’ordre de Jehovà+ i, per això, d’acord amb el que Jehovà li havia dit,+ Jehovà l’ha fet caure a les urpes del lleó, que l’ha atacat i l’ha matat.»
27 Aleshores va dir als seus fills: «Prepareu-me el burro.» I ells ho van fer.
28 Llavors se’n va anar i va trobar el cadàver estès al camí, amb el burro i el lleó al seu costat. El lleó no s’havia menjat el cadàver ni havia atacat el burro.
29 El profeta va agafar el cadàver de l’home del Déu verdader, el va posar sobre el burro i se’l va endur a la seva ciutat per fer dol per ell i enterrar-lo.
30 Així que va posar el cadàver a la seva pròpia tomba. Ploraven per ell i deien: «Quina llàstima, germà meu!»
31 Després d’enterrar-lo, va dir als seus fills: «Quan em mori, m’heu d’enterrar on està enterrat l’home del Déu verdader. Poseu els meus ossos al costat dels seus ossos.+
32 El que ell va proclamar per ordre de Jehovà contra l’altar de Betel i contra tots els temples dels llocs alts sagrats+ de les ciutats de Samària es complirà sens falta.»+
33 Ara bé, encara que va passar tot això, Jeroboam no va deixar el seu mal camí, sinó que va continuar nomenant gent del poble perquè fossin sacerdots dels llocs alts sagrats.+ Feia sacerdot* a qualsevol que ho desitgés, i deia: «Que aquest també sigui sacerdot dels llocs alts sagrats.»+
34 Aquest pecat de la casa de Jeroboam+ va fer que fos destruïda i exterminada de damunt de la terra.+
Notes a peu de pàgina
^ O «miracle».
^ O «cendres greixoses», és a dir, cendres xopes del greix dels sacrificis.
^ Lit. «va assecar».
^ Lit. «Omplia la mà».
