Primer llibre dels Reis 20:1-43
20 Ben-Hadad,+ el rei de Síria,+ va reunir tot el seu exèrcit i 32 reis més, amb els seus cavalls i els seus carros. Llavors va pujar a Samària,+ la va assetjar+ i la va atacar.
2 Aleshores va enviar missatgers a la ciutat perquè diguessin a Acab,+ el rei d’Israel: «Això és el que diu Ben-Hadad:
3 “La teva plata i el teu or són meus, i també les teves millors esposes i els teus millors fills.”»
4 I el rei d’Israel va contestar: «Rei i senyor meu, tal com dius, jo soc teu i tot el que tinc també és teu.»+
5 Més tard, els missatgers van tornar i li van dir: «Ben-Hadad diu: “Et vaig enviar aquest missatge: ‘Em donaràs la teva plata, el teu or, les teves esposes i els teus fills.’
6 Però demà, sobre aquesta hora, enviaré els meus homes perquè escorcollin la teva casa i la casa dels teus servidors. Agafaran totes les teves coses valuoses i se les emportaran.”»
7 Aleshores el rei d’Israel va convocar tots els ancians del país i els va dir: «Pareu atenció, si us plau. Aquest home està decidit a portar-nos problemes, perquè ha exigit que li doni les meves esposes, els meus fills, la meva plata i el meu or, i no li he negat res.»
8 I tots els ancians i tot el poble li van dir: «No facis cas. No ho acceptis.»
9 Així que Acab va dir als missatgers de Ben-Hadad: «Digueu al meu senyor, el rei: “Tot el que vas demanar la primera vegada al teu servent ho faré, però això no ho puc acceptar.”» I els missatgers van marxar i van portar la resposta a Ben-Hadad.
10 Aleshores Ben-Hadad li va enviar aquest missatge: «Que els déus em castiguin amb severitat si queda prou pols a Samària per donar-ne un grapat a cadascun dels homes que em segueixen!»
11 El rei d’Israel va contestar: «Digueu-li: “Qui es posa l’armadura, que no canti victòria com si ja se la tragués.”»+
12 Quan Ben-Hadad va rebre la resposta, ell i els reis estaven bevent a les seves tendes, i immediatament va dir als seus servidors: «Prepareu-vos per atacar!» I ells es van preparar per atacar la ciutat.
13 Llavors un profeta va anar a parlar amb Acab,+ el rei d’Israel, i li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Has vist aquest gran exèrcit? Avui el faré caure a les teves mans, i aleshores sabràs que jo soc Jehovà.”»+
14 Acab va preguntar: «Per mitjà de qui?» I ell va respondre: «Això és el que diu Jehovà: “Per mitjà dels ajudants dels prínceps de les províncies.”» Llavors Acab va preguntar: «Qui començarà la batalla?» I el profeta va respondre: «Tu!»
15 Aleshores Acab va fer el recompte dels ajudants dels prínceps de les províncies, i eren 232. Després va fer el recompte de tots els homes d’Israel, i eren 7.000.
16 Van sortir al migdia mentre Ben-Hadad i els 32 reis que l’ajudaven s’emborratxaven a les tendes.
17 Quan els ajudants dels prínceps de les províncies van sortir de la ciutat, Ben-Hadad de seguida va enviar els seus missatgers, que li van dir: «Han sortit uns homes de Samària.»
18 I ell va dir: «Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius, i si han sortit per lluitar, agafeu-los també vius.»
19 Però quan els ajudants dels prínceps de les províncies i els exèrcits que els seguien van sortir de la ciutat,
20 cadascun d’ells va matar el seu adversari. Aleshores els siris van fugir,+ i Israel els va perseguir. Però Ben-Hadad, el rei de Síria, es va escapar a cavall amb alguns genets.
21 I el rei d’Israel va sortir i va atacar els cavalls i els carros, i va fer que els siris patissin una gran derrota.*
22 Més tard, el profeta+ va anar a parlar amb el rei d’Israel i li va dir: «Ves, reforça les teves defenses i pensa bé què faràs,+ perquè a principis de l’any que ve* el rei de Síria pujarà a atacar-te.»+
23 I els servidors del rei de Síria li van dir: «El seu Déu és un Déu de muntanyes, i per això ens han vençut. Però si lluitem contra ells a la plana, els vencerem.
24 Això és el que has de fer: destitueix tots els reis+ i posa governadors al seu lloc.
25 Després reuneix un exèrcit igual que el que has perdut, amb la mateixa quantitat de cavalls i de carros. Lluitem contra ells a la plana, i segur que els vencerem.» I ell va fer el que li havien aconsellat.
26 A principis d’any,* Ben-Hadad va reunir els siris i va pujar a Afec+ per lluitar contra Israel.
27 Els israelites també es van reunir i, després de rebre provisions, van sortir a trobar-los. Quan van acampar davant d’ells, els israelites semblaven dos ramats petits de cabres, mentre que els siris omplien tot el territori.+
28 Aleshores l’home del Déu verdader va anar a parlar amb el rei d’Israel i li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Com que els siris han dit: ‘Jehovà és un Déu de muntanyes, no un Déu de planes’, jo faré caure aquest gran exèrcit a les teves mans,+ i haureu de saber que jo soc Jehovà.”»+
29 Els dos exèrcits van estar acampats l’un davant de l’altre durant set dies, i el setè dia van començar a lluitar. En un sol dia, els israelites van matar 100.000 soldats de peu siris.
30 La resta va fugir a Afec+ i va entrar a la ciutat. Però la muralla va caure sobre 27.000 dels homes que quedaven. Ben-Hadad també va fugir i va entrar a la ciutat, i es va amagar a una habitació interior d’una casa.
31 I els seus servidors li van dir: «Hem sentit a dir que els reis de la casa d’Israel són reis compassius.* Si us plau, deixa que ens posem roba de sac a la cintura i cordes al voltant del cap i que anem a veure el rei d’Israel. Potser et perdona la vida.»+
32 Així que es van posar roba de sac a la cintura i cordes al voltant del cap, i van anar a veure el rei d’Israel i li van dir: «El teu servent Ben-Hadad diu: “Si us plau, perdona’m la vida.”» I ell va contestar: «Encara està viu? És el meu germà.»
33 Els homes ho van considerar un bon presagi i li van agafar la paraula. Per això li van dir: «Ben-Hadad és el teu germà.» I el rei va dir: «Aneu a buscar-lo.» Llavors Ben-Hadad va anar a trobar Acab, i ell el va fer pujar al seu carro.
34 I Ben-Hadad li va dir: «Et tornaré les ciutats que el meu pare va prendre al teu pare, i podràs establir mercats* a Damasc, tal com el meu pare va fer a Samària.»
Acab va respondre: «Si fem aquest tracte, et deixaré marxar.»
Per tant, va fer un tracte amb ell i el va deixar marxar.
35 Per ordre de Jehovà, un dels fills dels profetes*+ va dir al seu company: «Si us plau, pega’m.» Però l’home s’hi va negar.
36 Per això li va dir: «Com que no has obeït el que Jehovà ha dit, tan bon punt marxis d’aquí, un lleó et matarà.» I quan aquest va marxar, va aparèixer un lleó i el va matar.
37 Aleshores es va trobar amb un altre home i li va dir: «Si us plau, pega’m.» I l’home li va donar un cop i el va ferir.
38 Aleshores el profeta va anar a esperar el rei al camí i es va posar una bena als ulls perquè no el reconeguessin.
39 Quan el rei va passar per allà, el profeta li va cridar: «El teu servent es va ficar al mig de la batalla i va sortir un soldat que em va portar un home, i em va dir: “Vigila’l. Si s’escapa, hauràs de pagar la seva vida amb la teva vida+ o amb un talent* de plata.”
40 I mentre el teu servent estava ocupat fent altres coses aquí i allà, l’home va desaparèixer.» I el rei d’Israel li va dir: «Doncs aquesta serà la teva sentència, tu mateix l’has pronunciat.»
41 Immediatament, el profeta es va treure la bena dels ulls i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes.+
42 I el profeta li va dir: «Això és el que diu Jehovà: “Com que has deixat escapar l’home que vaig dir que havia de morir,+ pagaràs la seva vida amb la teva vida,+ i el teu poble pagarà pel seu poble.”»+
43 Aleshores el rei d’Israel se’n va anar a casa seva, a Samària,+ abatut i de mal humor.
Notes a peu de pàgina
^ O «matança».
^ És a dir, la següent primavera.
^ És a dir, a la primavera.
^ O «d’amor lleial».
^ O «escollir carrers».
^ Sembla que l’expressió els fills dels profetes fa referència a una escola per a profetes o a una associació de profetes.
