Primer llibre de Samuel 20:1-42
-
La lleialtat de Jonatan a David (1-42)
20 Llavors David va fugir de Naiot de Ramà i va anar a veure Jonatan per dir-li: «Què he fet?+ Quin crim he comès? I quin mal he fet al* teu pare perquè em vulgui matar?»
2 Jonatan li va contestar: «Això ni pensar-hi!+ A tu no et matarà ningú! Mira, el meu pare no fa res, per insignificant que sigui, sense dir-m’ho abans. Així que, com podria amagar-me una cosa com aquesta? T’asseguro que això no passarà.»
3 Però David va insistir i li va jurar: «El teu pare sap perfectament que em tens molt d’afecte,+ i pensarà: “És millor que Jonatan no ho sàpiga, no sigui que es disgusti.” Però et juro que, tan cert com que Jehovà està viu i tu estàs viu, la meva vida penja d’un fil!»+
4 Aleshores Jonatan va dir a David: «Faré per tu tot el que em diguis.»
5 I David li va respondre: «Demà és lluna nova,+ i esperaran que m’assegui amb el rei per menjar. Aquest és el pla: tu deixaràs que marxi i jo em quedaré amagat al camp fins demà passat al vespre.
6 Si el teu pare s’adona que no hi soc, digue-li: “David m’ha demanat permís per anar ràpidament a casa seva, a Betlem,+ perquè allà s’ofereix un sacrifici anual per tota la seva família.”+
7 Si et respon: “Està bé”, voldrà dir que no estic en perill.* Però si es posa furiós, no tinguis cap dubte que està decidit a fer-me mal.
8 Mostra’m amor lleial,+ perquè has fet un pacte amb mi, el teu servidor, davant de Jehovà.+ Però si soc culpable d’alguna cosa,+ mata’m tu mateix. Per què m’has d’entregar al teu pare?»
9 I Jonatan li va contestar: «Jo mai et faria una cosa així! Si m’assabentés que el meu pare ha decidit fer-te mal, no creus que t’ho diria?»+
10 Llavors David va dir a Jonatan: «Qui m’avisarà si el teu pare reacciona malament?»
11 Jonatan va respondre a David: «Vine, sortim al camp.» Així que tots dos se’n van anar al camp,
12 i Jonatan va dir a David: «Que Jehovà, el Déu d’Israel, en sigui testimoni: demà o demà passat, sobre aquesta hora, intentaré esbrinar el que pensa el meu pare. Si veig que no té res contra tu, enviaré algú perquè t’ho faci saber.
13 Però, si veig que el meu pare intenta fer-te mal, t’avisaré perquè puguis marxar sa i estalvi. Si no ho faig, que Jehovà em castigui* amb severitat. Que Jehovà estigui amb tu,+ igual que va estar amb el meu pare.+
14 I tu, ¿no em mostraràs l’amor lleial de Jehovà mentre jo estigui viu i fins i tot després de la meva mort?+
15 No deixis de mostrar amor lleial als de la meva casa,+ ni tan sols quan Jehovà hagi exterminat tots els teus enemics de la terra.»
16 D’aquesta manera, Jonatan va fer un pacte amb la casa de David. A més, va dir: «Jehovà demanarà comptes als enemics de David.»
17 Aleshores Jonatan va demanar a David que confirmés el seu jurament per la seva amistat, perquè se l’estimava com a si mateix.+
18 Després Jonatan li va dir: «Demà és lluna nova+ i s’adonaran que no hi ets, perquè el teu seient estarà buit.
19 Demà passat encara es notarà més que no hi ets. Així que hauràs de venir al lloc on et vas amagar l’altre dia* i quedar-te aquí, a prop de la pedra.
20 Jo dispararé tres fletxes a un cantó de la pedra, com si apuntés a alguna cosa.
21 Quan digui a l’ajudant: “Ves a buscar les fletxes”, si sents que també li dic: “Mira, les fletxes són més cap aquí, agafa-les”, llavors podràs tornar perquè, tan cert com que Jehovà està viu, això voldrà dir que tot va bé i que no hi ha cap perill.
22 Però, si dic al noi: “Mira, les fletxes són més enllà”, llavors ves-te’n, perquè Jehovà vol que te’n vagis.
23 Que Jehovà sigui testimoni per sempre+ de la promesa que tu i jo ens hem fet.»+
24 Així doncs, David es va amagar al camp. I, quan va arribar la lluna nova, el rei es va asseure a taula per menjar.+
25 El rei estava assegut al seu lloc de sempre, al costat de la paret. Davant de Saül, estava assegut Jonatan, i al costat de Saül estava assegut Abner.+ Però el seient de David estava buit.
26 Aquell dia Saül no va dir res, perquè va pensar: «Li deu haver passat alguna cosa, i no estarà pur.+ Deu ser això, encara no s’haurà purificat.»
27 Però l’endemà de la lluna nova, el segon dia, el seient de David continuava buit. Aleshores Saül va preguntar al seu fill Jonatan: «Per què el fill de Jessè+ no ha vingut a menjar ni ahir ni avui?»
28 Jonatan va contestar a Saül: «David em va suplicar que li donés permís per anar a Betlem.+
29 Em va dir: “Si us plau, deixa’m anar-hi, perquè la meva família ha d’oferir un sacrifici a la ciutat, i el meu propi germà m’ha demanat que hi vagi. Si et sembla bé, deixa’m anar a veure els meus germans.” És per això que no ha estat present a la taula del rei.»
30 Però Saül es va posar furiós amb Jonatan i li va dir: «Tu, fill d’una dona rebel! Et penses que no sé que t’has posat de part del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la teva mare?
31 Mentre el fill de Jessè segueixi viu aquí a la terra, ni tu ni el teu regnat estareu segurs.+ Així que envia ara mateix algú que el vagi a buscar, perquè ha de morir.»*+
32 Però Jonatan va dir al seu pare Saül: «Per què ha de morir?+ Què ha fet?»
33 I Saül li va tirar la llança per matar-lo.+ En aquell moment, a Jonatan li va quedar clar que el seu pare estava decidit a matar David,+
34 i es va aixecar de taula molt furiós. Aquell segon dia de la lluna nova no va menjar res, perquè estava trist per David+ i perquè el seu pare l’havia humiliat.
35 L’endemà al matí, Jonatan va sortir al camp, tal com havia quedat amb David, acompanyat d’un ajudant jove.+
36 I va dir al seu ajudant: «Corre, ves a buscar les fletxes que jo dispari.» L’ajudant va córrer i Jonatan va disparar una fletxa més enllà d’on era ell.
37 Quan el noi va arribar on hi havia la fletxa que Jonatan havia disparat, Jonatan li va cridar: «No és més enllà, la fletxa?»
38 I va afegir: «Corre! Afanya’t! No t’entretinguis!» I l’ajudant de Jonatan va recollir les fletxes i va tornar on era el seu amo.
39 L’ajudant, però, no va sospitar res. Només Jonatan i David sabien què volia dir tot allò.
40 Aleshores Jonatan va donar les seves armes al seu ajudant i li va dir: «Ves, porta-les a la ciutat.»
41 Quan l’ajudant se’n va anar, David va sortir del seu amagatall, que estava allà a prop, al sud. Llavors es va agenollar de cara a terra i es va inclinar tres vegades. Després tots dos es van besar i van plorar l’un per l’altre, però David és qui més plorava.
42 I Jonatan va dir a David: «Ves-te’n en pau, perquè tots dos hem fet un jurament+ pel nom de Jehovà i hem dit: “Que Jehovà sigui testimoni per sempre entre tu i jo, i entre els teus descendents i els meus.”»+
Després David es va aixecar i va marxar, i Jonatan va tornar a la ciutat.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «quin pecat he comès contra el».
^ O «significa pau per al teu servidor».
^ O «castigui Jonatan».
^ Lit. «dia de treball».
^ Lit. «perquè ell és un fill de la mort».
