Primera carta als Tessalonicencs 1:1-10
1 De Pau, Silvà*+ i Timoteu+ a la congregació dels tessalonicencs que està en unió amb Déu, el Pare, i amb el Senyor Jesucrist:
Que rebeu bondat immerescuda i pau.
2 Sempre donem gràcies a Déu quan us mencionem a tots vosaltres en les nostres oracions,+
3 perquè constantment recordem davant del nostre Déu i Pare la vostra obra fidel, els vostres esforços motivats per l’amor i l’aguant que mostreu per l’esperança+ que teniu en el nostre Senyor Jesucrist.
4 Sabem que vosaltres, germans estimats per Déu, heu sigut escollits per ell,
5 perquè les bones notícies que prediquem no us van arribar només amb paraules, sinó també amb poder, amb esperit sant i amb plena convicció. I ja sabeu quina classe de persones vam ser entre vosaltres per al vostre bé.
6 A més, us vau fer imitadors nostres+ i del Senyor+ perquè, enmig de moltes dificultats,+ vau acceptar la paraula amb el goig que ve de l’esperit sant,
7 i així vau arribar a ser un exemple per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia.
8 La veritat és que, gràcies a vosaltres, no només s’ha escoltat la paraula de Jehovà* a Macedònia i Acaia, sinó que s’ha sentit a parlar de la vostra fe en Déu per tot arreu,+ de manera que no cal que diguem res més.
9 Ells mateixos continuen parlant de la primera vegada que ens vam veure, i també de com vau abandonar els vostres ídols+ i vau tornar a Déu per ser esclaus d’un Déu viu i verdader
10 i per esperar del cel el seu Fill,+ a qui va ressuscitar* d’entre els morts, és a dir, Jesús, que ens salva de la ira que ha de venir.+
