Segon llibre de les Cròniques 20:1-37

  • Les nacions veïnes amenacen Judà (1-4)

  • Josafat demana ajuda en oració (5-13)

  • La resposta de Jehovà (14-19)

  • Judà és salvada miraculosament (20-30)

  • Fi del regnat de Josafat (31-37)

20  Després, els moabites+ i els ammonites,+ amb alguns dels ammonim,* van venir a lluitar contra Josafat. 2  Així que van dir a Josafat: «Una gran multitud ha vingut a lluitar contra tu des de la regió del mar,* des d’Edom,+ i ara són a Hassasson-Tamar, és a dir, a Enguedí.»+ 3  Llavors Josafat va tenir por i va prendre la decisió de buscar Jehovà,+ i va proclamar un dejuni per tot Judà. 4  Aleshores el poble de Judà es va reunir per consultar Jehovà;+ van venir de totes les ciutats de Judà per consultar Jehovà. 5  Josafat es va posar dret enmig de la congregació de Judà i Jerusalem, a la casa de Jehovà, davant del pati nou, 6  i va dir: «Oh Jehovà, el Déu dels nostres avantpassats, no ets tu Déu al cel?+ I no domines tu tots els regnes de les nacions?+ La força i el poder són a les teves mans, i ningú pot fer-te front.+ 7  Déu nostre, ¿no vas expulsar de davant del teu poble Israel els habitants d’aquesta terra i llavors la vas donar de manera permanent a la descendència del teu amic Abraham?+ 8  I ells s’hi van establir, i allà et van construir un santuari per al teu nom.+ Deien: 9  “Si ens ve a sobre una desgràcia, ja sigui per l’espasa, per una sentència desfavorable, per una epidèmia o per la fam, ens posarem drets davant d’aquesta casa i davant teu (perquè el teu nom és en aquesta casa)+ i et suplicarem ajuda enmig de la nostra angoixa, i tu ens escoltaràs i ens salvaràs.”+ 10  Ara estan aquí els homes d’Ammon, de Moab i de la regió muntanyosa de Seïr.+ Quan els israelites van sortir d’Egipte, no vas permetre que conquerissin la terra d’ells. Se’n van apartar i no els van destruir.+ 11  I ara ens ho paguen venint a expulsar-nos de la teva propietat, que ens vas donar com a herència.+ 12  Déu nostre, no els castigaràs?+ Nosaltres no podem fer res contra aquesta gran multitud que ve a atacar-nos, i no sabem què hem de fer,+ però els nostres ulls miren cap a tu.»+ 13  Mentrestant, tots els de Judà estaven drets davant de Jehovà, amb les seves dones i els seus fills, fins i tot els més petits. 14  Llavors, enmig de la congregació, l’esperit de Jehovà va venir sobre Jahaziel, el fill de Zacaries, el fill de Benaià, el fill de Jeiel, el fill de Matanies, el levita dels fills d’Assaf. 15  I Jahaziel va dir: «Escolteu amb atenció, tot Judà i habitants de Jerusalem, i tu, rei Josafat! Això és el que us diu Jehovà: “No tingueu por ni us espanteu per aquesta gran multitud, perquè la batalla no és vostra, sinó de Déu.+ 16  Demà baixeu contra ells. Ells pujaran pel pas de Sis, i els trobareu al final de la vall,* davant del desert de Jeruel. 17  No caldrà que lluiteu aquesta batalla. Ocupeu els vostres llocs, quedeu-vos quiets+ i vegeu com us salva Jehovà.+ Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por ni us espanteu.+ Demà sortiu contra ells i Jehovà estarà amb vosaltres.”»+ 18  I Josafat es va inclinar de cara a terra, i tot Judà i els habitants de Jerusalem es van inclinar fins a terra davant de Jehovà per adorar Jehovà. 19  Llavors els levites que eren descendents dels quehatites+ i dels coreïtes es van aixecar per lloar Jehovà, el Déu d’Israel, amb veu molt forta.+ 20  L’endemà es van llevar ben d’hora al matí i van sortir cap al desert de Tecoa.+ Quan sortien, Josafat es va posar davant d’ells i va dir: «Escolteu-me, Judà i habitants de Jerusalem! Tingueu fe en Jehovà, el vostre Déu, i així podreu mantenir-vos ferms.* Tingueu fe en els seus profetes,+ i us anirà bé.» 21  Després de consultar el poble, va escollir homes perquè cantessin+ a Jehovà i el lloessin, vestits amb adorns sants, mentre sortien davant dels homes armats, dient: «Doneu gràcies a Jehovà, perquè el seu amor lleial dura per sempre.»+ 22  Quan van començar a cantar lloances amb alegria, Jehovà va parar una emboscada contra els homes d’Ammon, de Moab i de la regió muntanyosa de Seïr que estaven envaint Judà, i es van matar els uns als altres.+ 23  I els ammonites i els moabites van anar en contra dels habitants de la regió muntanyosa de Seïr+ per destruir-los i exterminar-los. I després de matar els habitants de Seïr, es van matar els uns als altres.+ 24  Però quan els homes de Judà van arribar a la torre de vigilància del desert+ i van mirar cap a la multitud, van veure els cadàvers estesos a terra;+ no hi havia cap supervivent. 25  Josafat i la seva gent van anar a emportar-se el botí, i van trobar molts béns, roba i objectes de valor, i els van anar agafant fins que ja no en van poder carregar més.+ El botí era tan gran que van tardar tres dies a endur-se’l. 26  El quart dia es van reunir a la vall de Beracà, i allà van lloar* Jehovà. Per això van anomenar aquell lloc la vall de Beracà,*+ i aquest és el seu nom fins al dia d’avui. 27  Aleshores tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al capdavant, van tornar a Jerusalem molt contents, perquè Jehovà els va omplir d’alegria per haver vençut els seus enemics.+ 28  Van arribar a Jerusalem amb instruments de corda, arpes+ i trompetes,+ i van anar a la casa de Jehovà.+ 29  I tots els regnes d’aquelles terres van tenir molta por a causa de Déu quan van sentir que Jehovà havia lluitat contra els enemics d’Israel.+ 30  Per això, el regnat de Josafat va ser tranquil, i el seu Déu li va seguir donant pau a tot arreu.+ 31  I Josafat va continuar regnant a Judà. Tenia 35 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 25 anys a Jerusalem. La seva mare es deia Azubà i era la filla de Xilhí.+ 32  Va seguir els passos del seu pare Asà,+ no se’n va desviar. Va fer el que estava bé als ulls de Jehovà.+ 33  Però els llocs alts sagrats no van desaparèixer,+ i el poble encara no havia preparat el seu cor per buscar el Déu dels seus avantpassats.+ 34  La resta de la història de Josafat, des del principi fins a la fi, està escrita entre les paraules de Jehú,+ el fill d’Hananí,+ que es van incloure al Llibre dels Reis d’Israel. 35  Després d’això, Josafat, el rei de Judà, va fer una aliança amb Ahazià, el rei d’Israel, que actuava molt malament.+ 36  El va convertir en el seu soci per construir vaixells que anirien a Tarsis,+ i van construir els vaixells a Ession-Guèber.+ 37  Però Elièzer, el fill de Dodavahu, que era de Maresa, va profetitzar el següent contra Josafat: «Com que has fet una aliança amb Ahazià, Jehovà destruirà les teves obres.»+ Així que els vaixells van quedar destrossats+ i no van poder anar a Tarsis.

Notes a peu de pàgina

O potser «meünites».
Pel que sembla, fa referència a la mar Morta.
O «del uadi».
O «aguantar».
Lit. «van beneir».
Significa ‘benedicció’.