Segona carta als Corintis 2:1-17

  • Pau vol animar els corintis (1-4)

  • Perdonen un pecador i el readmeten (5-11)

  • Pau a Troas i a Macedònia (12, 13)

  • El ministeri és una marxa triomfal (14-17)

    • «No som venedors ambulants de la paraula de Déu» (17)

2  De fet, he decidit no tornar-vos a visitar amb tristesa.  Perquè si us entristeixo, qui m’animarà a mi? Només aquell a qui he entristit.  Us he escrit tot el que us he escrit perquè quan vingui no m’entristeixi per aquells que m’haurien d’alegrar. Estic convençut que allò que m’alegra a mi, també us alegra a tots vosaltres.  Us vaig escriure amb moltes llàgrimes pel patiment* i l’angoixa del meu cor, però no per posar-vos tristos,+ sinó per fer-vos saber el gran amor que us tinc.  Si algú ha provocat tristesa,+ no m’ha entristit a mi, sinó en certa manera a tots vosaltres (no vull ser massa dur amb el que dic).  Aquest home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria.  Ara l’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar,+ no fos cas que es consumís* de tanta tristesa.+  Per tant, us demano* que li reafirmeu el vostre amor.+  Perquè també us vaig escriure per aquesta raó: per saber si seríeu obedients en tot. 10  Si perdoneu alguna cosa a algú, jo també l’hi perdono. De fet, tot el que jo he perdonat (si és que calia que perdonés res) ho he fet pel vostre bé davant de Crist, 11  perquè Satanàs no s’aprofiti de nosaltres,*+ ja que no desconeixem les seves tàctiques.*+ 12  Quan vaig arribar a Troas+ per anunciar les bones notícies del Crist, se’m va obrir una porta en l’obra del Senyor, 13  però no estava tranquil,* perquè no hi vaig trobar el meu germà Titus.+ És per això que em vaig acomiadar i vaig marxar cap a Macedònia.+ 14  Donem gràcies a Déu! Ell sempre ens porta en una marxa triomfal acompanyats del Crist i per mitjà nostre escampa* per tot arreu la fragància del coneixement sobre ell. 15  Perquè per a Déu som una fragància dolça de Crist que arriba als que s’encaminen a la salvació i als que s’encaminen a la destrucció. 16  Per a aquests últims és una olor* de mort que porta a la mort,+ i per als primers és una fragància de vida que porta a la vida. I qui està capacitat per fer aquestes coses? 17  Nosaltres ho estem. Perquè no som venedors ambulants* de la paraula de Déu com molts altres,+ sinó que som enviats de Déu que parlem amb tota sinceritat davant de Déu i acompanyats de Crist.

Notes a peu de pàgina

Lit. «per la tribulació».
O «s’enfonsés».
O «exhorto».
O «no ens enganyi».
O «les seves intencions», «els seus plans».
O «el meu esperit no estava tranquil».
O «fa perceptible».
O «fragància».
O «no traiem profit».