Segona carta als Corintis 3:1-18
3 ¿Cal que ens recomanem a nosaltres mateixos una altra vegada? És que necessitem, com alguns, cartes de recomanació per a vosaltres o de vosaltres?
2 Vosaltres sou la nostra carta,+ escrita en els nostres cors i coneguda i llegida per tota la humanitat.
3 Perquè és evident que sou una carta de Crist escrita per nosaltres com a ministres.+ No ha sigut escrita amb tinta, sinó amb l’esperit d’un Déu viu, i tampoc ha sigut escrita en taules de pedra,+ sinó en taules de carn, en els cors.+
4 Aquesta és la confiança que tenim en Déu per mitjà del Crist.
5 Però no és que ens hàgim capacitat a nosaltres mateixos com si hi hagués res que vingués de nosaltres, sinó que estem capacitats gràcies a Déu.+
6 Ell és qui ens ha capacitat perquè siguem ministres d’un nou pacte,+ no d’un codi escrit,+ sinó de l’esperit. Perquè el codi escrit condemna a mort,+ però l’esperit dona vida.+
7 Ara bé, el codi que condemna a mort i que estava gravat en pedres+ va venir amb tanta glòria que els israelites no podien mirar la cara de Moisès per la glòria que irradiava la seva cara,+ una glòria que havia de desaparèixer.
8 Per tant, no hauria de tenir encara més glòria la manera com es dona l’esperit?+
9 Perquè si el codi que condemna+ era gloriós,+ la manera com es declara justes les persones serà encara molt més gloriosa!+
10 De fet, fins i tot allò que abans va rebre glòria la va perdre a causa de la glòria que és superior.+
11 Perquè si el que havia de desaparèixer va venir amb glòria,+ la glòria d’allò que perdura encara serà molt més gran!+
12 Com que tenim aquesta esperança,+ parlem obertament
13 i no fem com Moisès, que es cobria la cara amb un vel+ perquè els israelites no veiessin la fi* d’allò que havia de desaparèixer.
14 Però la seva ment era insensible.+ I fins al dia d’avui, quan es llegeix l’antic pacte, porten posat el mateix vel,+ perquè només es pot treure per mitjà de Crist.+
15 De fet, fins al dia d’avui, sempre que es llegeix Moisès+ hi ha un vel sobre els seus cors.+
16 Però quan algú es gira cap a Jehovà,* el vel desapareix.+
17 Ara bé, Jehovà* és l’Esperit,+ i on hi ha l’esperit de Jehovà* hi ha llibertat.+
18 I tots nosaltres, mentre reflectim com miralls la glòria de Jehovà* sense cap vel a la cara, som transformats en aquesta mateixa imatge que cada vegada reflecteix més glòria,* exactament com ho fa Jehovà,* l’Esperit.*+
Notes a peu de pàgina
^ O «el final».
^ Lit. «de glòria en glòria».
^ O potser «l’esperit de Jehovà».
