Segon llibre dels Reis 23:1-37
23 Llavors el rei va fer que convoquessin tots els ancians de Judà i Jerusalem.+
2 Després va pujar a la casa de Jehovà amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots i els profetes —tot el poble, tant grans com petits—, i els va llegir tot el que deia el llibre+ del pacte+ que havien trobat a la casa de Jehovà.+
3 El rei, dret al costat de la columna, va fer un pacte* davant de Jehovà+ en el qual es va comprometre a seguir Jehovà i a obeir els seus manaments, els seus recordatoris i els seus decrets amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima,* complint les paraules d’aquell pacte que estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va estar d’acord amb el pacte.+
4 Aleshores el rei va manar al gran sacerdot Helquies,+ als altres sacerdots* i als porters que traguessin del temple de Jehovà tots els utensilis que s’havien fet per a Baal, per al pal sagrat+ i per a tot l’exèrcit del cel. Després els va cremar fora de Jerusalem, a les terrasses del Cedró, i es va endur les cendres a Betel.+
5 Va posar fi a l’activitat dels sacerdots dels déus estrangers que els reis de Judà havien nomenat perquè fessin pujar el fum dels sacrificis als llocs alts sagrats de les ciutats de Judà i dels voltants de Jerusalem, i també va posar fi a l’activitat dels que feien pujar el fum dels sacrificis a Baal, al sol, a la lluna, a les consteŀlacions del zodíac i a tot l’exèrcit del cel.+
6 Va treure el pal sagrat+ de la casa de Jehovà i el va portar als afores de Jerusalem, a la vall de Cedró. Allà el va cremar+ i el va moldre, i en va escampar la pols sobre les tombes de la gent comuna.+
7 També va enderrocar les cases dels prostituts de temple+ que hi havia a la casa de Jehovà, on les dones teixien tendes que servien de santuaris per al pal sagrat.
8 Llavors va fer venir tots els sacerdots de les ciutats de Judà i va fer que els llocs alts sagrats on els sacerdots havien fet pujar el fum dels sacrificis no servissin per adorar, des de Gueba+ fins a Beerxeba.+ També va enderrocar els llocs alts sagrats que hi havia a l’entrada de la porta de Josuè, el cap de la ciutat, i que quedaven a mà esquerra entrant per la porta de la ciutat.
9 Els sacerdots dels llocs alts sagrats no servien a l’altar de Jehovà a Jerusalem,+ però sí que menjaven del pa sense llevat amb els seus germans.
10 També va fer que Tófet,+ que està a la vall dels Fills d’Hinnom,*+ ja no servís per adorar, perquè ningú pogués cremar el seu fill o la seva filla al foc* com a sacrifici en honor de Mólec.+
11 Va prohibir que els cavalls que els reis de Judà havien dedicat* al sol entressin a la casa de Jehovà per la sala* de Natan-Mèlec, el funcionari reial, que estava situada als pòrtics. També va cremar els carros dedicats al sol.+
12 El rei també va enderrocar els altars que els reis de Judà havien fet al terrat+ de l’habitació de dalt d’Acaz i els altars que Manassès havia construït als dos patis de la casa de Jehovà.+ Els va fer miques i en va escampar la pols per la vall de Cedró.
13 Va fer que els llocs alts sagrats de davant de Jerusalem, que estaven al sud* de la muntanya de la Destrucció,* ja no servissin per adorar. Salomó, el rei d’Israel, havia construït aquells llocs alts sagrats per a Astoret, la deessa repugnant dels sidonis, per a Quemoix, el déu repugnant de Moab, i per a Milcom,+ el déu repugnant dels ammonites.+
14 Va destruir les columnes sagrades, va tallar els pals sagrats+ i va omplir d’ossos humans aquells llocs.
15 També va enderrocar l’altar de Betel, el lloc alt sagrat que havia fet Jeroboam, el fill de Nebat, i que havia fet pecar Israel.+ I després d’enderrocar aquell altar i el lloc alt sagrat, va cremar el lloc alt sagrat i el va moldre, i va cremar el pal sagrat.+
16 Quan Josies es va girar i va veure les tombes que hi havia a la muntanya, va fer que traguessin els ossos de les tombes i que els cremessin a l’altar, de manera que ja no es pogués utilitzar per adorar. Així es va complir el que Jehovà havia dit per mitjà de l’home del Déu verdader que havia profetitzat que passaria tot allò.+
17 Llavors el rei va dir: «De qui és aquella làpida que veig allà?» Els homes de la ciutat li van contestar: «És la tomba de l’home del Déu verdader de Judà+ que va profetitzar aquestes coses que has fet contra l’altar de Betel.»
18 Per tant, va dir: «Deixeu-lo descansar, que ningú toqui els seus ossos.» Així que no van tocar els seus ossos ni els ossos del profeta que havia vingut de Samària.+
19 Josies també va fer desaparèixer tots els temples dels llocs alts sagrats de les ciutats de Samària+ que els reis d’Israel havien construït per provocar Déu, i els va fer el mateix que havia fet a Betel.+
20 Va matar sobre els altars tots els sacerdots dels llocs alts sagrats que estaven allà i va cremar-hi ossos humans.+ Després va tornar a Jerusalem.
21 Aleshores el rei va ordenar al poble: «Celebreu la Pasqua+ per a Jehovà, el vostre Déu, tal com està escrit en aquest llibre del pacte.»+
22 No s’havia celebrat cap Pasqua com aquella des de l’època en què els jutges jutjaven Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà.+
23 Però l’any 18 del regnat de Josies es va celebrar aquesta Pasqua per a Jehovà a Jerusalem.
24 Josies també va eliminar els mèdiums, els endevins,+ els ídols familiars,*+ els ídols repugnants i totes les coses repugnants que es veien a la terra de Judà i a Jerusalem. Va fer això per complir amb el que deia la Llei+ escrita al llibre que el sacerdot Helquies havia trobat a la casa de Jehovà.+
25 Abans d’ell no hi va haver cap rei que fos com Josies, que tornés a Jehovà amb tot el seu cor, amb tota la seva ànima+ i amb totes les seves forces, seguint tota la Llei de Moisès, i després d’ell tampoc n’hi va haver cap d’igual.
26 Però, tot i això, Jehovà va seguir molt furiós amb Judà per totes les coses ofensives que Manassès havia fet per provocar-lo.+
27 Jehovà va dir: «També expulsaré Judà de la meva vista,+ igual que vaig expulsar Israel,+ i rebutjaré aquesta ciutat que vaig escollir, Jerusalem, i la casa sobre la qual vaig dir: “El meu nom seguirà allà.”»+
28 La resta de la història de Josies, tot el que va fer, està escrita al llibre de la història dels reis de Judà.
29 Durant el regnat de Josies, el faraó Necó, el rei d’Egipte, va anar a trobar-se amb el rei d’Assíria al riu Eufrates. El rei Josies va sortir a lluitar contra ell, però quan Necó el va veure, el va matar a Meguidó.+
30 Els seus servidors van portar el seu cos en carro des de Meguidó fins a Jerusalem i el van enterrar a la seva tomba. Aleshores el poble va ungir Jehoahaz, el fill de Josies, i el va fer rei en lloc del seu pare.+
31 Jehoahaz+ tenia 23 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal+ i era la filla de Jeremies, que era de Libnà.
32 Va fer el que estava malament als ulls de Jehovà, igual que havien fet els seus avantpassats.+
33 El faraó Necó+ el va empresonar a Riblà,+ a la terra d’Hamat, per impedir que regnés a Jerusalem, i va exigir al país 100 talents* de plata i un talent d’or.+
34 A més, el faraó Necó va fer rei Eliaquim, el fill de Josies, en lloc del seu pare, i li va canviar el nom i li va posar Joiaquim. Però a Jehoahaz se’l va endur a Egipte,+ i allà va morir.+
35 Joiaquim va donar la plata i l’or al faraó, però per pagar la plata que el faraó havia exigit, va haver de cobrar un impost al país. Va exigir una quantitat determinada de plata i or a cada habitant del país* per pagar al faraó Necó.
36 Joiaquim+ tenia 25 anys quan va començar a regnar, i va regnar durant 11 anys a Jerusalem.+ La seva mare es deia Zebidà i era la filla de Pedaià, que era de Rumà.
37 No va deixar de fer el que estava malament als ulls de Jehovà,+ igual que havien fet els seus avantpassats.+
Notes a peu de pàgina
^ O «va renovar el pacte».
^ O «als sacerdots de segon rang».
^ Lit. «passar el seu fill o la seva filla pel foc».
^ O «pel menjador».
^ Lit. «havien donat».
^ Lit. «a la dreta», és a dir, a la dreta d’algú que mira cap a l’est.
^ Fa referència a la muntanya de les Oliveres, especialment l’extrem sud, també anomenada muntanya de l’Ofensa.
^ O «déus familiars». Lit. «terafim».
^ Lit. «a la gent de la terra».
