Segon llibre de Samuel 13:1-39
13 Absalom, el fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar.+ I Amnon,+ un altre fill de David, es va enamorar d’ella.
2 Amnon patia tant a causa de la seva germana Tamar que va acabar posant-se malalt, perquè ella era verge i Amnon veia difícil que pogués fer res amb ella.
3 Però Amnon tenia un amic que es deia Jehonadab+ i era el fill de Samaà,+ el germà de David. Jehonadab era un home molt astut,
4 i va dir a Amnon: «Com és que tu, que ets el fill del rei, estàs tan deprimit cada matí? Per què no m’expliques què et passa?» Amnon li va contestar: «Estic enamorat de Tamar, la germana+ del meu germà Absalom.»
5 Jehonadab li va respondre: «Fica’t al llit i fes veure que estàs malalt. Quan el teu pare et vingui a veure, demana-li: “Si us plau, fes que la meva germana Tamar vingui a portar-me alguna cosa per menjar. Que prepari davant meu el menjar que se sol donar als malalts* i que me’l serveixi, i jo me’l menjaré.”»
6 Així doncs, Amnon es va ficar al llit i es va fer el malalt. Llavors el rei el va anar a veure i Amnon li va dir: «Si us plau, fes venir la meva germana Tamar. Que prepari davant meu dues coques amb forma de cor i que me les serveixi perquè les pugui menjar.»
7 Aleshores David va enviar aquest missatge a Tamar, que era a la casa: «Si us plau, ves a casa del teu germà Amnon i prepara-li alguna cosa per menjar.»
8 Tamar va anar a casa del seu germà Amnon, que era al llit. Va agafar farina, la va pastar, va preparar unes coques davant seu i les va cuinar.
9 Després va agafar la paella i li va servir les coques. Però Amnon no va voler menjar, i va exclamar: «Que tothom surti d’aquí!» I tothom se’n va anar.
10 Tot seguit, Amnon va dir a Tamar: «Porta’m el menjar al dormitori i dona-me’l tu mateixa.» Tamar va agafar les coques amb forma de cor que havia fet i les va portar al seu germà Amnon, al dormitori.
11 Quan s’hi va acostar perquè ell se les mengés, Amnon la va agafar i li va dir: «Vine, fica’t al llit amb mi, germana meva.»
12 Però ella li va dir: «No, germà meu! No m’humiliïs! Això no es fa a Israel.+ No facis una cosa tan menyspreable.+
13 No em podria recuperar mai d’aquesta humiliació. I a tu et considerarien un home menyspreable a Israel. Si us plau, parla amb el rei, que ell m’entregarà a tu, no s’hi oposarà.»
14 Però ell no la va voler escoltar. I com que era més fort que ella, la va violar i la va humiliar.
15 Llavors Amnon va començar a sentir un odi molt fort per ella, molt més fort que l’amor que li havia tingut. Per això li va dir: «Aixeca’t! Ves-te’n!»
16 Però ella li va contestar: «No, germà meu, ara no em facis fora d’aquí! Això seria pitjor que el que m’acabes de fer!» Però ell no la va voler escoltar.
17 Amnon va cridar el jove que el servia i li va dir: «Fes el favor de treure aquesta dona del meu davant i barra la porta!»
18 (Ella portava una roba especial,* tal com acostumaven a vestir les filles verges del rei.) El servidor d’Amnon la va fer fora i va barrar la porta.
19 Aleshores Tamar es va posar cendra al cap+ i es va esquinçar la túnica especial que portava posada. I se’n va anar caminant, amb les mans a sobre del cap, mentre cridava desesperadament.
20 Al veure-la, el seu germà Absalom+ li va preguntar: «Ha sigut el teu germà Amnon qui t’ha fet això? Germana meva, no expliquis a ningú el que ha passat. Ell és el teu germà.+ No li donis voltes a* aquest assumpte.» A partir de llavors, Tamar va viure a casa del seu germà Absalom, aïllada de la gent.
21 Quan el rei David se’n va assabentar, es va posar molt furiós.+ Però com que Amnon era el seu primogènit i se l’estimava molt, no va voler ferir els seus sentiments.
22 Ara bé, Absalom odiava+ Amnon perquè havia humiliat la seva germana Tamar,+ però no li va dir res, ni bo ni dolent.
23 Després de dos anys sencers, quan els esquiladors d’Absalom eren a Baal-Hassor, a prop d’Efraïm,+ Absalom va convidar tots els fills del rei a un banquet.+
24 Absalom va anar a veure el rei i li va dir: «Estic esquilant les meves ovelles. Si us plau, acompanya’m, oh rei, i que també vinguin els teus servidors.»
25 El rei li va contestar: «No, fill meu. Si tots hi anem, serem una càrrega per a tu.» Tot i que Absalom va continuar insistint, el rei no va voler anar-hi, però el va beneir.
26 Aleshores Absalom va dir: «Doncs deixa que vingui amb nosaltres el meu germà Amnon.»+ El rei va respondre: «I per què hi hauria d’anar ell?»
27 Però Absalom va insistir tant que el rei va deixar que hi anessin Amnon i tots els seus altres fills.
28 Llavors Absalom va manar als seus homes: «Estigueu atents. Tan bon punt Amnon estigui content per l’efecte del vi, us diré: “Mateu Amnon!”, i a l’instant l’heu de matar. No tingueu por, perquè soc jo qui us ho ordena. Sigueu forts i valents.»
29 Així doncs, els homes d’Absalom van matar Amnon, tal com Absalom els havia ordenat. Aleshores tots els altres fills del rei es van aixecar, van pujar cadascun a la seva mula i van fugir.
30 Quan encara estaven de camí, David va rebre aquesta notícia: «Absalom ha matat tots els fills del rei. No n’ha quedat ni un.»
31 Al sentir-ho, el rei es va aixecar, es va esquinçar els vestits i es va estirar a terra. I tots els seus servidors es van quedar drets al seu voltant amb els vestits esquinçats.
32 Però Jehonadab,+ el fill de Samaà,+ el germà de David, va dir: «Que no es pensi el meu senyor que han matat a tots els joves, els fills del rei, perquè només ha mort Amnon.+ Ha sigut Absalom qui ha donat l’ordre de matar-lo.+ Ho tenia decidit des del dia que Amnon va humiliar la seva germana+ Tamar.+
33 Que el meu senyor, el rei, no faci cas d’aquesta notícia que diu que tots els fills del rei han mort, perquè només ha mort Amnon.»
34 Mentrestant, Absalom va fugir.+ Més tard, el vigilant va aixecar la vista i va veure molta gent venint pel camí que hi havia darrere seu, al costat de la muntanya.
35 I Jehonadab+ va dir al rei: «Mira, oh rei, els teus fills han tornat. El teu servidor ha dit la veritat.»
36 Tot just va acabar de parlar, els fills del rei van entrar plorant a crits. I el rei i tots els seus servidors també ploraven desconsoladament.
37 Però Absalom havia fugit on era Talmai,+ el fill d’Amihud, el rei de Guesur. I David va estar de dol pel seu fill durant molts dies.
38 Després d’arribar a Guesur,+ Absalom s’hi va quedar tres anys.
39 El rei David, un cop va acceptar* la mort d’Amnon, va tenir moltes ganes d’anar a veure Absalom.
Notes a peu de pàgina
^ O «el pa del consol».
^ O «amb adorns».
^ O «Que el teu cor no es capfiqui en».
^ O «va trobar consol per».
