Segon llibre de Samuel 16:1-23

  • Sibà calumnia Mefibóixet (1-4)

  • Semeí maleeix David (5-14)

  • Husai es presenta davant d’Absalom (15-19)

  • El consell d’Ahitófel (20-23)

16  Tot just va passar el cim de la muntanya,+ David es va trobar amb Sibà,+ l’ajudant de Mefibóixet,+ que l’esperava amb un parell de burros carregats amb 200 pans, 100 pans de panses, 100 pans de fruites d’estiu* i una gerra gran de vi.+  El rei va preguntar a Sibà: «Per què has portat tot això?» I Sibà va respondre: «Els burros són perquè hi cavalqui la família del rei. El pa i les fruites d’estiu són perquè se’ls mengin els joves. I el vi és perquè en beguin els que s’esgotin pel desert.»+  Llavors el rei li va preguntar: «I on és el net* del teu amo?»+ Sibà va respondre: «S’ha quedat a Jerusalem, perquè ha dit: “Avui el poble d’Israel em tornarà el regne del meu avi.”»*+  Aleshores el rei va dir a Sibà: «Doncs, mira: tot el que és de Mefibóixet ara és teu.»+ I Sibà va contestar: «M’inclino davant teu, oh rei, senyor meu. Espero tenir el teu favor.»+  Quan el rei David va arribar a Bahurim, va sortir un home que es deia Semeí,+ que era fill de Guerà i era de la família de la casa de Saül, i va anar cap a ell maleint-lo a crits.+  Tirava pedres a David, a tots els servidors del rei i a tots els altres, inclosos els guerrers que David tenia a dreta i esquerra.  Semeí maleïa David i deia: «Ves-te’n, ves-te’n! Sanguinari! Inútil!  Jehovà t’ha fet pagar per tota la sang que has vessat de la casa de Saül, a qui has tret el tron. Per això Jehovà ha donat el regne al teu fill Absalom. Ara aquestes desgràcies et persegueixen perquè ets un assassí.»*+  Llavors Abisai, el fill de Seruià,+ va dir al rei: «Per què aquest gos mort+ ha de maleir el meu senyor, el rei?+ Deixa’m anar-hi i tallar-li el cap.»+ 10  Però el rei va respondre: «Què té a veure això amb vosaltres, fills de Seruià?+ Deixeu que em maleeixi,+ perquè Jehovà li ha dit:+ “Maleeix David!” Així que, com pot algú preguntar-li per què ho fa?» 11  Aleshores David va dir a Abisai i a tots els seus servidors: «Si el meu propi fill, que és de la meva sang, em vol matar,+ què puc esperar d’un benjaminita?+ Deixeu que em maleeixi, perquè Jehovà li ha dit que ho faci. 12  Potser Jehovà veu el meu patiment+ i Jehovà em dona benediccions en comptes de les malediccions que m’han llançat avui.»+ 13  I David i els seus homes van continuar baixant pel camí mentre Semeí caminava per la muntanya, paraŀlel a David, maleint-lo a crits,+ tirant-li pedres i aixecant polseguera. 14  Per fi, el rei i tots els que anaven amb ell van arribar al seu destí. Estaven esgotats, i allà van descansar. 15  Mentrestant, Absalom i tots els homes d’Israel van arribar a Jerusalem. Ahitófel+ anava amb ell. 16  Llavors Husai,+ l’arquita,+ l’amic* de David, es va presentar davant d’Absalom, i li va dir: «Visca el rei!+ Visca el rei!» 17  I Absalom va dir a Husai: «És així com mostres lleialtat* al teu amic? Per què no has anat amb ell?» 18  Però Husai va contestar a Absalom: «Jo mai em posaria de part seva. Estic de part d’aquell a qui Jehovà, aquests homes i la resta d’homes d’Israel han escollit. I amb ell em quedaré. 19  I insisteixo: a qui he de servir, sinó al fill del meu amic? Igual que vaig servir el teu pare, també et serviré a tu.»+ 20  Llavors Absalom va dir a Ahitófel: «Què hem de fer? Què m’aconselles?»+ 21  I Ahitófel li va respondre: «Tingues relacions sexuals amb les concubines del teu pare,+ les que ell va deixar cuidant la casa.*+ Així tot Israel sabrà que t’has guanyat l’odi del teu pare, i els teus partidaris se sentiran més forts.» 22  Així doncs, van muntar al terrat+ una tenda per a Absalom, i ell va tenir relacions sexuals amb les concubines del seu pare+ a la vista de tot Israel.+ 23  En aquella època, quan Ahitófel donava un consell,+ la gent ho considerava com si vingués del Déu verdader. Així és com David i Absalom veien tots els consells d’Ahitófel.

Notes a peu de pàgina

Bàsicament figues i potser també dàtils.
Lit. «fill».
Lit. «pare».
O «ets culpable de vessar sang».
O «el confident».
O «amor lleial».
O «el palau».