Segon llibre de Samuel 18:1-33
18 Llavors David va comptar els soldats que eren amb ell i els va posar sota les ordres de caps de milers i de caps de centenars.+
2 Els va dividir en tres grups: va posar un terç dels soldats sota les ordres de Joab,+ un terç sota les ordres d’Abisai,+ el germà de Joab i el fill de Seruià,+ i un terç sota les ordres d’Itai,+ el guitita. Després el rei va dir als seus homes: «Jo també aniré amb vosaltres.»
3 Però ells li van contestar: «No vinguis.+ Si nosaltres fugim, a ells no els importarà, i si la meitat de nosaltres mor, tampoc els importarà. Però tu vals per 10.000 de nosaltres.+ És millor que et quedis a la ciutat i ens enviïs ajuda des d’aquí.»
4 El rei els va dir: «D’acord, faré el que us sembli millor.» Així doncs, el rei es va quedar al costat de la porta de la ciutat, i tots els soldats van anar sortint en grups de 100 i de 1.000.
5 Però el rei va donar aquesta ordre a Joab, a Abisai i a Itai: «Tracteu bé el jove Absalom. Feu-ho per mi.»+ Tots els soldats van sentir l’ordre que David va donar als caps de l’exèrcit referent a Absalom.
6 Els soldats van sortir al camp per enfrontar-se amb Israel, i la batalla es va lluitar al bosc d’Efraïm.+
7 Els soldats de David van derrotar l’exèrcit d’Israel,+ i aquell dia hi va haver una gran matança: van morir 20.000 homes.
8 La batalla es va escampar per tota la regió, i aquell dia el bosc va devorar més soldats que els que va devorar l’espasa.
9 Absalom, que anava muntat en una mula, es va acabar trobant de cara amb els soldats de David. Mentre Absalom fugia, la mula va passar per sota de les branques frondoses d’un gran arbre, i a ell se li va enredar el cap a l’arbre. Com que la mula va continuar endavant, Absalom va quedar penjat de l’arbre.*
10 Un home ho va veure i va dir a Joab:+ «He vist Absalom penjat d’un gran arbre!»
11 Joab va respondre a l’home: «Si l’has vist, per què no l’has matat allà mateix? T’hauria donat amb molt de gust deu peces de plata i un cinturó.»
12 Però l’home va contestar a Joab: «Encara que em donessin* 1.000 peces de plata, no m’atreviria a tocar el fill del rei, perquè hem sentit que el rei us donava aquesta ordre a tu, a Abisai i a Itai: “Assegureu-vos que ningú faci mal al jove Absalom.”+
13 Si hagués desobeït i li hagués tret la vida,* el rei se n’hauria assabentat en algun moment, i tu no hauries fet res per defensar-me.»
14 Però Joab li va respondre: «No perdré més temps amb tu!» I va agafar tres dards* i els va clavar al cor d’Absalom quan aquest encara era viu, entre les branques del gran arbre.
15 Llavors van venir deu ajudants de Joab que li portaven les armes i van colpejar Absalom fins que el van matar.+
16 Aleshores Joab va tocar el corn, i els seus soldats van parar de perseguir l’exèrcit d’Israel; així és com Joab els va aturar.
17 Els soldats van agafar el cos d’Absalom, el van llançar a dins d’un gran forat que hi havia al bosc i van posar-hi a sobre un gran munt de pedres.+ I tots els israelites van fugir, cadascú a casa seva.
18 Ara bé, quan Absalom encara era viu, s’havia construït una columna a la vall del Rei,+ perquè deia: «No tinc cap fill que pugui conservar el meu nom.»+ Per això, a la columna li va posar el seu nom, i fins al dia d’avui se la coneix com el Monument d’Absalom.
19 Ahimaas,+ el fill de Sadoc, va dir a Joab: «Si us plau, deixa’m anar corrents a donar la notícia al rei, perquè Jehovà li ha fet justícia alliberant-lo dels seus enemics.»+
20 Però Joab li va contestar: «Avui no portaràs cap notícia. Ja ho faràs un altre dia, però no avui, perquè ha mort el fill del rei.»+
21 Aleshores Joab va dir a un cusita:+ «Ves a informar el rei del que has vist.» I el cusita es va inclinar davant de Joab i se’n va anar corrents.
22 Ahimaas, el fill de Sadoc, va tornar a dir a Joab: «Si us plau, passi el que passi, deixa’m córrer darrere del cusita.» Però Joab li va dir: «Fill meu, per què hi vols anar tu també, si ja no tens cap notícia per donar?»
23 Ell va insistir: «Passi el que passi, deixa-m’hi anar.» Així que Joab li va dir: «Ves-hi!» I Ahimaas es va posar a córrer pel camí de la plana del Jordà* i va aconseguir avançar el cusita.
24 David estava assegut entre les dues portes de la ciutat.+ El vigilant,+ que havia pujat al terrat que hi havia a sobre de la porta, al costat de la muralla, va aixecar la vista i va veure un home que corria tot sol.
25 Llavors va cridar per avisar el rei. I el rei va dir: «Si ve sol, és un missatger.» Mentre l’home s’apropava,
26 el vigilant va veure un altre home que corria, i va cridar al porter: «Mira! Un altre home que corre tot sol!» I el rei va dir: «Aquest també és un missatger.»
27 El vigilant va dir: «Per la manera de córrer, crec que el primer home és Ahimaas,+ el fill de Sadoc.» I el rei va respondre: «És un home bo. Deu portar bones notícies.»
28 Quan va arribar, Ahimaas va cridar al rei: «Tot va bé!» I es va inclinar fins a terra davant del rei. Després va dir: «Oh rei, senyor meu! Alabat sigui Jehovà, el teu Déu, perquè ha entregat a les teves mans els homes que s’havien rebeŀlat* contra tu!»+
29 Però el rei va preguntar: «Està bé el jove Absalom?» I Ahimaas va contestar: «Quan Joab ens ha fet venir a mi i a l’altre servidor del rei, hi havia un gran rebombori, però no sé què passava.»+
30 El rei li va dir: «Aparta’t, posa’t aquí.» I ell es va posar a un costat i es va quedar allà.
31 Llavors va arribar el cusita+ i va dir: «Porto notícies per al meu senyor, el rei: avui Jehovà t’ha fet justícia alliberant-te de tots els que s’havien rebeŀlat contra tu.»+
32 Però el rei va preguntar al cusita: «Està bé el jove Absalom?» I el cusita va contestar: «Oh rei, senyor meu, que tots els teus enemics i tots els que s’han rebeŀlat contra tu per fer-te mal acabin com aquest jove!»+
33 Aleshores el rei, profundament commogut, va pujar a l’habitació del terrat que hi havia a sobre de la porta. Mentre caminava, plorava i deia: «Fill meu, Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu! Fill meu!»+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «entre cel i terra».
^ O «pesés a les mans».
^ O «Si hagués traït la seva ànima».
^ O «pals punxeguts». O potser «llances».
^ Fa referència a la regió que inclou la part més baixa de la vall del Jordà i s’estén fins a Sóar.
^ Lit. «havien alçat la mà».
