Segon llibre de Samuel 22:1-51

  • David alaba Déu pels seus actes de salvació (1-51)

    • «Jehovà és la meva roca» (2)

    • Jehovà és lleial amb els lleials (26)

22  David va dirigir a Jehovà les paraules d’aquesta cançó+ el dia que Jehovà el va rescatar de tots els seus enemics+ i de Saül.+  Va dir: «Jehovà és la meva roca, la meva fortalesa+ i el meu llibertador.+   El meu Déu és la meva roca,+ en qui em refugio. Ell és el meu escut+ i el meu salvador poderós,* el meu refugi* segur+i el lloc on puc fugir,+ el meu salvador.+ Tu em salves dels homes violents.   Clamo a Jehovà, que mereix l’alabança,i seré salvat dels meus enemics.   Les onades de la mort trencaven al meu voltant,+una riuada d’homes menyspreables m’aterria.+   Les cordes de la Tomba* m’encerclaven,+les trampes de la mort m’amenaçaven.+   Quan estava angoixat, clamava a Jehovà,+no deixava de clamar al meu Déu. Des del seu temple, ell va escoltar la meva veu,i el meu crit d’auxili va arribar a les seves orelles.+   La terra va començar a tremolar i a trontollar.+ Els fonaments del cel van ser sacsejats+i van tremolar perquè ell s’havia indignat.+   Pujava fum del seu nas,i un foc devorador sortia de la seva boca.+ D’ell sortien brases enceses. 10  Al baixar, va fer que el cel s’inclinés,+i hi havia núvols foscos sota els seus peus.+ 11  Va venir volant a sobre d’un querubí.+ Va aparèixer sobre les ales d’un esperit.*+ 12  Llavors, com en un refugi, es va envoltar de foscor,+d’aigües fosques i núvols espessos. 13  De la resplendor de davant seu van sortir brases enceses. 14  Aleshores Jehovà va tronar des del cel,+l’Altíssim va fer que se sentís la seva veu.+ 15  Va disparar les seves fletxes,+ i els va dispersar;també llamps, i va sembrar el caos enmig d’ells.+ 16  El fons del mar va aparèixer,+els fonaments de la terra van quedar al descobert, per la reprensió de Jehovà,per l’esbufec del seu nas.+ 17  Des de dalt va estendre la mà,em va agafar i em va treure de les aigües profundes.+ 18  Em va alliberar del meu poderós enemic,+dels que m’odiaven i eren més forts que jo. 19  Ells em van atacar el dia de la meva desgràcia,+però Jehovà va ser el meu suport. 20  Em va portar a un lloc segur,*+em va rescatar perquè estava content amb mi.+ 21  Jehovà em recompensa segons la meva justícia,+em premia segons la innocència* de les meves mans.+ 22  Perquè he seguit els camins de Jehovài no he comès la maldat d’abandonar el meu Déu. 23  Tinc presents totes les seves decisions judicials,+no m’apartaré dels seus decrets.+ 24  Seguiré sent irreprotxable+ davant d’elli em mantindré allunyat del pecat.+ 25  Que Jehovà em recompensi segons la meva justícia,+segons la meva innocència davant d’ell.+ 26  Amb el lleial, tu ets lleial,+amb qui és íntegre,* tu ets íntegre,+ 27  amb qui és pur, tu ets pur,+però amb qui és maliciós, tu actues amb astúcia.*+ 28  Perquè salves els humils,+però els teus ulls estan en contra dels orgullosos, i els rebaixes.+ 29  Perquè tu ets el meu llum, oh Jehovà;+Jehovà és qui iŀlumina la meva foscor.+ 30  Amb la teva ajuda, puc atacar una banda de saquejadors. Gràcies al poder de Déu, puc escalar una muralla.+ 31  El camí del Déu verdader és perfecte,+les paraules de Jehovà són pures.*+ Ell és un escut per a tots els que es refugien en ell.+ 32  Perquè, qui és Déu sinó Jehovà?+ I qui és una roca a part del nostre Déu?+ 33  El Déu verdader és la meva sòlida fortalesa,+i ell farà que el meu camí sigui perfecte.+ 34  Fa que els meus peus siguin com els d’un cérvol,em manté ferm als llocs alts.+ 35  M’entrena les mans per a la guerra,els meus braços poden tensar un arc de coure. 36  Tu em dones el teu escut de salvació,i la teva humilitat em fa gran.+ 37  Eixamples el camí davant dels meus passosperquè els meus peus* no rellisquin.+ 38  Perseguiré els meus enemics i els destruiré,no tornaré fins que siguin eliminats. 39  Els eliminaré i els esclafaré perquè no puguin aixecar-se,+cauran sota els meus peus. 40  Tu em donaràs forces per a la batalla,+faràs que els meus opositors es desplomin davant meu.+ 41  Faràs que els meus enemics fugin de davant meu;*+jo eliminaré tots els que m’odien.+ 42  Criden demanant ajuda, però ningú els salva. Fins i tot clamen a Jehovà, però ell no els respon.+ 43  Els moldré fins a deixar-los tan fins com la pols de la terra,els faré miques i els trepitjaré com el fang dels carrers. 44  Em salvaràs de les crítiques del meu poble+i em protegiràs perquè sigui el cap de les nacions.+ Un poble que no he conegut em servirà.+ 45  Els estrangers vindran arrossegant-se davant meu;+el que escoltin de mi farà que m’obeeixin.* 46  Els estrangers perdran el coratge,*sortiran tremolant de les seves fortaleses. 47  Jehovà està viu! Alabada sigui la meva Roca!+ Que sigui exalçat el meu Déu, la roca de la meva salvació.+ 48  El Déu verdader surt a venjar-me,+posa els pobles sota el meu control,+ 49  em rescata dels meus enemics. Tu m’eleves+ per sobre dels que m’ataquen,em salves de l’home violent.+ 50  Per això et donaré gràcies, oh Jehovà, entre les nacions,+i cantaré lloances* al teu nom:+ 51  ell fa grans actes de salvació* a favor del seu rei.+ Demostra amor lleial al seu ungit,a David i a la seva descendència per sempre.»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «corn de salvació». Consulta corn al glossari.
O «lloc alt».
O «del Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O «del vent».
O «espaiós».
Lit. «puresa».
Lit. «l’home poderós íntegre».
O potser «et fas passar per ximple».
O «refinades pel foc».
O «turmells».
O «M’entregaràs els clatells dels meus enemics».
Lit. «quan les seves orelles escoltin, ells m’obeiran».
O «defalliran».
O «tocaré música per».
O «obté grans victòries».