Segon llibre de Samuel 6:1-23

  • Porten l’Arca a Jerusalem (1-23)

    • Uzà agafa l’Arca i és executat (6-8)

    • Mical menysprea David (16, 20-23)

6  David va tornar a convocar els millors soldats d’Israel, 30.000 homes.  Llavors David i tots els seus homes van anar a Baalé-Judà per pujar des d’allà l’Arca del Déu verdader.+ Davant l’Arca, la gent invocava el nom de Jehovà dels exèrcits,+ que està assegut al seu tron sobre* els querubins.+  Ara bé, van posar l’Arca del Déu verdader damunt d’un carro nou+ i se la van emportar de la casa d’Abinadab,+ que era al turó. I Uzà i Ahió, els fills d’Abinadab, dirigien el carro nou.  Així doncs, es van endur l’Arca del Déu verdader de casa d’Abinadab, que era al turó, i Ahió caminava davant de l’Arca.  David i tot el poble d’Israel celebraven l’ocasió davant de Jehovà amb tota mena d’instruments fets amb fusta de ginebre, arpes, altres instruments de corda,+ panderetes,+ sistres* i címbals.*+  Però quan van arribar a l’era de Nacon, Uzà va allargar la mà i va agafar l’Arca del Déu verdader,+ perquè els toros gairebé la van fer caure.  I Jehovà es va indignar molt amb Uzà, i el Déu verdader el va executar+ allà mateix pel seu acte irreverent.+ Uzà va morir al costat de l’Arca del Déu verdader.  Però David es va enfadar* perquè la ira de Jehovà havia esclatat contra Uzà, i fins al dia d’avui aquell lloc s’anomena Peres-Uzà.*  Aquell dia, David va tenir por de Jehovà+ i va dir: «Com he de portar l’Arca de Jehovà a la meva ciutat?»+ 10  I David no va voler portar l’Arca de Jehovà on ell vivia, a la Ciutat de David.+ En comptes d’això, la va fer portar a la casa d’Obed-Edom,+ el guitita. 11  L’Arca de Jehovà va estar tres mesos a la casa d’Obed-Edom, el guitita. I Jehovà no va deixar de beneir Obed-Edom i tota la seva casa.+ 12  Un dia, van fer saber això al rei David: «Gràcies a l’Arca del Déu verdader, Jehovà ha beneït la casa d’Obed-Edom i tot el que té.» Per tant, David se’n va anar amb gran alegria a buscar l’Arca del Déu verdader a la casa d’Obed-Edom per portar-la a la Ciutat de David.+ 13  Quan els que portaven+ l’Arca de Jehovà havien fet sis passes, David va sacrificar un toro i un animal engreixat. 14  David ballava donant voltes davant de Jehovà amb totes les seves forces, i anava vestit amb un efod de lli.+ 15  David i tot el poble d’Israel acompanyaven l’Arca+ de Jehovà entre crits d’alegria+ i el so dels corns.+ 16  Però quan l’Arca de Jehovà va entrar a la Ciutat de David, Mical,+ la filla de Saül, va mirar per la finestra i va veure el rei David saltant, ballant i donant voltes davant de Jehovà, i va començar a menysprear-lo dins del seu cor.+ 17  Així doncs, van ficar l’Arca de Jehovà a la tenda que David havia muntat i la van coŀlocar al seu lloc.+ Després David va presentar ofrenes cremades+ i sacrificis de pau*+ davant de Jehovà.+ 18  Quan David va acabar de presentar les ofrenes cremades i els sacrificis de pau, va beneir el poble en el nom de Jehovà dels exèrcits. 19  A més, va repartir a tot el poble, a cada home i a cada dona de tota la multitud d’Israel, una rosca de pa, un pa de dàtils i un pa de panses, i després tothom va marxar, cadascú a casa seva. 20  Quan David va tornar a casa seva per beneir la seva família, Mical,+ la filla de Saül, va sortir a trobar-lo i li va dir: «Com s’ha cobert de glòria avui el rei d’Israel! Ha anat mig despullat davant dels ulls de les esclaves dels seus servidors, com un ximplet que es despulla en públic!»+ 21  David li va contestar: «Doncs sí, estava celebrant l’ocasió davant de Jehovà. Ell em va escollir a mi en comptes d’escollir el teu pare i tota la seva família, i em va fer líder d’Israel, el poble de Jehovà.+ Per tant, ho celebraré davant de Jehovà. 22  Estic disposat a humiliar-me encara més i a veure’m a mi mateix com algú insignificant. Però les esclaves de qui parles m’honraran.» 23  I Mical,+ la filla de Saül, no va tenir fills fins al dia de la seva mort.

Notes a peu de pàgina

O potser «entre».
O «platerets».
Instrument metàŀlic que es fa sonar agitant-lo amb la mà.
O «a David li va saber greu».
Significa ‘bretxa contra Uzà’.
O «comunió».