Càntic dels Càntics 1:1-17

  • El càntic dels càntics (1)

  • La noia jove (2-7)

  • Les filles de Jerusalem (8)

  • El rei (9-11)

    • «Et farem adorns d’or» (11)

  • La noia jove (12-14)

    • El seu estimat és «com una bosseta aromàtica de mirra» (13)

  • El pastor (15)

    • «Que n’ets, de bonica, estimada meva!»

  • La noia jove (16, 17)

    • «Que n’ets, d’atractiu, estimat meu!» (16)

1  El càntic dels càntics,* de Salomó:+   «Que ell em besi amb els petons de la seva boca. Les teves mostres d’amor són millors que el vi.+   El perfum dels teus olis és agradable.+ El teu nom és com un oli aromàtic que es vessa.+ És per això que les joves t’estimen.   Porta’m amb tu.* Correm! Perquè el rei m’ha fet entrar a les seves habitacions. Estiguem contents i alegrem-nos junts. Parlem de* les teves expressions d’amor, que són millors que el vi. Amb raó elles* t’estimen.   Estic morena* però soc bonica, oh filles de Jerusalem,com les tendes de Quedar,+ com les teles de les tendes+ de Salomó.   No us quedeu mirant-me perquè estic morena,perquè el sol ha fixat la seva mirada en mi. Els fills de la meva mare es van enfadar amb mi;em van posar a cuidar les vinyes,però la meva pròpia vinya no he cuidat.   Digue’m, amor meu,*on portes els teus ramats a pasturar,+on els fas descansar al migdia. Per què hauria de ser com una dona coberta amb un vel*entre els ramats dels teus companys?»   «Si no ho saps, oh la més bonica de les dones,segueix el rastre dels ramatsi pastura els teus cabrits vora les tendes dels pastors.»   «Ets com una* euga entre els carros del faraó, estimada meva.+ 10  Precioses són les teves galtes adornades amb joies*i preciós és el teu coll amb collarets. 11  Et farem adorns* d’ordecorats amb plata.» 12  «Mentre el rei seu a la seva taula rodona,el meu perfum*+ desprèn la seva fragància. 13  El meu estimat és per a mi com una bosseta aromàtica de mirra+que passa la nit entre els meus pits. 14  El meu estimat és per a mi com un raïm de flor d’henna+entre les vinyes d’Enguedí.»+ 15  «Que n’ets, de bonica, estimada meva! Que n’ets, de bonica! Els teus ulls són com els d’un colom.»+ 16  «Que n’ets, d’atractiu, estimat meu! Ets encantador!+ La vegetació verda és el nostre llit. 17  Els cedres són les bigues de casa nostra,*i els ginebres, els travessers del nostre sostre.

Notes a peu de pàgina

O «La més bonica de les cançons».
Lit. «Atrau-me darrere teu».
O «Alabem».
És a dir, les joves.
Lit. «negra».
O «amor de la meva ànima».
O «vel de dol».
O «la meva».
O potser «entre les trenes».
O «adorns circulars».
Lit. «espicanard».
O «de la nostra magnífica casa».