Càntic dels Càntics 2:1-17

  • La noia jove (1)

    • «No soc més que un safrà»

  • El pastor (2)

    • La seva estimada és «com un lliri»

  • La noia jove (3-14)

    • Demana que no intentin despertar amor si no sorgeix per si sol (7)

    • Ella cita les paraules del pastor (10b-14)

      • «Bonica meva, vine amb mi» (10b, 13)

  • Els germans de la noia jove (15)

    • «Atrapeu les guineus»

  • La noia jove (16, 17)

    • «El meu estimat és meu i jo soc seva» (16)

2  No soc més que un safrà de la plana costanera,un lliri de les valls.»+   «Com un lliri entre els cards,així és la meva estimada entre les joves.»   «Com un pomer entre els arbres del bosc,així és el meu estimat entre els joves. Desitjo apassionadament seure sota la seva ombra,i el seu fruit m’és dolç al paladar.   Em va portar a la sala de banquets,*i va alçar sobre mi l’estendard del seu amor.   Reanimeu-me amb pans de panses,+enfortiu-me amb pomes,perquè estic malalta d’amor.   Ell té el braç esquerre sota el meu cap,i amb el braç dret m’abraça.+   Oh filles de Jerusalem, us faig jurarper les gaseles+ i les cérvoles del campque no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.+   És la veu del meu estimat! Mireu-lo! Ja ve escalant les muntanyes,saltant pels turons.   El meu estimat és com una gasela, com un cervatell.+ És allà, dret darrere del nostre mur,mirant per les finestres,observant pels enreixats.* 10  El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, estimada meva,bonica meva, vine amb mi. 11  Mira! L’hivern* ja ha passat. Les pluges s’han acabat i se n’han anat. 12  Les flors han aparegut al camp,+el temps de la poda ha arribat,+i el cant de la tórtora se sent a la nostra terra.+ 13  A la figuera, maduren els primers fruits;+les vinyes estan en flor i desprenen la seva fragància. Aixeca’t, estimada meva, i vine. Bonica meva, vine amb mi. 14  Oh coloma meva, surt de les escletxes de la roca,+dels forats dels penya-segats;deixa’m veure’t i escoltar la teva veu,+perquè la teva veu és dolça i la teva aparença és bonica.”»+ 15  «Atrapeu les guineus,les guineus petitones que fan malbé les vinyes,perquè les nostres vinyes estan en flor.» 16  «El meu estimat és meu i jo soc seva.+ Ell pastura el ramat+ entre els lliris.+ 17  Abans que bufi la brisa* i que fugin les ombres,torna ràpid, oh estimat meu,com la gasela+ o el cervatell+ sobre les muntanyes que ens separen.*

Notes a peu de pàgina

Lit. «al celler».
O «per les gelosies».
O «La temporada de pluges».
Lit. «respiri el dia».
O potser «muntanyes partides». O «muntanyes de Bèter».