Càntic dels Càntics 2:1-17

  • La noia jove (1)

    • «No soc més que un safrà»

  • El pastor (2)

    • La seva estimada és «com un lliri»

  • La noia jove (3-14)

    • Demana que no intentin despertar amor si no sorgeix per si sol (7)

    • Ella cita les paraules del pastor (10b-14)

      • «Bonica meva, vine amb mi» (10b, 13)

  • Els germans de la noia jove (15)

    • «Atrapeu les guineus»

  • La noia jove (16, 17)

    • «El meu estimat és meu i jo soc seva» (16)

2  No soc més que un safrà de la plana costanera,un lliri de les valls.»+  2  «Com un lliri entre els cards,així és la meva estimada entre les joves.»  3  «Com un pomer entre els arbres del bosc,així és el meu estimat entre els joves. Desitjo apassionadament seure sota la seva ombra,i el seu fruit m’és dolç al paladar.  4  Em va portar a la sala de banquets,*i va alçar sobre mi l’estendard del seu amor.  5  Reanimeu-me amb pans de panses,+enfortiu-me amb pomes,perquè estic malalta d’amor.  6  Ell té el braç esquerre sota el meu cap,i amb el braç dret m’abraça.+  7  Oh filles de Jerusalem, us faig jurarper les gaseles+ i les cérvoles del campque no intenteu despertar o provocar amor dins meu si no sorgeix per si sol.+  8  És la veu del meu estimat! Mireu-lo! Ja ve escalant les muntanyes,saltant pels turons.  9  El meu estimat és com una gasela, com un cervatell.+ És allà, dret darrere del nostre mur,mirant per les finestres,observant pels enreixats.* 10  El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, estimada meva,bonica meva, vine amb mi. 11  Mira! L’hivern* ja ha passat. Les pluges s’han acabat i se n’han anat. 12  Les flors han aparegut al camp,+el temps de la poda ha arribat,+i el cant de la tórtora se sent a la nostra terra.+ 13  A la figuera, maduren els primers fruits;+les vinyes estan en flor i desprenen la seva fragància. Aixeca’t, estimada meva, i vine. Bonica meva, vine amb mi. 14  Oh coloma meva, surt de les escletxes de la roca,+dels forats dels penya-segats;deixa’m veure’t i escoltar la teva veu,+perquè la teva veu és dolça i la teva aparença és bonica.”»+ 15  «Atrapeu les guineus,les guineus petitones que fan malbé les vinyes,perquè les nostres vinyes estan en flor.» 16  «El meu estimat és meu i jo soc seva.+ Ell pastura el ramat+ entre els lliris.+ 17  Abans que bufi la brisa* i que fugin les ombres,torna ràpid, oh estimat meu,com la gasela+ o el cervatell+ sobre les muntanyes que ens separen.*

Notes a peu de pàgina

Lit. «al celler».
O «per les gelosies».
O «La temporada de pluges».
Lit. «respiri el dia».
O potser «muntanyes partides». O «muntanyes de Bèter».