Càntic dels Càntics 7:1-13

  • El rei (1-9a)

    • «Oh estimada, que n’ets, de bonica i agradable» (6)

  • La noia jove (9b-13)

    • «Jo soc del meu estimat, i ell em desitja a mi» (10)

7  «Que bonics són els teus peus amb sandàlies,oh noia noble! Les corbes de les teves cuixes són com adorns,com l’obra de les mans d’un artesà.   El teu melic és un bol rodó;que no li falti mai el vi barrejat. El teu ventre és un munt de blatenvoltat de lliris.   Els teus pits són com dues cries de gasela,els bessons d’una gasela.+   El teu coll+ és com una torre de marfil.+ Els teus ulls+ són com els estanys d’Heixbon,+a prop de la porta de Bat-Rabim. El teu nas és com la torre del Líban,que mira cap a Damasc.   El teu cap és majestuós com el Carmel,+i els teus cabells+ són com la llana porpra.+ El rei se sent fascinat per* la teva cabellera al vent.   Oh estimada, que n’ets, de bonica i agradable! Superes qualsevol altra delícia!   La teva estatura és com la d’una palmera,i els teus pits són com raïms de dàtils.+   He dit: “M’enfilaré a la palmeraper agafar-ne els fruits.” Que els teus pits siguin com raïms de vinya,el teu alè, com l’aroma de les pomes,   i la teva boca, com el millor vi.» «Que baixi suaument per al meu estimat,que llisqui dolçament pels llavis dels que s’adormen. 10  Jo soc del meu estimat,+i ell em desitja a mi. 11  Vine, oh estimat meu,sortim al camp. Quedem-nos entre els arbustos d’henna.+ 12  Aixequem-nos d’hora i anem a les vinyesper veure si els ceps han brotat,si les flors s’han obert,+si els magraners han florit.+ Allà t’expressaré el meu amor.+ 13  Les mandràgores+ desprenen la seva fragància;a les nostres portes hi ha tot tipus de fruits exquisits.+ Tant els fruits frescos com els secs,*oh estimat meu, els he reservat per a tu.

Notes a peu de pàgina

O «és presoner de».
Lit. «vells».