Eclesiastès 12:1-14

  • Recorda’t del teu Creador abans que arribi la vellesa (1-8)

  • La conclusió del congregador (9-14)

    • Les paraules dels savis són com agullades (11)

    • Tem el Déu verdader (13)

12  Recorda’t del teu Gran Creador mentre ets jove,+ abans que vinguin els dies angoixants+ i arribin els anys en què diràs: «No gaudeixo de la vida»; 2  abans que s’enfosqueixin el sol, la llum, la lluna i les estrelles,+ i que els núvols tornin després de* la pluja; 3  quan els guardians de la casa tremolin, els homes forts s’encorbin, les dones deixin de moldre perquè en queden poques i les dames que miren per les finestres vegin foscor;+ 4  quan les portes que donen al carrer es tanquin, quan el soroll del molí se senti fluix, quan et despertis amb el cant d’un ocell i totes les filles del cant es debilitin;+ 5  quan tinguis por de les altures i t’espanti anar pel carrer; quan l’ametller floreixi,+ el saltamartí s’arrossegui i la tàpera esclati, perquè l’home s’encamina a la seva casa permanent+ i els que estan de dol van pel carrer.+ 6  Recorda’t d’ell abans que es parteixi la corda de plata, que es faci miques el bol d’or, que s’esmicoli la gerra vora la font i que es trenqui la politja per treure aigua del pou. 7  Llavors la pols torna a la terra,+ on era abans, i l’esperit* torna al Déu verdader, que el va donar.+ 8  «La vanitat més gran!»,* diu el congregador.+ «Tot és en va!»+ 9  A més de fer-se savi, el congregador sempre ensenyava al poble el que sabia.+ També va reflexionar i va investigar a fons per recopilar* molts proverbis.+ 10  El congregador es va esforçar per trobar paraules agradables+ i per escriure paraules exactes i verdaderes. 11  Les paraules dels savis són com agullades,*+ i les seves recopilacions de dites són com puntes ben clavades. Les ha donat un sol pastor. 12  Pel que fa a tot el que va més enllà d’això, fill meu, t’adverteixo el següent: escriure molts llibres és un no acabar mai, i dedicar-s’hi massa és esgotador per a tothom.+ 13  Després d’haver-ho escoltat tot, aquesta és la conclusió: tem* el Déu verdader+ i obeeix els seus manaments,+ perquè això és tot el que l’home ha de fer.+ 14  Perquè el Déu verdader jutjarà totes les accions, fins i tot les coses que estan amagades, per determinar si són bones o dolentes.+

Notes a peu de pàgina

O potser «amb».
O «la força de vida».
O «El més inútil de tot!».
O «ordenar».
Consulta el glossari.
Consulta temor de Déu al glossari.