Gènesi 21:1-34
21 Jehovà es va recordar de Sara, tal com havia dit, i Jehovà va fer per ella el que havia promès.+
2 Sara es va quedar embarassada,+ i va donar un fill a Abraham quan ell ja era gran, just quan Déu li havia promès.+
3 Al fill que Sara li havia donat, Abraham li va posar el nom d’Isaac.+
4 Quan Isaac tenia vuit dies, Abraham el va circumcidar, tal com Déu li havia manat.+
5 Abraham tenia 100 anys quan va néixer el seu fill Isaac.
6 Llavors Sara va dir: «Déu m’ha fet riure.* Ara tothom que ho sàpiga riurà amb mi.»*
7 I va afegir: «Qui hauria pensat que Sara, la dona d’Abraham, alletaria fills? Tot i així, li he donat un fill ara que ja és vell.»
8 El nen va anar creixent, i el dia que va ser deslletat, Abraham va preparar un gran banquet.
9 Però Sara notava que el fill que Agar,+ l’egípcia, havia donat a Abraham es burlava d’Isaac.+
10 Per això va dir a Abraham: «Fes fora aquesta esclava i el seu fill, perquè el fill d’aquesta esclava no serà hereu amb el meu fill Isaac!»+
11 Però a Abraham li va molestar molt el que ella li va dir sobre el seu fill Ismael.+
12 Llavors Déu va dir a Abraham: «No et molestis pel que Sara et diu sobre el noi i la teva esclava. Escolta-la,* perquè el que s’anomenarà descendència teva vindrà per mitjà d’Isaac.+
13 Però del fill de l’esclava+ també en faré una nació,+ perquè és el teu descendent.»
14 Així doncs, Abraham es va llevar d’hora al matí, va agafar pa i un bot d’aigua i ho va donar a Agar. Li va carregar tot a l’espatlla i els va acomiadar a tots dos.+ I Agar va marxar i va caminar sense rumb pel desert de Beerxeba.+
15 Quan l’aigua del bot es va acabar, ella va empènyer el noi sota un arbust.
16 Llavors se’n va anar i es va asseure a la distància d’un tir d’arc, perquè va dir: «No vull veure morir el meu fill.» I allà, asseguda, es va posar a plorar desconsoladament.
17 Déu va escoltar la veu del noi,+ i l’àngel de Déu va cridar Agar des del cel i li va dir:+ «Què et passa, Agar? No tinguis por, perquè Déu ha escoltat la veu del noi allà on es troba.
18 Aixeca’t, ajuda el noi a incorporar-se i agafa’l ben fort amb la mà, perquè faré d’ell una gran nació.»+
19 Llavors Déu li va obrir els ulls i ella va veure un pou d’aigua. Hi va anar, va omplir el bot i va donar aigua al noi.
20 I mentre el noi+ creixia, Déu estava amb ell. Ismael va viure al desert i es va fer arquer.
21 Se’n va anar a viure al desert de Paran,+ i la seva mare el va casar amb una dona de la terra d’Egipte.
22 Per aquell temps, Abimèlec, acompanyat de Ficol, el cap del seu exèrcit, va anar a dir a Abraham: «Déu està amb tu en tot el que fas.+
23 Ara, jura’m per Déu aquí mateix que no em trairàs ni a mi, ni als meus fills, ni als fills dels meus fills, sinó que em tractaràs a mi i als habitants de la terra on has estat vivint amb el mateix amor lleial amb què jo t’he tractat.»+
24 I Abraham li va contestar: «T’ho juro!»
25 Però Abraham es va queixar a Abimèlec perquè els servidors d’Abimèlec li havien pres a la força un pou d’aigua.+
26 I Abimèlec va respondre: «No sé qui ha sigut. No me n’havies dit res fins avui. És la primera vegada que ho sento.»
27 Llavors Abraham va donar a Abimèlec ovelles i vaques, i tots dos van fer un pacte.
28 Però quan Abraham va separar set ovelles joves del ramat,
29 Abimèlec li va preguntar: «Per què has posat a part aquestes set ovelles?»
30 Aleshores ell va respondre: «Has d’acceptar aquestes set ovelles de part meva com a prova que jo he cavat aquest pou.»
31 Per això, a aquell lloc li va posar el nom de Beerxeba,*+ perquè allà tots dos van fer un jurament.
32 Així doncs, van fer un pacte+ a Beerxeba. Després d’això, Abimèlec va tornar amb Ficol, el cap del seu exèrcit, a la terra dels filisteus.+
33 Aleshores Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba, i allà va invocar* el nom de Jehovà,+ el Déu etern.+
34 I Abraham es va quedar* a la terra dels filisteus durant molt de temps.*+
Notes a peu de pàgina
^ O «riure d’alegria».
^ O potser «es riurà de mi».
^ Lit. «Escolta la seva veu».
^ Possiblement significa ‘pou del jurament’ o ‘pou de les set (ovelles)’.
^ El terme hebreu inclou demanar ajuda a Déu, confiar en ell i proclamar el seu nom.
^ O «va viure com a estranger».
^ Lit. «molts dies».
